PREGUEM AMB L’EVANGELI DEL DIUMEN-GE Lc 15, 1-32 Imprimeix
Escrit per editor   
dilluns, 12 de setembre de 2016 15:33

in els braços davant les violències i que esdevinguin apòstols de la civilitin els braços davant les violències i que esdevinguin apòstols de la civilització de l'amor».No cal fer mèrits, cal deixar-se estimar i perdonar

Senyor Jesús,

L’ovella que vas trobar a faltar

no va ser per a tu un u per cent de pèrdues.

Et vas arriscar i et vas esforçar

fins a recuperar-la,

i això m’omple de confiança.

La moneda perduda era tant important

que hi ha qui diu que formava part

de la dot d’aquella dona,

penyora del seu matrimoni,

i això em fa sentir important als teus ulls.

Però no hi ha res que iguali el valor d’un fill,

el dolor de perdre’l i la joia de retrobar-lo.

Per molt que m’allunyi o que m’enfonsi,

tu sempre seràs a punt per acollir-me

i rehabilitar-me.

Per molt que el meu cor s’endureixi,

fins i tot si arribo a rebutjar el germà,

tu sempre em convidaràs a entrar

a la festa del teu amor,

perquè davant teu no cal fer mèrits,

només cal deixar-se estimar i perdonar.

                                               (de “La Missa de cada dia”)