DIUMENGE XXI DURANT L’ANY - C (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
dimecres, 31 d'agost de 2016 17:07

Ens pot passar que, pel fet de complir els manaments, d’assistir a la missa de cada diumenge, ens sentim segurs. Fem mèrits davant de Déu i ens salvarem. La qüestió de la salvació era viva en temps passats. S’havien introduït pràctiques religioses que semblava que la podien assegurar. Encara avui sorgeixen devocions que s’orienten a aquesta mateixa direcció. Entre els jueus la preocupació era viva. Els mestres de la Llei pensaven que se salvaria tot el poble d’Israel, exceptuant els pecadors més abominables. Es fonamentaven en un text del profeta Isaïes: Tots els del teu poble seran justos i posseiran per sempre el país (Is 60,21). Hi ha textos jueus que reflecteixen aquesta manera de pensar: “Tot israelita, pel fet de ser-ho, entrarà a formar part del món futur.” Però altres textos no són tan optimistes: “Molts han estat creats però pocs se salvaran”. També: “El Totpoderós ha fet el món per a la salvació de molts, però el món que ha de venir per a pocs.”

Jesús es va trobar en aquest ambient. Els jueus tenien la seguretat de ser justos, de no ser esclaus del pecat, pel sol fet de ser descendents d’Abraham. Jesús deia als jueus que havien cregut en ell: “Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sereu deixebles meus; coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures. Ells li replicaren: Nosaltres som descendents d’Abraham i no hem estat mai esclaus de ningú. Com pots dir que hem de ser lliures?” (Jn 8,31-33). Fent camí cap a Jerusalem, Jesús anava donant instruccions a aquells que el segui-en. Un dels seus oients devia sentir-se impressionat i es va atrevir a preguntar-li: Senyor, són pocs els qui se salven? Era -repeteixo- una qüestió que preocupava. L’interlocutor potser pensava que es trobava entre els elegits. Però Jesús no respon directament a la pregunta. Adverteix: Correu, mireu d’entrar per la porta estreta perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran. Ho hem pogut escoltar en l’evangeli d’avui (Lc 13,22-30).

La majoria de jueus se sentien cecs davant els ensenyaments de Jesús i -com he dit- creien estar salvats pel fet de formar part d’un poble escollit. Jesús no respon a la pregunta que se li fa. No diu si són pocs o molts els qui entraran en la vida del món futur. Afirma que la porta és estreta, i molts no hi podran entrar. Afegeix que els qui se’n veuran exclosos, trucaran a la porta i no se’ls obrirà: Senyor, obriu-nos. El cap de casa els respondrà: No sé d’on sou, lluny de mi tots vosaltres que obràveu el mal. Ens sorprèn aquesta afirmació pensant que Jesús oferia a tots el seu perdó, la seva misericòrdia. ¿Tan dur serà Déu per negar l’entrada per a asseure’s a taula en el seu Regne? Per entrar, cal lluitar, esforçar-se, posar en pràctica els ensenyaments de Jesús. Cal conformar tota la nostra vida, cap i cor, pensament i actuació al seu missatge. No n’hi ha prou de dir que som practicants.

Penso en la paràbola de les deu noies, cinc de les qual varen ser excloses de l’àpat nupcial. Eren noies desassenyades, imprudents, que no s’havien proveït d’oli per a les seves torxes. Quan van a comprar-ne, arriba el nuvi que estaven esperant. La porta va quedar tancada. Les noies criden de fora estant: Senyor, Senyor, obriu-nos! Però ell va respondre: Us asseguro que no us conec ( Mt 25). No tenien oli, estaven desproveïdes de bones obres. Com comenta un autor, havien edificar la seva casa sobre la sorra i no sobre la roca; no havien posat en pràctica la paraules de Jesús. Qui escolta les meves paraules i les compleix, s'assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. Tothom qui escolta les meves paraules i no les compleix, s'assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. El seny cristià es recolza en la paraula de Jesús.

Pau escrivia a Timoteu: Lliura el noble combat de la fe i assoleix la vida eterna a què has estat cridat (6,12). La fe és un combat per viure a l’estil de Jesús. En el llibre dels Proverbis, llegim: Fill meu, fes cas del que et dic, fica't al cap els meus preceptes, para l'orella a la saviesa, obre el cor al seny. Llavors sabràs venerar el Senyor, arribaràs a conèixer el que Déu vol (2,1-5). La veritable saviesa és fer allò que Déu vol. No tothom qui em diu: Senyor, Senyor, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel (Mt 7,21). Aquí tenim un missatge molt clar ¿no us sembla? ¿Serem capaços de dur-lo a la pràctica?

Girona, 21 d’agost de 2016