ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
dimarts, 16 d'agost de 2016 21:33

¿Com imaginem la persona de Maria? ¿Què en podem dir que sigui adient i no caigui en una exaltació desorbitada? Les dades que ens ofereix el Nou Testament no són suficients per a fer-ne una història detallada. No trobem en cap indret de l’evangeli que es parli de la mort i de l’Assumpció de Maria al cel. Això va propiciar molt possiblement que, al curs dels segles, des dels primers temps, anessin apareixent escrits sobre la seva persona. Pel que fa al cas, vull fer referència a un escrit anomenat Trànsit i Assumpció de santa Maria: “El Salvador va confiar l’ànima de santa Maria a l’arcàngel Miquel, que era el guardià del paradís. Després va dir als apòstols: Pere, tingues cura del cos de Maria. Havent dit això, el Senyor s’allunyà amb l’ànima de la seva mare i amb els àngels sants, enmig d’una gran resplendor” (IX,9.2).

Aquests escrits no mereixen confiança però manifesten la fe d’uns creients que contemplen la mare de Jesús vivint amb Déu. Sense entendre’n el misteri, nosaltres creiem que Maria viu la seva vida en plenitud participant de la resurrecció del Crist. Per arribar-hi va seguir un camí ple de fe, d’esperança, d’amor. Penso que l’evangeli d’aquesta festa (Lc 1,39-56) ens dóna la pauta per captar l’esperit de Maria. En la seva visita a Elisabet, és lloada així: Feliç tu que has cregut! La fe mou muntanyes. Diu Jesús: Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta muntanya: "Vés-te'n allà", se n'hi aniria (Mt 17,20). La dona senzilla de Nat-zaret ha cregut que, en ella, es fa present un misteri gran. Ets beneïda entre totes les dones i és beneït i és beneït el fruit de les teves entranyes.

Elisabet afegeix:¿Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Maria porta en el si un misteri incomprensible. Només Déu era anomenat Senyor. Lluc, il·luminat per la fe pasqual, veu en el nen que creix a les entranyes de Maria, el Senyor. Déu es fa home. En el naixement de Jesús, Lluc veu també, en aquell infant, el Senyor. Un infant que és Déu: Avui us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor (Lc 2,11). En el moment que l’àngel li anuncia el misteri del nen que tindrà, Maria se sent commoguda, no ho entén: El fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. ¿Com podrà ser això, si jo sóc verge? Però creu, accepta, dóna crèdit a allò que se li anuncia: Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules (Vegi’s Lc 1,26-31).

La fe de Maria queda clarament reflectida en seu càntic, que hem proclamat. És una fe que lloa, exalta, celebra la meravella d’aquest misteri que la sobrepassa, l’atreu, la sedueix: La meva ànima magnifica el Senyor. El meu esperit celebra Déu que em salva. Deixeu-me dir una paraula, encara que es presti a malentesos. Maria era una mística, actitud pròpia dels qui frueixen davant el Déu gran i sant. En el naixement de Jesús, els pastors conten el que se’ls ha anunciat. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava (Lc 2,19). Lluc, després d’explicar l’anada de Jesús al temple, anota: La seva mare conservava tot això en el seu cor (Lc 2,51). ¿Qui pot acostar-se a Déu sense sentir-se tocat en el fons del seu cor? Cal obrir-se al Déu que és més íntim a nosaltres que nosaltres mateixos (Sant Agustí)

Maria se sentia pobra, serventa, sense pretensions de grandeses. Déu la va mirar no perquè se’n feia mereixedora sinó perquè se sentia com els qui la Bíblia anomena anawim, els pobres del Senyor que experimentaven la necessitat d’ajuda, de protecció. Déu ha mirat la petitesa de la seva serventa. Déu és el Déu dels desprotegits, dels qui no compten als ulls dels grans, dels qui s’ho passen malament. En l’Èxode, llegim: El Senyor digué: He vist l'opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments;per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis (Ex 3,7.8). La fe de Maria veu que Déu invertirà la situació en la societat marcada per la desigualtat, la marginació, la violència. Dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils.

Maria és model, signe del poble humil, que és protegit pel Senyor. És presentada com a senzilla i pobra, com una dona de fe forta que creu en l’amor de Déu i se’n fia. L’amor que té als qui creuen en ell (Déu) s’estén de generació en generació. ¿Com podem imitar-la?

Girona, 15 d’agost de 2016