DIUMENGE XX DE DURANT L’ANY – Cicle C (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
dimecres, 10 d'agost de 2016 15:06

En aquests dies d’estiu, en els quals observem amb pànic la multitud d’incendis que devoren vegetació i vides humanes, hem pogut escoltar unes paraules sorprenents de Jesús: He vingut a calar foc a la terra. Com voldria veure-la cremar! I en altres circumstàncies, com són les guerres, les agressions, els assassinats i tanta violència i, a més els malestars, les des-avinences, les divisions, el trencament entre els membres d’una mateixa família, hem sentit amb estranyesa el que va dir Jesús:¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? És la divisió el que he vingut a portar. Dins una mateixa família, n’hi haurà cinc de dividits. El pare renyirà amb el fill i el fill amb el pare...(Lc 12,49-53).¿Què volia dir-nos Jesús? ¿Com podem interpretar-ho? Intentem reflexionar-hi ni que sigui breument.

El foc.- En un escrit, anomenat Evangeli de Tomàs, hi llegim: “He llençat foc sobre el món i heus aquí que el mantinc fins que s’arbori” (n.10). És ben clar que Jesús parla en un sentit simbòlic. Si el foc crema i devora, també és cert que escalfa i il·lumina. Jesús porta quelcom nou que pot abrandar el cor de les persones. La seva paraula és com un foc que devora el mal i fa sorgir nova vida. El profeta Jeremies parlava així: La meva paraula és com el foc, com un mall que esmicola la roca. Ho dic jo, el Senyor (Jr 23,9). El profeta exercia la seva missió amb grans dificultats, com hem vist en la primera lectura. Es plantejava de no parlar més: Si em dic: No hi pensaré més, no anunciaré la paraula en el seu nom, llavors ella es torna dintre meu com un foc devorador tancat en el meu cos: he provat d’apagar-lo i no he pogut (Jr 20,9).

En l’escrit esmentat, hi llegim: “Jesús ha dit: El qui està a la meva vora està a la vora del foc i el qui està lluny de mi està lluny del Regne” (n.82). Joan Baptista deia a la gent: Jo us batejo amb aigua, però el qui ve és més fort que jo. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc (Lc 3,16). L’Esperit de Jesús és com un foc. Així ens el descriu Lluc: Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells (Ac 2,1-3). El foc que va tocar de ple els apòstols anava destinat a l’anunci del foc de Jesús que transforma. Moltes persones l’accepten, altres el rebutgen. Acceptar-lo canvia la vida.

La divisió.- ¿Com podia dir Jesús que venia a portar la divisió entre les famílies? ¿No havia ressonat un cant de pau a l’hora del seu naixement? Ho diu Lluc: Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima (2,14). El desig de pau era constant en boca de Jesús: Feliços els qui treballen per la pau (Mt 5,9) Quan entreu en una casa, digueu primer: Pau en aquesta casa (Lc 10,5). A l’hora del comiat, deixava aquest testament: Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna (Jn 14,27). Sembla que l’evangeli del present diumenge estigui en contradicció amb les paraules de pau que porta Jesús. És clar que Jesús no porta divisió ni conflictes familiars. El que passa és que Jesús preveia les dificultats que s’esdevindrien, fins i tots en una mateixa família, entre els qui acceptarien el seu missatge i els que el rebutjarien.

En la presentació de Jesús al temple, Simeó va dir als seus pares: Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, i a Maria: a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima (Lc 2,33-35). Ell mateix va experimentar fortes dificultats amb la seva família. Va deixar-la, cosa mal considerada en aquell temps; treballava per crear una nova família entorn de la seva paraula: Mirant els qui seien al seu voltant, diu: Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare (Mc 3,31-35). Els seus no l’entenien, estaven molt preocupats. Diu Marc: Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se'l, perquè deien: Ha perdut el seny! (3,21). I Joan escriu: Ni els seus germans no creien en ell (7,5) En una família es pot donar una experiència semblant: divisions entre creients i no creients. És el que preveia Jesús. No fomentem les divisions. Creem unió, amor.

Girona, 14 d’agost de 2016