DIUMENGE XIX DE DURANT L’ANY – Cicle C (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
dissabte, 30 de juliol de 2016 21:59

L’Església està passant moments difícils. S’havia assegut a la poltrona amb tota comoditat i havia quedat mig adormida. Calia despertar, desvetllar-se, tornar a Jesús de Natzaret. És que no se’l tenia prou en compte? És que la tradició ha pogut més que la novetat que sempre ens porta Jesús? Així ho sembla. I el Papa Francesc està fent una crida constant a la renovació, a mirar amb ulls nets i sense prejudicis, la bona nova de Jesús. Ja ho havia intentat el Concili Vaticà II amb una forta empenta. El seu missatge va despertar moltes persones adormides en la rutina de l’anar fent. Moltes altres no han entès, o no han acceptat, el canvi promogut per aquest esdeveniment eclesial de tanta transcendència. El mateix Papa, estimat per tantes persones, sovint no és entès ni acceptat per altres que dormen el son de la rutina.

Crec que els missatges del Papa són una crida constant a desvetllar-nos, a vigilar, a estar alerta, davant dels reptes actuals, per aportar-hi llum i esperança. ¿No hi veieu aquí una actualització o un compliment del que ens diu Jesús en l’evangeli? (Lc 12,32-48). Hem pogut escoltar: Estigueu a punt. Feliços els criats que l’amo trobarà vetllant. Feliços si els trobava sempre vetllant. Aquí tenim una actitud fonamental en la nostra fe. No podem adormir-nos. Cal que estiguem sempre desperts. El pas de Déu en la nostra vida és imprevisible. Jesús ho explica amb un exemple. L’amo d’una casa havia anat a unes noces. Els servidors que guardaven la casa no sabien ni el dia ni l’hora de la seva arribada. Calia estar sempre a punt, amb el cos cenyit, que era la manera de poder treballar i moure’s millor.

Les robes llargues i flotants, que portaven els jueus dintre les cases, dificultaven el treball. Per això se les recollien amb un cinturó. Era senyal d’estar disposats a fer el que fos necessari. És estar alerta, estar a punt. Fa pensar en la celebració de la Pasqua jueva, la sortida d’Egipte: Per a menjar l’anyell, tingueu el cos cenyit, les sandàlies posades i el bastó a la mà. Us l'heu de menjar a corre-cuita. És la Pasqua del Senyor (Ex 12,11). Era el pas del Senyor i calia estar disposat a caminar, sense destorbs, amb el cos cenyit. Jesús no va donar explicacions. Els criats no podien adormir-se. L’amo arribaria i trucaria a la porta. Feliços si estaven des-perts, perquè l’amo els invitaria a entrar, i a seure a taula amb ell. Seria ell mateix qui els serviria; es faria servent. És el que fa Jesús a l’últim sopar (Jo 13,1 i següents).

En el llibre de l’Apocalipsi, llegim: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi (Ap 3,20). Com l’amo de què parlem, Jesús trucarà i truca sovint a la porta de casa nostra. Si vetllem, si estem a punt, ens adonarem de la seva trucada. Ell soparà amb nosaltres, compartirà l’aliment. ¿No és un signe de la vida de la qual ens vol fer participar, ara i en el més enllà? La vetlla, l’estar despert, el servei, formen part de la vida d’un deixeble de Jesús. El seu missatge queda reflectit en aquestes paraules: Vetlleu perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor (Mt 24,42). I en uns moments durs com els de l’hort de Getsemaní, recomana als deixebles: Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi. I també: Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació (Mt 26,38.41).

La vinguda imprevista de Jesús pot ser com la d’un lladre que ataca per sorpresa. ¿Jesús es compara a un lladre? La comparació ens resulta estranya, atrevida, sorprenent. Jesús no ve a atacar la nostra casa, a fer-hi destrosses sinó a acompanyar-nos. Però les seves vingudes són imprevisibles. És aquí on rau el sentit de la comparació. Déu és sorprenent. Algú ha comentat: si li obrim una porta, ell pot passar per la finestra. Cal estar atents. Al llarg de la història, Jesús ha trucat a la porta de moltes persones. Algunes no l’han reconegut. Però altres han sentit una forta sotragada en el seu esperit i li han obert portes i finestres, de bat a bat. Jesús ha pogut entrar-hi. En casos com aquests, és Jesús mateix qui ha forçat suaument a desvetllar-se i acollir-lo com un hoste atraient i misteriós.

“Un dels riscos que avui ens amenacen és caure en una vida superficial, mecànica, rutinària. És molt fàcil viure adormits. No és estrany que Jesús insisteixi tant en la vigilància. Es pot dir que Jesús entén la fe com una actitud vigilant” (Pagola). Vetllem. No ens adormim.

Girona, 7 d’agost de 2016