DIUMENGE XVIII DE DURANT L’ANY – Cicle C (Mn Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
dissabte, 30 de juliol de 2016 21:48

Una actitud que em sembla molt estesa en els nostres ambients, és la gran consideració que sentim pels rics. Però sabem prou bé que no és la riquesa la que dóna categoria a una persona. Jesús ens ho aclareix en l’evangeli d’avui (Lc 12,13-21). El diner crea dificultats, problemes, conflictes. La repartició de les herències ha causat sovint renyines entre les famílies. Una situació semblant es devia viure en temps de Jesús. Una mostra la tenim en la persona que demana a Jesús: Convenceu el meu germà que es parteixi en mi l’herència. El demandant podia recórrer a la legislació vigent o als mestres de la Llei. Però recorre a Jesús, que respon de manera contundent: Bon home, qui m’ha encomanat que fes de jutge o de mediador entre vosaltres?

I afegeix una advertència seriosa: Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida. Una vida autènticament humana no ve de l’ambició d’anar acumulant riqueses,béns materials. Ho explica Jesús en la breu paràbola del ric que posseïa grans fortunes. Planejava construir grans graners i es deia a si mateix: reposa, menja, beu, diverteix-te. No pensava ni que la seva vida podia ser curta ni que pogués ajudar els altres: Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te,¿de qui serà? L’ambició per les riqueses acaba en un fracàs. Penso en la paràbola del “ric i del pobre Llàtzer”. Dues vides amb dues destinacions finals: el fracàs del ric i el triomf del pobre acollit per Déu.

Podem pensar que hi persones que abunden en riqueses i pensen com el terratinent de la paràbola. Menjars bons i abundants, begudes refinades, diversions, viatges. En un escrit de l’Antic Testament, podem llegir: Celebro l’alegria perquè per a l’home no hi res millor en aquesta vida que menjar,beure i estar content; això l’acompanyarà en el seu treball durant els dies que Déu li ha concedit de viure (Cohèlet 8,15). Són unes paraules sorprenents a les quals Jesús ha donat la volta. Aquesta és una manera de viure que no pot satisfer ningú. No podem viure sense cultivar ideals nobles, elevats, valors que ens omplen de debò com l’amor, la generositat, l’esperança, la fe. El qui viu només de cara a posseir riqueses cau en el que podem anomenar el súmmum de la insensatesa.

En l’Antic Testament, la possessió de béns abundants era considerada com una benedicció de Déu per a les persones justes.No s’entenia com una persona, com Job, de conducta irreprotxable, hagués de sofrir la pèrdua dels seus béns materials i estigués afectat per una malaltia greu. Per a Jesús, l’ambició de posseir béns sobreabundants és un risc, un perill. Ho hem escoltat: Guardeu-vos de tota ambició de posseir riquesa. És una ambició que podem qualificar com a niciesa. És exposar-se al fracàs total. Pau escriu als cristians de Roma:S’han omplert de tota mena d’injustícia, dolenteria, avarícia, i maldat; se’ls veu plens d’enveja, homicides, baralles, enganys, malícia; són murmuradors (Rm 1,9). L’avarícia malmet la vida.

L’afany de posseir aparta de Déu perquè fa de les riqueses un déu. Diu Pau: L’amor al diner és una idolatria (Col 3,5). L’amor al diner ve a ocupar el lloc de Déu, encara que molts puguin pensar que l’ambició per les riqueses no està renyida amb l’amor a Déu. Penso que coneixem prou bé aquestes paraules de Jesús: Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner (Lc 16,13). En la carta a Timoteu, llegim: L’amor al diner és l’arrel de tots els mals. Per haver-s’hi llençat, alguns s’han desviat de la fe i ells mateixos s’han clavat a l’ànima molts sofriments (1m 6,10). L’ambició desorbitada de riqueses és una amenaça per a la fe. Paraules que fan pensar! No és estrany que Jesús digués: Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu (Lc 6,20). La desafecció per la riquesa prepara per acollir el Regne de Déu.

El ric insensat de la paràbola es converteix en símbol per a tots els qui es deixen seduir per tota mena d’avarícia. Tots sofrim el risc de portar-nos com insensats als ulls de Déu.

Girona, 31 de juliol de 2016