EL COS I LA SANG DE CRIST – Cicle C (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
divendres, 27 de maig de 2016 21:34

La festa del present diumenge, que tots coneixem amb el nom de “Corpus”, ve a ser un ressò del Dijous Sant. Penso que és una gran oportunitat per reflexionar i aprofundir la celebració de l’Eucaristia. Els cristians, des dels seus inicis, han sentit la necessitat de reunir-se per celebrar el Sopar del Senyor. Jesús havia dit als deixebles que el repetissin: Feu això per celebrar el meu memorial (1Co 11,23-26). Ho hem pogut escoltar en la segona lectura. Pau és el primer que escriu sobre el Sopar del Senyor. El que transmet, ho ha rebut per una tradició que s’arrela en el mateix Jesús. Aquesta tradició que us he transmès ve del Senyor. L’Eucaristia no és un invent dels primers deixebles sinó que neix en l’Últim Sopar de Jesús.

Els cristians mai no han deixat de celebrar el memorial de Jesús. Pau escriu la primera carta als corintis pels voltants de l’any cinquanta-cinc. Sabia que els cristians ja celebraven el Sopar del Senyor. Les paraules sagrades de Jesús que s’anaven repetint són les que tots coneixem. Pau ho escriu així: Jesús, el Senyor prengué el pa,i dient l’acció de gràcies, el partí i digué: Això és el meu cos ofert per vosaltres. Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Ens acostem als orígens de la celebració de l’Eucaristia, encara que la manera de celebrar-la ha anat variant al llarg dels segles. Gràcies als escrits del Nou Testament podem valorar millor el que celebrem cada diumenge, que sovint pot anar envoltat de rutina. Cal recuperar el significat més profund, més genuí, més original, del que Jesús va fer i va dir.

Fer el memorial de Jesús no significa només recordar els gestos i les paraules del seu Sopar. És més que recordar. És deixar-se envair per la seva vida d’amor, de donació total, fins a lliurar-se totalment als altres. És fer del tot nostra la seva actitud de compartir els sofriments, les penes, les angoixes, els pecats, dels altres. Jesús és el Servent del Senyor del qual parla el profeta Isaïes S'ha despullat de la pròpia vida fins a la mort i ha estat comptat entre els malfactors. Ell ha portat damunt seu els pecats de tots i ha intercedit per les seves infidelitats (Is 53,12). L’Eucaristia actualitza les gestes de Jesús, la seva vida entera, la seva força que transforma. ¿Serem capaços de deixar-nos interpel·lar, d’obrir-li el cor?

En un altre indret de la primera carta als corintis, Pau recorda el que significa menjar el pa i beure el vi de l’Eucaristia. En la insignificança d’un tros de pa, i en unes gotes de vi, el Crist s’hi fa present. Podem unir-nos a Ell. El calze de la benedicció, ¿no és, potser, comunió amb la sang de Crist? El pa que nosaltres partim, ¿no és, potser, comunió amb el cos de Crist? Pa i vi simbolitzen la persona de Jesucrist. Aquesta és la realitat que nosaltres professem per la fe. Crist ens ofereix el do de poder viure units a Ell. Amb el pa i el vi ens endinsem en el misteri del Crist que és camí, veritat, vida, amor, esperança. ¿Com podríem viure sense acostar-nos-hi amb fe, sense deixar-nos contagiar pel seu amor?

Pau escriu també que la participació en un sol pa ens porta, a nosaltres, a viure units, formant un sol cos. El pa és un de sol. Per això nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa (1Co 10,16-17). El pa de l’Eucaristia és símbol d’unió entre tots els qui creiem en Jesús. Ens ho recorda un escrit molt antic, anomenat La Didakhé, amb aquesta pregària: Tal com el pa dividit en bocins estava dispers sobre els turons i recollits els grans es va fer una sola cosa, així sigui reunida la vostra església des dels confins de la terra al vostre regne (IX,4). En compartir i celebrar junts la fe, no fem un acte merament individual sinó un acte propi d’una comunitat, d’una família. No podem oblidar-ho. Cal que en siguem ben conscients. Penso que encara estem lluny de sentir-nos i viure com a comunitat, aquí en la celebració i fora, en la vida de cada dia.

Escriu un teòleg d’avui: “Tenim sempre el mateix risc: combregar amb Crist en el més íntim del cor, sense preocupar-nos de combregar amb els germans que sofreixen. No podem unir-nos a Crist per la comunió sense fer-nos més generosos i solidaris” (Pagola). És el mateix Jesús qui ens alliçona a partir i repartir el pa, com ha recordat l’evangeli d’avui (Lc 9,11-17).

Girona, 29 de maig de 20016