DIUMENGE VI DE PASQUA – Cicle C (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
divendres, 29 d'abril de 2016 15:44

¿On podem trobar Déu? La nostra experiència ens diu que sovint ens trobem a les fosques. Ens acostem a Ell però no sentim l’escalf de la seva presència. L’invoquem i resta callat. Posem a les seves mans les nostres penes i sembla que es mostra insensible. Demanem un alleugeriment de les nostres sofrences i no notem res. Preguntem què vol de nosaltres i no trobem resposta. ¿Déu és tan misteriós que hem de deixar de buscar-lo? ¿Per què mantenir la fe i continuar pregant si tot plegat ens deixa -diríem- indefensos? És que no podem arribar a Déu ni sentir el seu amor? Ni tan sols som capaços d’imaginar-lo. ¿És lluny de nosaltres i habita en un lloc al qual no podem accedir? Podríem multiplicar les preguntes. Potser podríem resumir-les així: ¿Per què Déu no es fa sentir clarament i no es manifesta obertament?

Que totes aquestes preguntes no enterboleixin la nostra fe. Pel camí d’una fe interioritzada, viva, forta, profunda, podem arribar a experimentar Déu, que no és lluny de nosaltres sinó que s’ha fet proper. Si som capaços d’entrar en la nostra pròpia intimitat per conèixer les forces, les sensibilitats, els anhels més profunds que s’hi amaguen, podrem descobrir una tendència que ben sovint resta oculta. ¿No sentim necessitat d’omplir plenament la nostra vida més enllà del que som i fem? ¿No experimentem, moltes vegades, una insatisfacció perquè no som el que voldríem i desitgem ser? Penso que podem trobar en la nostra intimitat el rastre de Déu, la seva presència que ens omple. Som uns éssers habitats per Déu. Vivim tendint cap a Déu, encara que sovint no ens n’adonem.

Penso que aquí escauen perfectament unes paraules de l’evangeli d’avui (Jn 14,23-29). Diu Jesús: Qui m’estima, guardarà la meva paraula, el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell. Déu fa estada en nosaltres, ens omple, ens impulsa vers el bé, ens fa participar de la seva vida incomprensible, del seu misteri que ens atreu. ¿Com pot habitar Déu en nosaltres? És una presència que s’endinsa en la nostra intimitat més profunda. L’estada de Déu no la podem pas imaginar a semblança de la nostra estada en algun lloc. Ens sobrepassa. Per al poble d’Israel, el lloc sant de Déu era el temple, encara que no podia encabir-lo. El rei Salomó en la festa de la dedicació del temple, exclamava: ¿És que Déu podria veritablement residir a la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no poden contenir la vostra immensitat, molt menys aquest temple que jo us he construït (1Re 8,27).

Déu no habitava en el temple sinó enmig del poble, el guiava, el protegia. Ezequiel, en nom de Déu, parla així al poble d’Israel. Faré amb ells una aliança de pau, que serà perpètua. Els restabliré i els multiplicaré, i posaré per sempre enmig d'ells el meu santuari (Ez 37,26). El santuari de Déu, el temple, és el poble. Déu habita enmig d’ells. És un Déu proper, sense deixar de ser el misteri inabastable. Zacaries anunciava així la vinguda de Déu al seu poble: Alegra't, crida de goig, ciutat de Sió, que vinc a viure enmig teu. T'ho dic jo, el Senyor (Za 2,14). Déu habita enmig d’Israel. El poble, les persones, eren el lloc on Déu vivia, feia estada. Creure-ho, viure-ho, comportava una joia. En el llibre del Deuteronomi, llegim: ¿Quina nació, per gran que sigui, té els seus déus tan a prop d'ella com el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que l'invoquem? (Dt 4,7).

Per als creients, queda superada la separació entre Déu i la persona humana. Déu és amb nosaltres. Sovint busquem Déu amb ànsia, a les fosques. Però és Ell mateix qui se’ns ha acostat. Jesús, el Fill, la Paraula feta home, ens ha mostrat aquest Déu que estima i ens busca. Crec que és sant Agustí qui diu que no buscaríem Déu si Ell no ens hagués buscat abans. El desig de Déu l’ha fet néixer Déu mateix en nosaltres. Si té la seva estada en la nostra vida, val la pena esforçar-se per reconèixer la seva presència. Cal preparar el camí. Amb una vida superficial, rutinària, indiferent, o que es limita a complir unes lleis religioses, no podrem descobrir-lo. Prenguem-nos seriosament les paraules de Jesús: Qui m’estima, el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell. Sant Pau ho diu d’aquesta manera: ¿No sabeu que sou temple de Déu i que l'Esperit de Déu habita en vosaltres?(1Co 3,16).

Girona, 1 de maig de 2016