PASQUA 2016 (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
dijous, 24 de març de 2016 17:31

Ara viu! Aquesta és la nostra fe en Jesús, que venim proclamant any rere any, setmana rere setmana, des de fa segles. Jesús viu no sols en el nostre record o en la nostra imaginació si-nó en una vida inimaginable que supera tots els nostres esquemes mentals. La resurrecció de Jesús no és un fet d’ahir sinó d’avui i de sempre. La vida recuperada del Jesús mort no és una vida efímera sinó duradora. És la primavera que sorgeix quan la mort és vençuda. Es va acabar i s’ha acabat per sempre l’hivern fosc, dur, cruel de Jesús, amb les tempestes que l’amenaçaven i el van conduir a la seva mort sagnant. L’arbre de Jesús apareix mort, com un arbre en ple hivern, encara que dintre seu amaga la vida. Hivern que varen sofrir també els qui l’acompanyen. Per a ells, seria un hivern inacabable, no hi cabia l’esperança. La mort havia engolit per sempre el Mestre que havien estimat sense comprendre’l del tot.

Però s’equivoquen. Sorgeix una primavera plena de vigor, de vida, de joia. I no una primavera que té una duració de tres mesos sinó una vida perdurable que ja no pot morir. La primavera és Jesús ressuscitat, que viu per sempre. I no es tracta d’una vida que es troba lluny de nos-altres en el misteri impenetrable de Déu. És una vida que ens toca de prop. Som habitats per Déu, per Jesucrist. Recordem aquestes paraules seves: Qui m'estima, guardarà la meva pa-raula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell (Jn 14,23). Som una mena de tem-ple on fa estada Jesús que viu per sempre. Aquí cal obrir de ple els ulls de la fe i la intimitat del cor que estima. Ben segurament que vivim moltes vegades superficialment i no ens ado-nem del que portem en la nostra pròpia intimitat. Convé desconnectar sovint del que ens en-volta per entrar en el misteri d’una presència que ens envaeix. No és pura imaginació; és fe.

Com ens edificaria recórrer la vida de tantes persones que s’han sentit habitades per aquesta presència vivificant de Jesucrist, que ens acompanya com va fer-ho amb els deixebles d’E-maús. Una presència que enardia el seu cor, com ho feia amb aquests creients que sempre respiraven fe. Pau, el gran treballador per l’anunci de l’evangeli, amb una vida sempre atra-fegada, amb viatges continuats, amb problemes, lluites, sofriments, persecucions, semblaria que no tindria temps per aturar-se i pensar en el misteri del Crist que vivia en ell. Però mireu què diu: Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi (Ga 2,20). ¿No era precisament aquesta la força que el mantenia en el treball continuat per l’anunci de l’evangeli? La vida del Crist que viu per sempre es contagia en la persona creient. No hi ha cap contradicció entre el treball que fem pels altres i la concentració en el misteri de Crist tan proper a la nostra vida.

Algú va dir: El cristià del segle vint-i-u, o serà místic o no serà cristià. Entenguem bé què signi-fica ser místic. És ser plenament conscient i sentir-se transformat per la presència del Crist. Si no ho vivim així no podem dir-nos deixebles. La vivència d’aquesta fe és una primavera per a la nostra vida i la vida de les nostres comunitats, de l’Església. Una primavera plena d’il·lusió, d’esperança, de coratge, de fruits. Avui sofrim un risc molt seriós: caure en un pessimisme to-tal. Molt sovint ens sentim impotents per a superar la rutina que ens amenaça, ens queixem de nosaltres mateixos perquè no som el que hauríem de ser. I no ens sentim acompanyats per la fe de moltes persones properes a nosaltres. Ens preocupa l’ambient de ens toca res-pirar: indiferència, fredor, paraules feridores per a la nostra fe, despreocupació pels fets luc-tuosos, lamentables, de tantes persones que busquen refugi lluny dels seus països.

Tenim el Crist amb nosaltres. ¿No ens ensorraríem tots plegats si no comptéssim de debò en Ell? La seva vida deixa un rastre lluminós en nosaltres i ens encoratja. Per això necessitem agafar-nos fortament a la seva persona. La Pasqua que celebrem ¿no és un impuls i una oportunitat per refer la nostra relació, la nostra adhesió, la nostra fe, la nostra confiança, en Aquell que ens enforteix? Tant de bo els cristians visquéssim la primavera que ens porta el qui viu pels segles.Pasqua, Jesús vivent, és anunci i promesa de vida. Tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més (Jn 11,26). La primavera esclata en la nova vida que tindrà el seu esclat ple en el més enllà. Serà una primavera eterna.

Girona, 27 de març de 2016