DIUMENGE V DE QUARESMA – Cicle C (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
dissabte, 12 de març de 2016 13:36

Jesús escampava perdó, amor, consol, pau. El qui se li acostava en sortia il·lusionat. Aquest és el cas dels dos seus primers deixebles. El Baptista, en veure Jesús que passava, els va dir: Mireu l'anyell de Déu! Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: Què busqueu? Ells li digueren: Rabí -que vol dir «mestre”-, on us esteu? Els respon: Veniu i ho veureu Per conèixer Jesús cal anar amb ell i veure què fa, què diu. Els dos deixebles varen quedar impressionats. I no es podien estar de manifestar-ho: Hem trobat el Messies que vol dir «ungit» (Vegi’s Jn 1,36-39.41). No cal dir que Jesús va acollir dones pecadores, que varen trobar en la paraula de Jesús la pau i el començament d’una nova vida.

Era un canvi total per a elles. Jesús les havia captivat i el seguien. L’escoltaven i el servien i potser es varen guanyar les crítiques dels qui les observaven. Diu sant Lluc: Jesús anava per cada vila i per cada poble predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L'acom-panyaven els Dotzei algunes dones que havien estat curades d'esperits malignes i de ma-lalties: Maria, l'anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, Joana, la muller de Cuses, administrador d'Herodes, Susanna i moltes altres, que els proveïen amb els seus béns (Lc 8,1-3). Jesús no tenia inconvenient de fer-se acompanyar per dones que havien por-tat mala vida però havien fet un canvi radical. Jesús perdona i oblida.

L’evangeli d’avui (Jn 8,1-11) ens presenta el cas d’una dona acusada de cometre adulteri. I la porten a Jesús. Què faria? Era Ell qui l’havia de jutjar? No eren els jutges els qui havien de decidir? És que els mestres de la Llei i els fariseus paren una trampa a Jesús. Li recorden que, segons la Llei de Moisès, aquesta dona havia de ser apedregada. El llibre del Levític diu: Si algú comet adulteri amb la muller d'un altre, tant l'adúlter com l'adúltera seran condemnats a mort (Lv 20,10). I en un altre llibre de l’Antic Testament, llegim: Si un home troba en una ciutat una noia verge unida per acord matrimonial amb un altre i jeu amb ella, traieu-los tots dos fora de la ciutat i apedregueu-los (Dt 22, 23-24). Era una Llei molt dura. Què faria Jesús? Condemnaria la dona a ser apedregada?

Si Jesús digués que “no”, estaria en contra de la Llei de Moisès. Qui era Jesús per considerar-se superior? Així els mestres i els fariseus tindrien una ocasió per acusar-lo de transgredir la Llei, santa i sagrada per als jueus. Encara que sabem que es va manifestar sobre la Llei del repòs del dissabte: El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte (Mc 2,27). Si Jesús deia que s’havia apedregar aquella dona, es contradiria ell mateix Sabien que Jesús perdonava, no rebutjava les persones que se li acostaven amb confiança i els manifestava el seu amor i comprensió. Una dona considerada pecadora que va anar a trobar Jesús que es trobava a casa d’un fariseu. Es quedà plorant als peus de Jesús. El fariseu observava allò que feia aquella dona i no hi estava d’acord. Però Jesús li diu: Dona, els teus pecats et són per-donats. Era conegut de tothom que Jesús perdonava.

Jesús s’adreça als mestres i fariseus: Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat, que comen-ci a tirar pedres. Ningú no s’atreví a fer-ho. Alguna cosa els devia doldre a la seva consciència i no devien sentir-se nets del tot. Per això es varen anar retirant l’un darrera l’altre. Els podia haver dit: No judiqueu, i no sereu judicats. ¿Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà (Vegi’s Mt 7, 1-5). Cal desterrar la tendència a judicar, a acusar els altres sense veure amb noblesa el nostre propi jo.

Jesús reconeix que la dona havia actuat malament, però li diu la paraula que necessitava en aquells moments: el perdó, la pau, el consol. Ningú no t’ha condemnat? Ella contestà: Ningú, Senyor. Tampoc jo no et condemno. Vés-te’ en pau. D’ara endavant no pequis més. El perdó i la pau de Jesús no tenen límits. També ens diu a nosaltres: No et condemno. Et perdono. No pequis més.

Girona, 13 de març de 2016