DIUMENGE III DE QUARESMA – Cicle C (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
dijous, 25 de febrer de 2016 20:06

Jesús centrava la seva predicació en la conversió. Invitava la gent a convertir-se, a canviar de vida. Mateu ho resumeix així: Jesús començà a predicar. Deia: Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop (Mt 4,17). Davant de l’esdeveniment tan important del Regne que arribava, calia prendre una actitud seriosa. Si Déu ve a nosaltres, no podem mostrar-nos-hi indiferents. Cal obrir-li el pas, treure els obstacles, canviar de vida, corregir allò que fem malament. La crida a la conversió la trobem al llarg de l’Antic Testament. El profeta Jeremies proclamava: Convertiu-vos del mal camí, milloreu la vostra conducta, no aneu darrere altres déus ni els adoreu (Jr 35,15). En la persona humana hi ha llavors de bé i de mal. I el mal sovint domina sobre el bé. Cal canviar de vida, no crear déus falsos que volen suplantar Déu.

L’evangeli (Lc 13,1-9) d’avui conté també una crida a la conversió. Però ens sembla una mica sorprenent. Expliquen a Jesús el cas d’uns galileus assassinats per Pilat. La sang d’ells es va barrejar amb la sang de les víctimes que oferien en sacrifici a Déu. Dues coses horribles: el crim de fer matar unes persones; el sacrilegi de barrejar sang humana amb sang sagrada per a Déu. Aquests sacrificis d’animals avui ens repugna però cal situar-lo en aquella mentalitat. ¿Quina va ser la reacció de Jesús davant d’aquests fets? A nosaltres ens sembla que hauria d’haver pronunciat una paraula dura de condemna. Però va per un altre camí. Aprofita el fet per fer una crida a la conversió: ¿Us penseu que aquells galileus varen ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu tots acabareu igual.

Davant dels fets desgraciats de la vida, cal prendre una actitud de reflexió. El cas dels galileus assassinats no era cap càstig pels pecats, segons mentalitat de l’època. ¿És que hi ha algú que pugui considerar-se net de pecat? Podem dir que som justos i pecadors al mateix temps. Els qui escoltaven Jesús no podien presentar-se com a models de conducta totalment recta. Aquest deu ser el sentit de les paraules de Jesús: Si no us convertiu, tots acabareu igual. Per evitar el mal que ens pugui sobrevenir, cal canviar de vida. De tota manera, aquetes paraules de Jesús són dures i semblen una amenaça. Prenguem-les com una “crida urgent” a la con-versió. No podem retardar els canvis que hàgim de fer a la nostra vida. Segurament que no seran canvis radicals, forts, sinó “petites conversions”, com les podríem anomenar.

La mateixa reflexió fa Jesús en el cas d’aquells divuit homes que varen morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè. Us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. No podem classificar les persones en bones i dolentes. Tots ens podem trobar en accidents semblants a la caiguda de la torre de Siloè. Accidents, desgràcies, edificis que s’ensorren, estan a l’ordre del dia i ens poden afectar, no perquè siguem més dolents sinó perquè són fets imprevistos. Davant d’això cal estar preparat, viure en conversió constant, perquè no ens agafi desprevinguts. No sabem quan sobrevindrà per a nosaltres el pas definitiu de sortir d’aquest món. Cal viure en estat d’alerta, en pau, en tranquil·litat d’esperit, donant el fruit de les bones obres.

Jesús espera de nosaltres que donem fruit i que no ens passi com aquella figuera de la parà-bola que hem escoltat. Una figuera estèril, ¿què hi fa en una vinya? Per això l’amo desitjava tallar-la ja que ocupava inútilment un terreny. Però el vinyater proposa de treballar-la, fer el possible per salvar-la. Es dóna a la figuera una altra oportunitat. L’atenció i els esforços del vi-nyater serien eficaços? Es fruits de la figuera simbolitzen les obres bones que fem com a fruit de la nostra conversió. Un teòleg d’avui escriu: “La paràbola ha estat explicada per provocar la nostra reacció. ¿Per a què serveix una figuera que no fa figues? ¿Per a què serveix una vida estèril i sense creativitat? ¿Per què serveix un cristianisme sense un seguiment pràctic de Jesús? ¿Per a què serveix una Església sense dedicació al Regne de Déu? ¿Per a què serveix una religió que no canvia els nostres cors? ¿Per a què serveix un culte (acte religiós) sense conversió? A poc a poc anem substituint els valors que podrien animar la nostra vida per petits interessos que es ajuden a “anar tirant” (Pagola). Convertir-se i donar fruit.

Girona, 28 de març de 2016