DIUMENGE I DE QUARESMA - Cicle C (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
diumenge, 14 de febrer de 2016 19:15

Tots imaginem un Jesús perfecte i no anem equivocats. La seva confiança plena en Déu, el seu amor als altres, la seva dedicació a la pregària, els seus gestos d’acolliment per a tothom i de perdó per als agafats pel mal o pecat, el caracteritzen com a home perfecte, noble a carta cabal, fidel fins a l’extrem de donar la seva pròpia vida pels altres. Donada aquesta manera de ser de Jesús, ens costa veure’l subjecte a la temptació. ¿És que podia pecar? ¿Podia desviar-se dels camins de Déu? El mateix problema es va plantejar quan va anar a Joan perquè el ba-tegés, com recordareu. Joan batejava els qui se sentien pecadors. ¿És que Jesús s’hi sentia? L’home perfecte, Jesús de Natzaret, no va estalviar-se les temptacions, que no varen tenir lloc només al desert. La seva vida sofria el risc de la infidelitat, del desviament de la seva missió, del centrament en si mateix, de la preocupació exclusiva per la seva pròpia seguretat.

Les temptacions del desert, que hem sentit en l’evangeli (Lc 4,1-13), vénen a resumir una vida amenaçada pels paranys que li preparaven les persones que envoltaven Jesús. Molts el voli-en una persona que actués amb poder, que mostrés la seva personalitat amb accions extraor-dinàries, que es proclamés rei, dominador, que encapçalés la lluita contra la dominació roma-na. Però Jesús apareix feble, humil, senzill, sense pretensions de grandeses, sense l’afany de dominar, sense alçar la veu contra els seus sofriments, sense desdir-se mai de fer la voluntat de Déu. Ho diu Ell mateix: No he baixat del cel per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m'ha enviat (Jn 6,38).

Primera temptació.- L’esperit del mal diu a Jesús: Digues a aquesta pedra que es torni pa. Ens diu Lluc que Jesús, després de passar aquells dies al desert sense menjar, a la fi quedà extenuat de fam. Era l’ocasió per presentar-li aquesta proposta: Converteix la pedra en pa. Així satisfaria la seva fam. Era incitar-lo a preocupar-se de si mateix, a proveir-se a si mateix dels béns materials, de l’aliment. La resposta de Jesús és ben clara. Si la persona humana necessita el pa de cada dia, no cal oblidar que tots portem en la nostra intimitat una necessitat encara més forta que l’aliment del cos. Tenim necessitat de Déu; no podem tenir una vida au-tèntica si l’arraconem. L’home no viu només de pa. En una ocasió, Jesús diu als deixebles: El meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat i dur a terme la seva obra (Jn 4,34).

Segona temptació.- És una proposta de poder: Et puc donar tot aquest el poder i la glòria d’a-quests reialmes. Per obtenir-lo havia de prostrar-se i adorar l’esperit del mal. Era abandonar Déu i sotmetre’sal poder de dominar. Proposta abominable. ¿Com podia actuar d’aquesta manera el qui vivia només per Déu i per l’amor? No es pot fer un déu del poder que corromp tantes persones, que frueixen dominant els altres. Mai no va pensar a dominar sinó a servir. Sabem que després de la multiplicació dels pans, la gent estava entusiasmada i exclamava: Realment, aquest és el profeta que havia de venir al món. Jesús s'adonà que venien a em-portar-se'l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya (Jn 6,14-15). Jesús va ser realment dur amb els tenien el poder: Ja sabeu que els governants de les nacions les domi-nen com si en fossin amos (Mt 20,25). No vivia per dominar, imposar, sinó per servir.

Tercera temptació.- Diu Lluc que Jesús es trobava dalt la cornisa del temple. I se li fa aquesta proposta: Tira’t daltabaix des d’aquí. Seria una manera de mostrar la seva personalitat i una prova que Déu el protegia. És l’espectable, el miracle cridaner, l’afany de contemplar un fet extraordinari. ¿És que els jueus pensaven i volien fets sobresortints del Messies que havia de venir? ¿Per què demanar-li fets tan espectaculars? No era aquest el pla de Déu, ni la manera d’actuar de Jesús. Demanar fets tan inútils, buits de significat, era temptar Déu. No temptis el Senyor, el teu Déu. És que ni en els moments més apurats, Jesús no va reclamar la inter-venció de Déu per a alliberar-lo. I Ell mateix no va dur a terme cap acció extraordinària a favor seu ni en la moment de seva crucifixió. La gent deia: Salva't a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu! (Mt 27,40).

Ens fa bé contemplar un Jesús que lluita, és fidel. ¿No és per a nosaltres un model a seguir?

Girona, 14 de febrer de 2016