DIUMENGE V DE DURANT L’ANY – Cicle C (MN. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
dissabte, 6 de febrer de 2016 18:54

Què experimentem quan ens acostem a Déu, el gran misteri que ens sobrepassa totalment? Crec que no és fàcil respondre a aquesta pregunta. Els pensaments i els sentiments de tots nosaltres són diversos. Però em sembla que trobaríem quelcom en comú. Un pensador ha es-crit que la reacció que s’amaga en la nostra intimitat és un sentiment de fascinació i de temor. El misteri de Déu fascina, atreu, sedueix. Volem acostar-nos-hi per veure què podem captar-ne d’un misteri que imaginem gran, incomprensible. Allò que no coneixem ens atreu. Déu, a qui no ha vista mai ningú ens fascina, ens captiva. Com desitjaríem entrar en la intimitat d’un Déu que ni tan sols som capaços d’imaginar. Davant Déu experimentem també un sentiment de temor. Ens sentim petits, indignes, davant la grandesa, la gran distància, que ens separa d’Ell. ¿No podríem trobar aquestes dues actituds en la persona de Moisès, a la muntanya del Sinaí, quan Déu es donava a conèixer?

Això devia ser el que va passar a Pere després de la pesca extraordinària que ens ha explicat l’evangeli d’avui (Lc 5,1-11). Pere s’impressiona per la personalitat de Jesús. El veu gran, del tot superior a la persona humana. S’agenolla, l’adora. Se sent fascinat, seduït, pel misteri de Jesús. I l’invoca amb una paraula que només podia correspondre a Déu. Li diu: Senyor. El gest i la paraula de Pere són una manifestació de la seva admiració per Jesús, que fascina. Però fixem-nos també en el que afegeix: Allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador. És sentir-se indigne, pobre, pecador, allunyat d’un misteri molt gran que causa temor. És la veritat, que anomenem humilitat. No és un rebaixar-se tot i reconeixent que no som pas tan pecadors. És un acte de sinceritat, de noblesa, exemplar per a tots nosaltres.

Jesús no rebutja Pere sinó que l’acull, li manifesta que no tingui por, i li encomana una tasca que no li serà gens fàcil: Des d’ara seràs pescador d’homes. Què signifiquen aquestes pa-raules? És un manera de dir que Pere haurà de treballar per fer adeptes per la causa de Je-sús. S’haurà de fiar plenament de Jesús; no haurà de lluitar només amb les seves pròpies forces. En l’evangeli d’avui, Jesús diu a Pere que tiri les xarxes a l’aigua per pescar. Cosa ben difícil pescar de dia i, a més, quan havien passat tota la nit sense poder pescar res. La pesca serà possible per la presència de Jesús. Pere, enmig d’aquestes dificultats, fa cas de Jesús: Ja que vós ho dieu calaré les xarxes. La paraula de Jesús és eficaç: la pesca va ser especta-cular. En el futur, Pere haurà de fer de pescador d’homes recolzat en la paraula de Jesús.

L’evangeli no pot arribar al cor de les persones només amb els esforços d’aquells que l’anu-ciem. Aquí no hi valen paraules molt boniques, discursos brillants, muntatges espectaculars o recursos d’imatges impactants. Hi poden ajudar; però la nostra paraula només pot set eficaç per la presència i la força de Jesús que ens acompanya i ens fa entendre el sentit de les Es-criptures (Lc 24,13-33). Els qui anunciem l’evangeli, des de l’homilia fins en les converses de carrer, passant per les catequesis d’infants o d’adults o familiars, no podem refiar-nos dels propis recursos ni pensar que som uns mestres exemplars. La nostra sinceritat ens porta a reconèixer, com Pere, que som febles, que la nostra vida no sempre és coherent amb l’evangeli. Som febles i estem de camí, amb els nostres alts i baixos.

El que importa és que ens sentim atrets per Jesús fent-lo el centre de les nostres vides, com els deixebles presents en la pesca, que ho deixaren tot i se n’anaren amb ell. I quan ens sem-bla que el seguiment de Jesús i l’anunci que puguem fer de la seva paraula, ens ve molt costa a munt, fiem-nos d’Ell tal com va fer Pere: Ja que vós ho dieu, calaré les xarxes. I escoltem el que va dir Jesús a Pere: No tinguis por. Ens poden arribar paraules que fereixin la nostra sensibilitat religiosa, que toquin les fibres més íntimes de la fe en Jesús i de la il·lusió que sen-tim per fer de pescadors d’homes, com Pere. No tinguem por de treballar per fer conèixer el camí de Jesús. Esforcem-nos per viure com Ell i confiar-hi, encara que ens sentim indignes del seu amor i ens sembli que ens pot rebutjar. No ho va fer amb Pere; tampoc no ho farà amb nosaltres. Tots podem fer una mica de Pere: ser pescadors, acostar persones a Jesús.

Girona, 7 de febrer de 2016