DIUMENGE IV DE DURANT L’ANY – Cicle C (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
diumenge, 31 de gener de 2016 23:08

L’anunci de la Paraula de Déu sempre troba contradictors. I els qui l’escoltem i volem posar-la en pràctica ens sentim també incòmodes en l’ambient d’indiferència que ens envolta. Resulta molt difícil anar contra corrent. Mirem els qui hi han estat plenament fidels. Sentien certament la joia de creure i de donar-se totalment a Déu perquè en Ell trobaven la llum, l’amor, la pau, la joia, la llibertat. Però no es varen estalviar els sofriments, l’oposició. Ho veiem en la història dels profetes. La primera lectura (Jr 1,4-5; 17-19) ens ha parlat de la vocació o missió que el Senyor havia confiat al profeta Jeremies: Abans de néixer et vaig fer profeta. Déu li dóna a entendre que la seva tasca seria difícil. Hauria de parlar contra els reis, els governants, contra el seu poble. T’assaltaran però no et podran abatre. La força de la Paraula tirarà endavant.

És ben cert que el profeta s’ho va passar molt malament. Exclamava:Senyor, m'heu seduït i m'he deixat seduir. He estat la riota de tothom, tot el dia es burlen de mi. Si em dic: No hi pensaré més, no anunciaré la paraula en el seu nom, llavors ella es torna dintre meu com un foc devorador tancat en el meu cos: he provat d'apagar-lo i no he pogut (Vegi’s Jr 20,7-9). La Paraula de Déu és com un foc que crema, transforma, atreu, devora. El profeta va ser-hi fidel del tot. Sembla que la Paraula de Déu fereixi els qui l’escolten. El que fa és posar el dit a la nafra, cosa que no poden suportar els qui estan lluny de la justícia, de la noblesa, de la rec-titud. El mal dóna una llibertat falsa; el bé dóna una llibertat plena que sorgeix de la Paraula de Déu. Penso que aquí tenim un gran alliçonament per a nosaltres: saber escoltar la Paraula encara que cogui; viure-la, anunciar-la, enmig de contradiccions. És la fidelitat.

Jesús seguirà el camí dels profetes. Ho hem vist en l’evangeli (Lc 4,21-30). A la sinagoga de Natzaret es considera el seguidor del profeta Isaïes, el qui portarà a terme les paraules profè-tiques. En un primer moment, sembla que hi ha una reacció d’entusiasme entorn de Jesús, però la gent no se’n fia. Com podia considerar-se un continuador del profeta un home del poble, ben conegut pels seus veïns amb els quals s’hauria relacionat i comportat de manera normal? Tothom sabia que Jesús era el fill del fuster Josep, sense cap categoria social relle-vant. ¿D’on li podia venir la seva qualitat de mestre i profeta? En una ocasió li ho varen plan-tejar: Un cop Jesús hagué entrat al recinte del temple, mentre ensenyava, se li van acostar els grans sacerdots i els notables del poble i li preguntaren: Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat? (Mt 21,23).

Jesús no tenia títols acadèmics ni era considerat un mestre de la Llei. L’autoritat li venia de Déu. Era profeta per vocació. I era el més gran dels profetes. Venia de Déu. Existia amb Déu abans dels segles. Les paraules dels profetes no podien comparar-se amb les de Jesús, que eren paraules de vida eterna. Ell mateix era la Paraula (Jn 1,1-18), el Profeta (en majúscula). A la sinagoga de Natzaret (el seu poble) no ho comprenen, el rebutgen. És el mateix Jesús el qui els ho retreu: Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. Si ells no l’accepten, Jesús se n’anirà a les persones que tinguin més bona disposi-ció, fins i tot fora d’Israel. I recorda dos profetes que no varen anar a socórrer les viudes i els leprosos que hi ha havia a Israel sinó una viuda de Sarepta de Sidó (ciutat fenícia) i Naaman de Síria.

La gent de la sinagoga s’indignaren, no podien suportar la veritat del profeta Jesús. I la cosa va anar a més. Varen treure Jesús del poble i volien estimbar-lo, diu sant Lluc. No ho varen aconseguir, però començava per a Jesús el seu calvari, la seva lluita, que el duria a la mort. Malgrat tot, ningú no va poder fer-lo callar. Els qui volien fer-lo desaparèixer varen fracassar, encara que varen aconseguir la seva condemna a mort. És que la Paraula del profeta de Natzaret ha travessat els segles. En l’actualitat continua ressonant en les nostres comunitats i en la gent de bona voluntat. ¿Sabrem escoltar-lo? ¿No trobem ressons de la seva veu, com la del Papa Francesc que vol recuperar, de ple, la paraula de Jesús? No el rebutgem com fan avui algunes persones.

Girona, 31 de gener de 2016