DIUMENGE III DE DURANT L’ANY – Cicle C (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
divendres, 22 de gener de 2016 00:19

En el llibre del Deuteronomi (Antic Testament), llegim: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca del Senyor (8,3). La primera lectura d’avui ens ha parlat de l’entu-siasme amb què el poble escoltava la lectura del Llibre (la Bíblia). Amb tota solemnitat, Esdres va portar el Llibre en presència del poble. Tots escoltaven atentament, es prosternaren amb el front a terra i adoraven el Senyor. Alguns entesos n’explicaven el sentit perquè la lectura fos entenedora (Vegi’s Ne 8,1-4.5-6.8-10). Podem dir que havien entès que la persona humana no viu només de pa sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu. El Llibre els donava vida, alimentava la seva fe, els feia sintonitzar amb el que Déu volia. La lectura de la Bíblia era una constant en la vida dels creients del poble d’Israel. És un bon exemple per a nosaltres, encara que la Bíblia ofereix les seves dificultats. Per això caldria una explicació detinguda.

Jesús era un amant de la Paraula de Déu. Acudia a les sinagogues on es pregava, s’escolta-va i es comentava la Paraula. És cert que, en aquests llocs, ell oferia també els seus comen-taris i anunciava el seu missatge. L’evangeli d’aquest diumenge (Lc 1,1-4;4,14-21) ens explica la seva anada a la sinagoga de Natzaret. Era un dissabte, el dia sagrat dels jueus. Jesús, com a persona profundament religiosa, tenia també un gran respecte pel dissabte i pel que es feia a la sinagoga. L’anada a la sinagoga era habitual en Jesús com subratlla Lluc: Anà a la sina-goga com tenia costum. L’Esperit de Déu guiava els seus passos. L’evangelista mostra un gran interès a subratllar com Jesús es movia, actuava, ple del poder de l’Esperit. Encara que semblava que era un oient com els altres, Jesús va mostrar quina seria la seva missió.

Li donen a llegir un fragment del profeta Isaïes que anunciava un futur millor per al poble d’Is-rael: portar la Bona Nova als desvalguts, a proclamar als captius la llibertat, als cecs el retorn a la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor. Diu Lluc que tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en Jesús. L’evangelista no ens conta tot el comentari que podia haver fet Jesús. Només anota aquestes paraules: Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura. Jesús fa seves les paraules d’Isaïes. Vénen a ser com el programa de la seva actuació. És la seva presentació, diguem-ne, oficial. Els seus preferits seran els més febles, els marginats, els oprimits, els qui s’ho passen malament, els pobres.Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu (Lc 6,20).

Quan els deixebles de Joan preguntaven a Jesús si era el qui havia de venir, Jesús responia: Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els lepro-sos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova (Mt 11,4-5). És el compliment de l’anunci que va fer a la sinagoga de Natzaret. Els pobres reben l’anunci de l’evangeli. Aquesta va ser la missió de l’Enviat de Déu. La pobresa estava relacionada amb els malalts, els oprimits, els invàlids, els cecs, els leprosos, els qui pertanyien a les classes socials més baixes i només podien guanyar-se la vida demanant al- moina. Jesús havia vingut per alliberar les persones de les seves xacres físiques i morals. Així mostrava el Déu misericordiós que allibera, perdona, ens fa més humans, fills seus.

Jesús es va identificar amb els qui sofrien tantes carències, els faltats d’una vida digna, els qui eren menystinguts. La seva lluita a favor dels altres no va consistir a empunyar les armes contra els opressors. Al contrari, va lluitar des de dintre, fent costat i ajudant els qui sofrien: els pobres. Jesús no va promoure una revolució econòmica. sinó una revolució d’amor. Des de Déu, s’introdueix en la vida de les persones per compartir els seus dolors i alliberar-les. No s’imposa sinó que ofereix el millor do: el Regne de Déu. Els qui formem part de l’Església no podem deixar de seguir els camins de Jesús i treballar per la mateixa causa. Impressiona els compromisos que van prendre uns bisbes quan s’acabava el Concili Vaticà II. Els varen ano-menar “Pacte de les Catacumbes”. En cito només unes paraules. “Procurarem viure com viu la gent dels nostres pobles”. “Renunciem a l’aparença i realitat de la riquesa sobretot en el vestir (vestimentes, colors cridaners) i a símbols de metalls preciosos”. “Renunciem als títols que expressen grandesa i poder (eminència, excel·lència, monsenyor...). És el camí de Jesús.

Girona, 24 de gener de 2016