DIUMENGE II DE DURANT L’ANY – Cicle C (Mn. FRancesc) Imprimeix
Escrit per ditor   
dijous, 21 de gener de 2016 23:18

¿Com podem tractar Déu? ¿Com podem acostar-nos al gran Misteri que ens sobrepassa en tot? Penso que, en la història de les religions, trobem moltes maneres d’acostar-s’hi. També les trobem al llarg de la nostra història cristiana i en la mateixa Bíblia. L’Antic Testament dóna noms diferents a Déu que manifesten el tracte que hi podem tenir. Recordem el que ens diu el llibre de l’Èxode: Déu digué a Moisès: Jo sóc el qui sóc ( Ex 3,14). Un nom que em sembla que marcava distàncies per subratllar la grandesa de Déu. A Déu se l’anomena també Senyor de manera repetida. Jeremies, per exemple, deia: El Senyor em va comunicar la seva paraula (Jr 1,4). Déu podia disposar de tot com a Senyor. Un nom ben conegut és el de Pastor, que manifesta una atenció envers les persones. Déu ha estat el meu pastor des que existeixo (Gn 48,15). I el salm que hem cantat tantes vegades: El Senyor és el meu pastor, no em manca res (Sl 23,1). I encara podem afegir-hi el nom de Pare: Vós sou el nostre pare. Nosaltres som l'argila, i vós, el terrisser: som obra de les vostres mans ( Is 64,7).

Em vull fixar encara en una altra comparació que expressa una relació humana amb Déu plena de tendresa, d’amor. ¿Qui podia imaginar que la Bíblia digués que, entre Déu i nos-altres hi una mena de matrimoni? És el nom de l’Aliança. Déu fa un pacte a favor del poble: estarà amb ell, l’afavorirà. I el poble haurà de correspondre-hi observant la Llei, fent el que Déu vol. La Bíblia parla del poble d’Israel com una esposa infidel. Però Déu vol refer la unió amb ell: Et prendré com a esposa per sempre, i pagaré per tu bondat i justícia, amor i misericòrdia.(Os 2,21). Isaïes deia al poble: No et diran més «Abandonada» ni anomenaran el teu país «Desolació». A tu et diran «Me l'estimo», i a la teva terra, «Té marit», perquè el Senyor t'estimarà, i tindrà marit la teva terra. El teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia (Is 62,4). Ho hem pogut escoltar en la segona lectura.

Em podríeu dir: Què té a veure tot el que acabo de dir amb l’evangeli d’avui (Jn 2,1-12)? Joan ens ha parlat d’un casament en el qual va participar Jesús. Faltava vi i Jesús dóna un vi millor del que havien begut els convidats. Llegit superficialment, aquest evangeli ens pot semblar una narració periodística. Però s’hi amaga un missatge molt important. Resumint-ho, ho diré així: Jesús renova la relació amorosa amb Déu com una relació d’espòs a esposa; comença una nova aliança que substitueix l’antiga. Jesús empra el símbol d’un casament per obrir el camí d’una nova relació amb Déu. La carta als hebreus qualifica Jesús com a mitjancer d'una aliança nova (He 12,24). L’antiga caducava, ja no servia. Uns temps nous s’obren amb Jesús.

A la casa on se celebrava la festa, hi havia sis piques de pedra buides. Servien per a les pràc-tiues de purificació, com ordenava la Llei. Eren buides, no contenien cap element que pogués acostar els jueus a Déu. Aquelles cerimònies havien caducat. És Jesús qui en farà sortir quel-com nou. L’aigua que les omple, per ordre de Jesús, es torna vi. Era un vi nou, el vi de Jesús. Els comensals havien begut un vi de poca categoria. El vi de Jesús era el millor. El cap de servei crida el nuvi i li diu: Has guardat fins ara el vi millor. El vi era signe d’uns temps millors, com anunciava el profeta Isaïes: En aquesta muntanya, el Senyor de l'univers oferirà a tots els pobles un banquet de plats gustosos i de vins selectes: de plats gustosos i suculents, de vins selectes i clarificats (Is 25,5). És el vi de Jesús que supera el que podia imaginar el profeta. El vi millor ésEll mateix, anomenat també espòs en l’evangeli (Vegi’s Lc 5,34).

Sant Joan de la Creu escrivia: “On t’has amagat, Estimat, i gemint tu m’has deixat? Has fugit com el cérvol, després que m’has ferit; clamant t’he sortit a rebre i ja no hi eres”. I ell mateix comenta: “L’ànima, enamorada del Fill de Déu, el seu Espòs, desitjosa d’unir-se amb ell, ex-posa les seves ànsies d’amor, queixant-se de la seva absència, després que l’ha ferida amb el seu amor” (Càntic Espiritual I,2). Aquest és un cant a l’amor entre l’esposa (nosaltres) i l’es-pòs (Déu). És la nova aliança de Jesús fonamentada totalment en l’amor. Com viure-ho? Tenim una pauta. Maria va dir als qui servien: Feu tot el que Ell (Jesús) us digui. El dia de l’Aliança Antiga, el poble va prometre: Complirem tot el que ha dit el Senyor (Ex 19,8). Així es viu també la Nova Aliança.

Girona, 17 de gener de 2016