SANTA MARIA MARE DE DÉU (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
dissabte, 2 de gener de 2016 16:28

Anem contemplant amb amor el Jesús que, essent Déu, ha pres la condició humana. Déu és amb nosaltres, l’Emmanuel, compartint la nostra vida encarnat en un home. Ha nascut com tots nosaltres, ha viscut en una família, de la qual sabem molt poca cosa. ¿Com vivia la seva relació familiar? Aquí haurem de deixar volar la nostra imaginació. Podem imaginar, sense cap exageració, que vivia en la seguretat de sentir-se estimat, protegit, acollit. Vivia un clima familiar plenament religiós, en el qual es devia pregar, meditar la paraula de Déu, aprenia a estimar els altres, cosa que apareix ben clara en la Bíblia (A.T.). ¿Com devia ser la protecció de Josep i la tendresa de Maria? Lluc ens diu de la seva mare: Conservava els records de Jesús en el seu cor i els meditava (Lc 2,16-21). ¿És possible que Maria parlés amb Jesús del que havia viscut en el seu naixement?

Podem considerar que el clima familiar va marcar la vida de Jesús, com podem veure en la seva actuació pública, en el seus ensenyaments. Essent un jueu com els altres, es manifesta com el gran missatger de Déu. I un dels missatges a subratllar és la valoració que Jesús fa dels infants, els nens. La tendresa viscuda en aquella família l’endinsa en el misteri de l’amor i de la tendresa de Déu. A Déu només podem adreçar-nos-hi si tenim un cor d’infant. En una ocasió, alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixe-bles els renyaven. En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué: Deixeu que els infants vin-guin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells (Mc 10,13-14). Quan els deixebles pregunten a Jesús qui era el més important en el Regne del cel, els con-testa: si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel (Mt 18,3).

¿Per què ser com un infant? ¿És que per acceptar Déu, el seu Regne, hem de renunciar als nostres criteris de persones adultes i tornar-nos ingenus, com els infants? No és això el que volia dir Jesús. Els infants es deixen portar en braços, es deixen guiar, confien, se senten segurs amb els pares, se’n refien. La paraula clau, segons comenta un teòleg (Rovira Belloso) és deixar-se portar. ¿No és aquesta l’actitud que demana la fe cristiana? Déu actua en la vida humana. Quan descobrim la seva presència i la seva invitació a viure amb Ell, ¿quina és la postura més apta a prendre sinó la de deixar-se portar? Jesús, que havia viscut en família una situació de confiança, tendresa, vivia també una relació familiar amb Déu. Jesús estava per-manentment, amb Déu. Va sentir-se acollit, estimat, pel Pare a qui anomenava Abbà, com els infants que mostren una confiança total, sense temors ni pors.

Recordem també aquestes altres paraules de Jesús: Qui acull un infant en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat, perquè el més petit de tots vosaltres, és el més gran (Lc 9,48). Deixar-se portar en braços de Jesús, com l’ovella perduda i retrobada. Ens ho recorda una paràbola que tots coneixem. Diu Jesús: Quan l’amo ha trobat l’ovella perduda, ¿no se la posa a les espatlles ple d'alegria? (Vegi’s Lc 15,5). Deixar-nos portar per Jesús com un pastor porta en braços una ovella, ¿no és una imatge ben significativa? És així com arri-bem a acollir el misteri d’un Déu que estima. La tendresa de Jesús és el rostre amant de Déu. Jesús, que devia pregar en família amb els salms, hauria recitat moltes vegades un salm que respira tot ell confiança en Déu.

Permeteu-me transcriure un salm (131) ple de vida, de pau, de confiança en Déu, com la d’un infant: Senyor, el meu cor no és ambiciós ni són altius els meus ulls; visc sense pretensions de grandeses o de coses massa altes per a mi. Jo em mantinc en pau, tinc l'ànima serena. Com un nen a la falda de la mare, així se sent la meva ànima. Israel, confia en el Senyor. Déu és com una mare que ens té a la falda i ens amanyaga amb delicadesa. En la calidesa de Maria, Jesús podia descobrir el rostre de Déu que estima com un pare i una mare. El papa Joan Pau I va dir: “Déu és pare i també mare”. Aquesta és la que s’ha anomenat la “infància espiritual”, de la qual va ser un exemple sobresortint santa Teresa de l’Infant Jesús. Mirem Maria que reflexiona i contagia Jesús de la seva fe; mirem Jesús que viu i ensenya a viure una relació tendra amb Déu, com la d’un d’infant a la falda de la mare. ¿Com ho vivim?

Girona, 1 de gener de 2016