SAGRADA FAMÍLIA - Cicle C (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
dissabte, 2 de gener de 2016 16:26

De la infantesa i adolescència de Jesús no en sabem res. I ens hauria plagut molt saber com es va desenvolupar aquesta etapa de la seva vida. Només tenim un petit flaix dels seus dotze anys. Ens ho ha explicat Lluc en l’evangeli que hem pogut escoltar (Lc 2,41-52). Es tracta de l’anada de Jesús al temple amb els seus pares i del que hi va passar, cosa ben coneguda per tots nosaltres. Jesús ocupa el centre de tot el que s’esdevé allí. Alguna cosa important deu voler dir-nos l’evangelista. Cal dir que no podem considerar aquesta escena com a plenament històrica, en tots els seus detalls, sinó que està inspirada per la reflexió i la fe. Lluc no fa de periodista sinó d’anunciador de la Bona Nova. Després del silenci de Natzaret, Jesús parla i la seva paraula manifesta el que serà tota la seva vida.

Els pares de Jesús eren profundament religiosos, complidors de la Llei. Els veiem pelegrinant a Jerusalem per les festes de Pasqua.El llibre del Deuteronomi (A.T.) legislava: Tres vegades a l'any tots els homes aniran a presentar-se davant el Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà escollit: per la festa dels Àzims, per la festa de les Setmanes i per la festa dels Tabernacles (16,16). Evidentment, moltes persones que vivien lluny de Jerusalem, es veien impossibilitades de complir aquesta Llei. Es limitaven a una peregrinació anual, per la Pasqua. Això era el que passava a la família de Jesús. Sembla que les dones no estaven obligades a complir aquest precepte i Jesús, tampoc. La Llei obligava a partir del catorze anys. Jesús en tenia dotze. Però és tota la família de Natzaret la que va a celebrar la Pasqua.

És un fet conegut de tots nosaltres el que va passar allí, al temple. Quan els pares tornen a casa, Jesús es queda en el temple sense que Maria i Josep se n’adonin. ¿No tenia Jesús l’obligació de comunicar-ho als pares? ¿Per què no ho va fer? Una acció d’aquesta mena era mal considerada en aquella època. Però aquí es comença a insinuar la personalitat de Jesús, que no és un fill qualsevol, i que no se sentirà lligat a la família de Natzaret. ¿Qui no recorda les paraules que va dir més tard: El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare (Mt 12,50). Una cosa semblant és el que respon a la seva mare. Quan els seus pares estaven preocupats perquè no el trobaven, Jesús els respon que té un altre pare: Déu. ¿Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?

Ens diu Lluc que els mestres de la Llei, amb els quals s’havia reunit Jesús, ja veien alguna cosa especial en les seves preguntes i respostes: Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Em fa pensar en la reacció de la gent de Natzaret quan l’escoltaven en la seva sinagoga: Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca (Lc 4,22). És cert que moltes persones no varen adonar-se’n. Tampoc no ho van comprendre Josep i Maria quan Jesús els diu: ¿No sabíeu que jo he d’estar a casa del meu Pare? Ho ressalta Lluc: Ells no comprengueren aquesta resposta. Però alguna cosa, que la sobrepassava, devia entreveure Maria. El que havia passat no era com una mera anècdota. Ho havia de pensar, reflexionar, com recorda Lluc: La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor.

Jesús viuria plenament de Déu. La seva voluntat s’identificava amb la de Déu, el Pare. Això es manifestaria de manera plena en la seva vida pública. Declara: No busco de fer la meva pròpia voluntat, sinó la voluntat del qui m'ha enviat (Jn 5,30). Això és el que signifiquen les seves paraules: No sabeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare. Altres tradueixen així: No sabeu que jo havia d’estar en les coses del meu Pare? Així va ser. Però això no li va estalviar de treballar, buscar, fer un esforç per anar madurant com a persona i créixer en la confiança en el seu Pare. Moltes persones han trobat dificultats per entendre-ho i s’han preguntat: Si Jesús era Déu ¿per què havia de créixer i madurar com a persona humana i religiosa? Lluc ens ha dit: A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes. La vida és un camí de recerca constant de Déu, Pare, amor. Així ho va viure Jesús.

Girona, 27 de desembre de 2015