DIUMENGE III D’ADVENT – Cicle C (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
diumenge, 13 de desembre de 2015 23:56

Joan Baptista s’adreçava a la gent, que anava a rebre el baptisme, amb paraules molt dures: Cria d’escurçons! Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s’acosta? Doneu els fruits que demana la conversió (Lc 3,7-9. És una crida al canvi, a la conversió. Aquest era també l’estil dels profetes. Llegim en el profeta Isaïes: Els farsants són perversos: ordeixen intrigues per enfonsar amb calúmnies els desventurats i els pobres (Is 32,7). El qui fa el mal es té encara per bona persona, però s’ha girat d’esquena a Déu. La gent manifestava que la seva manera de fer no anava errada sinó que era el Senyor que obrava malament. Per això el profeta Ezequiel deia, en nom de Déu: I el poble d'Israel encara dirà que la manera d'obrar del Senyor és desencaminada! ¿Que no és encertada la meva manera d'obrar, poble d'Israel? El que no és encertat és com obreu vosaltres! (Ez 18,29).

Malgrat la duresa de Joan Baptista, moltes persones se l’escoltaven. Les seves paraules els havien tocat el cor i estaven disposades a canviar de vida. I varen entendre que no n’hi havia prou de tenir Abraham per pare per considerar-se just davant de Déu. En una polèmica amb els jueus es planteja la mateixa qüestió. Diuen a Jesús: El nostre pare és Abraham. Jesús els diu: Si fóssiu fills d’Abraham faríeu les seves mateixes obres (Jn 8,39). L’evangeli d’avui (Lc 3,10-18) manifesta el desig de molta gent d’obrar amb rectitud. Preguntaven a Joan: Què hem de fer? Els respon: Qui tingui dos vestits que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi. El profeta Isaïes també ho havia dit: Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus (Is 58,7).

Entre els qui anaven a fer-se batejar, hi havia també cobradors d’impostos. Ja sabem que s’havien guanyat un mala fama perquè s’enriquien a costa dels altres. Recordem la persona de Zaqueu, que havia defraudat tantes persones. Davant deJesús confessa: Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més (Lc 19,8). Canvi total de vida! Als cobradors d’impostos, el Batista els recorda: No exigiu més del que està establert. Ser just, no abusar de ningú, no enriquir-se amb diner enganyós que corromp les persones. És la idolatria de les riqueses, que aparta de Déu. Jesús advertia: Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns (Lc 12,15).

També escoltaven Joan uns soldats, que podrien representar la tirania del poder de Roma. Li preguntaven: I nosaltres què hem de fer? Ell els diu: No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú. La riquesa no té entranyes i pot portar a explotar els altres, fent servir, en molts casos la violència física o moral. La no violència serà clarament el criteri de Jesús per a tots els qui es declaren seguidors seus. Feliços els qui treballen per la pau Ja sabeu que es va dir: Ull per ull, i dent per dent. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal (Mt 5,9.38). Aquest criteri valia per a aquells soldats. Mai per mai la violència i, molt menys per abusar de les persones, per treure’n algun profit econòmic. Unes paraules pronunciades fa més de dos mil anys, recobren la seva actualitat, en uns temps tan turbulents com els actuals.

Molts, doncs, varen sentir-se qüestionats per la predicació del Baptista i estaven disposats a enfrontar-se amb la seva pròpia vida. Calia conèixer la pròpia veritat i preguntar-se què calia canviar o millorar. El Baptista no els convida a acudir al desert per a viure una vida de penitència, com ell. Tampoc no els anima a anar a Jerusalem per oferir a Déu un sacrifici per expiar els pecats. Joan mira cap els altres. El seu missatge és clar: No us aprofiteu de ningú, no abuseu dels dèbils, no visqueu a costa dels altres, no penseu només en el propi benestar. La millor manera de preparar el camí a Déu és treballar per una societat més solidària i fraterna, menys injusta i violenta. Aquí es revela la veritat de les nostres vides; es posa al descobert la mentida de no poques maneres de viure la religió (Pagola). ¿Com ho vivim?

Girona, 13 de desembre de 2015