JESUCRIST REI DE TOT EL MÓN – Cicle B (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
dijous, 19 de novembre de 2015 21:19

En l’acabament de l’any litúrgic, celebrem la festa de Crist Rei. Estem acostumats a invocar el Crist com a rei. Però no es pot negar que, per a moltes persones, aquest títol sona com a molt

estrany. I és que la paraula rei té unes connotacions polítiques. Ja sabem que un rei dirigia els destins d’un poble, molt sovint dominant-lo, subjugant-lo, cosa que passava sobretot en les monarquies absolutes. Per cert, Jesús va manifestar el seu desacord total contra aquesta actuació: Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder (Mt 20,25). També és cert que els jueus esperaven la vinguda del Messies, l’Enviat de Déu, com l’alliberador d’un poble que no podia suportar més la seva dependència de Roma. La paraula rei contenia un vessat religiós i polític. En l’evangeli d’avui (Jn 18,33-37), Jesús ho deixa molt clar.

El poble i els sacerdots havien detingut Jesús i el varen entregar a les mans de Pilat. A l’hora del judici és quan es manifesta l’autèntica personalitat del detingut. La pregunta de Pilat és ben directa: ¿Ets tu el rei dels jueus? Per a Pilat, la paraula rei podia significar el cap d’una banda que volia reemplaçar les autoritats locals autoritzades per Roma. O un revolucionari que volia expulsar els pagans, els no jueus, de la terra santa. No era així perquè Jesús no tenia cap grup disposat a lluitar, ni que fos amb les armes, per defensar-lo. I ho aclareix: La meva reialesa no és d’aquest món. Jesús no té el seu origen en el món present sinó que ve de Déu. ¿No us fa pensar en el que escriu l’evangeli de Joan: Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.... El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres (Jn1,1.14)? ¿Què podia saber Pilat d’aquest misteri de Jesús?

Això mateix comentava Jesús a Nicodem: El qui ve de dalt està per damunt de tots. Els qui són de la terra són terrenals i parlen de manera terrenal. El qui ve del cel està per damunt de tots (Jn 3,31). Ell venia de dalt, cosa que també es feia difícil d’entendre per a aquell mestre de la Llei. Jesús no venia del món del mal, de la mentida, sinó de dalt, de Déu. Així ho llegim a la primera carta de Joan: Allò que pertany al món són els desigs carnals, l'afany de posseir, les ostentacions. Tot això no ve del Pare, sinó del món (1Jn 2,16). Jesús venia del Pare. És cert que va reconèixer davant Pilat que era rei, però d’unes característiques molt peculiars. Era testimoni de Déu, de la veritat. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. No es tracta de cap teoria. Jesús no feia discursos sobre la veritat, com poden fer els filòsofs o els pensadors. La veritat de Jesús és Déu que estima, perdona, salva.

Recordem aquelles paraules tan conegudes i entranyables i, potser, poc assumides: Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna (Jn 3,16). N’hi havia molts que eren incapaços d’escoltar la veu de Jesús perquè estaven aferrats a altres idees, altres maneres de fer o d’actuar. En una de les polèmiques que Jesús mantenia amb els jueus, els deia: Si dic la veritat, ¿per què no em creieu? El qui és de Déu, escolta les paraules de Déu; però vosaltres no les escolteu, perquè no sou de Déu (Jn 8,46-48). Només els qui caminen en la veritat són capaços d’escoltar-lo. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu. Això mateix manifestava en la paràbola del Bon Pastor:Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec i elles em segueixen (Jn 10,27). Els qui pertanyen a Jesús, estan oberts als seus camins, a la veritat de Déu, escolten, es comprometen, s’entreguen.

Acceptar Jesús com a rei significa escotar-lo i deixar-lo actuar en la nostra vida. S’ha escrit: “Cada persona porta inscrit en el seu ésser l’impuls de ser com Jesús, encara que no l’hagi conegut. Quan permetem que la nostra intimitat més profunda es manifesti, no podem sinó aspirar a ser un altre Jesús. Aleshores som de la veritat i estem escoltant la veu de Jesús” (Secundino Castro). El bisbe Camprodon ens deia: “Quan anunciem l’evangeli o la paraula de Jesús, pensem que Ell ha arribat al cor de les persones abans que nosaltres”. Potser ens preguntarem: ¿com podem sentir-lo? ¿Com podem discernir la seva veu d’altres tantes veus que també ressonen en la nostra intimitat? Penso que cal pregar, reflexionar, obrir-li el cor.

Girona, 22 de novembre de 2015