DIUMENGE XXIX DE DURANT L’ANY – Cicle B (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
dimarts, 20 d'octubre de 2015 15:08

¿Dominar o servir? Aquesta és la qüestió que ens planteja l’evangeli d’avui (Mc 10,35-45). És molt important i, per cert, ben actual. Al llarg de la història, i en el present, veiem que els qui tenen el poder, el fan servir per dominar, per esclafar. Els governants, els polítics, imposen els seu criteris per damunt del poble. Es neguen a escoltar les seves reivindicacions. En lloc de la cultura del diàleg, s’ha imposat la cultura de la imposició. És un mal crònic, diria hereditari. Es donava també en temps de Jesús, cosa que ell denunciava durament. Els seus deixebles estaven igualment infectats per aquesta mateixa plaga: volien el poder; somiaven que Jesús es manifestaria amb gran força i dominaria tot el món. Volien participar-ne. Els dos fills de Zebedeu, Jaume i Joan, diuen a Jesús: Concediu-nos que, en el dia que sereu glorificat, puguem seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra. Llocs d’honor, de poder, de domini. Malauradament, podem dir que l’afany de poder, de domini, s’ha infiltrat durament en la nostra Església, com podia passar també en les primeres comunitats cristianes.

Jesús els parla del seu futur immediat: El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà (Mc 9,31). Els deixebles no volen saber-hi res, se’n desentenen i pensen en el poder, en el triomf de Jesús. No s’acabaven de desfer de la idea d’un Messies triomfant. Estaven ansiosos de la manifestació de Jesús i de poder participar-hi. ¿Era el desig de dominar? Jaume i Joan eren fogosos. Amb raó Jesús els va donar el nom de “fills del tro” (Mc 3,17). Recordem un fet: Jesús es dirigia a Jerusalem, passava per Samaria i els samaritans no el varen acollir. Jaume i Joan en varen protestar i van dir a Jesús: Senyor, ¿voleu que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi? (Lc 9,54). ¿És aquest el poder que volien al costat de Jesús? Comenta un pensador: “Els fills de Zebedeu encarnen el desig de poder eclesial i social, potser amb la més bona intenció, però corren el risc d’acabar dominant els altres i anul·lar el missatge i el camí de Jesús” (Pikaza).

Evidentment, Jesús volia comunitats en les quals regnés la igualtat, la fraternitat, l’amor, i que ningú no s’imposés sobre els altres, per dominar. Havia rebutjat els títols honorífics que tenen un component de poder: No us feu dir "rabí", perquè tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de "pare" ; ni us feu dir "guies”. El més important d'entre vosaltres, que es faci el vostre servidor (Vegi’s Mt 23,8-12). Aquí tenim la clau per comprendre el projecte de Jesús. ¿Dominar?, no. ¿Servir?, sí. És el que Jesús respon a Jaume, Joan, i als altres deixebles que també tenien la mateixa manera de pensar. Tot i que portaven un temps llarg amb Jesús, els deixebles no comprenien allò que era fonamental. Jesús no buscava el lloc més important ni per a ell ni per als altres. El seu Regne no es podia entendre en la línia d’una presa de poder.

Ho hem pogut escoltar. Qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor. En la comunitat cristiana el que compta de debò és servir, donar-se als altres, estar disposat a donar la vida, si es presenta l’ocasió. Així ho han fet i continuen fent-ho moltes persones. El mateix Jesús ens va al davant. Quan es busca dominar es produeix un xoc frontal Ell, amb la seva paraula. Diu: El Fill de l’home (Jesús) no ha vingut a fer-se servir sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a rescat per a tothom. Jesús va beure una copa amargant, la de seva passió i mort sagnant. A Getsemaní, pregava així: Abba, Pare, tot us és possible; aparteu de mi aquesta copa.Però que no es faci el que jo vull,sinó el que vós voleu (Mc 14,36). Jesús capgira la tendència dominant en els grups socials i religiosos de la seva època;ha establert les bases d’una fraternitat en la qual no existeixi el poder -domini- sinó el servei, com subratlla molt bé un intèrpret actual.

L’advertència de Jesús és seriosa i té una importància capital per a la nostra Església. Hauran de tenir-ho molt present no sols els qui tenen responsabilitats de direcció en l’Església, sinó tots els qui ens sentim comunitat o família eclesial. S’ha dit: “Si l’Església no serveix, ja no serveix de res”. Si l’ideal de Jesús, que va ser el servei, no és assumit plenament pels seus deixebles, ens haurem de preguntar: Quin sentit té la nostra vida? Pregar, celebrar, com fem cada diumenge, comporta, exigeix, el servei desinteressat dels altres.

Girona,18 d’octubre de 2015