DIUMENGE XXIV DE DURANT L’ANY – Cicle B (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
divendres, 11 de setembre de 2015 10:11

El poble, la multitud, la gent que, en alguna ocasió hauria escoltat la paraula de Jesús, no el coneixien de debò. El confonien amb altres personatges. És més, els mateixos deixebles que estaven tan a prop del seu mestre, tampoc no varen ser capaços de descobrir a fons la seva personalitat. Això ho veiem en l’evangeli del present diumenge (Mc 8,27-35). Jesús pregunta: Qui diuen la gent que sóc jo? Hi ha una desorientació total. El confonen amb el Baptista, amb Elies o amb un profeta com els del passat. En els llibres sagrats del judaisme tardà es parlava sovint de la reaparició de grans personatges del passat que havien deixat petjades rellevants en la història religiosa d’Israel. Aquesta manera de pensar del poble es manifesta en una ocasió anterior. Diu Marc: L'anomenada de Jesús s'havia estès pertot arreu, i el rei Herodes en va sentir parlar. Alguns deien: És Joan Baptista que ha ressuscitat d'entre els morts, i per això té el poder d'obrar miracles. D'altres deien: És Elies. I d'altres: És un profeta, semblant als antics profetes (Mc 6,14-15). Jesús seria un home del passat tornat a la vida.Aquesta era l’opinió popular que es diferenciava de l’opinió dels deixebles.

Jesús els pregunta: I vosaltres, ¿qui dieu que sóc? Pere té la paraula que, en principi, ens sembla l’adequada: Vós sou el Messies. La paraula sí que és l’adequada. Messies significa ungit de Déu, enviat de Déu. Però, per a Pere, la paraula Messies té un contingut ambigu. Ell pensava en un Messies triomfalista, ple de poder polític, un governant a l’estil de l’emperador romà. Evidentment, Jesús no era així. Per això instruïa els deixebles parlant-nos del seu camí de sofriments, de rebuig, de mort. Deia: El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort i al cap de tres dies ressuscitarà. Pere no ho veu clar i reprèn Jesús: ¿Com podria passar això a l’Enviat de Déu? Però Jesús li adreça unes paraules molt dures: Fuig d’aquí, Satanàs. No penses com Déu sinó com els homes. El compara a aquell Satanàs que en el desert volia desviar Jesús del seu camí. Jesús rectifica Pere. La vida de Jesús tindrà un final violent, contrari al que s’esperava. Després vindria la resurrecció, cosa que els deixebles varen entendre amb la fe de Pasqua.

Una vida de lluita, de sofriments, és el que ens espera també a nosaltres en el nostre camí de seguiment de Jesús. Ho diu Jesús: Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. ¿Què vol dir negar-se a un mateix? Significa l’anul·lació de la nostra personalitat? Algú ha pensat que l’evangeli és molt negatiu, porta a la destrucció de la persona humana. El que Jesús demana és la renúncia a criteris merament humans. Ho diu a Pere: No penses com Déu sinó com els homes. Negar-se un mateix és orientar la nostra vida seguint els criteris de l’evangeli, cosa que molt sovint ens ve a contracor. És deixar de considerar-nos el centre de la nostra vida per centrar-nos totalment en Déu. És esforçar-nos per viure tal com vivia Jesús, que va lliurar tota la seva vida per construir el Regne de Déu. És donar-nos del tot als altres, renunciant a l’egoisme que ens malmet com a persones.

I no podem oblidar, com hem escoltat, que la creu forma part de la nostra vida cristiana. No serà el suplici duríssim de ser penjats en una creu com Jesús sinó la vida donada pels altres, potser el rebuig dels qui no comparteixen la nostra fe, en fan burla o ens adrecen paraules insultants. ¿Hem pensat que, en les nostres lluites i sofriments, participem de l’entrega total de Jesús en la seva creu? No podem deixar de pensar en tants milers de persones que fugen dels conflictes de Síria i d’altres països buscant un refugi. ¡Quants drames! ¡Quant dolor! ¡Quants sofriments! Algú ha pogut dir:¿On és Déu? ¿Per què no actua de manera clara? No ho entenem. Però ¿no ens demana que ens sentim solidaris per ajudar, per acollir? Al final de la nostra vida, Jesús ens dirà: Era foraster, i em vau acollir (Mt 25,35). La creu d’aquest drama humà tan creu, ¿no la podem considerar també com la nostra creu?

En la segona lectura (Jm 2,14-18), sant Jaume ens he dit: Suposem que algun dels nostres germans o germanes no tinguessin ni vestits ni l’aliment de cada dia i algú de vosaltres li digués: Vés-te’n en pau, abriga’t i alimenta’t, però no li donés res del que necessita, ¿quin profit els faria? Anar amb Jesús és portar la creu i ajudar els altres a portar-la, compartir.

Girona, 13 de setembre de 2015