DIUMENGE XXII DE DURANT L’ANY – Cicle B (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
dijous, 27 d'agost de 2015 17:32

Al llarg dels temps, la religió sofreix el risc de ser mal interpretada ,   desfigurada,per mentalitats que concentren la vida en les lleis. Cal reconèixer que les lleis són beneficioses perquè ens orienten en el camí que hem de seguir, en el bé que hem de fer. Però són fredes, sense vida, sense esperit, sense cor. I ens poden esclavitzar, treure’ns la capacitat de decidir, prendre’ns la llibertat. La llibertat és una qualitat humana a la qual no poden renunciar. Gràcies a la llibertat, podem escollir allò que és bo i seguir el que és més important en la vida: estimar. És ben cert que l’amor no neix de cap llei; l’amor no s’imposa; surt de la nostra intimitat, del cor. Recordem aquelles paraules tan conegudes de sant Agustí, que algú pot haver interpretat malament però que tenen un gran significat: “Estima i fes el que vulguis”. Tota mena de bé neix en el nostre interior; prové de l’amor.

Aquesta qüestió tan important és tractada en l’evangeli d’avui (Mc 7,1-8.14-15.21-23). Marc ens ha dit: Els fariseus i alguns mestres de la Llei es reuniren entorn de Jesús i s’adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. I, molestos, pregunten a Jesús: ¿Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures? Jesús no donava valor a aquesta cerimònia de rentament de les mans, del cos, dels vasos i gerros o altres atuells. Era recriminable als ulls dels fariseus. Tinguem present que no era una qüestió d’higiene sinó un ritu religiós. És que els fariseus pensaven que tot contacte amb les persones no jueves, o que no complien la Llei, profanava la persona humana, la feia impura, i ja no podia presentar-se davant de Déu. Eren uns costums que s’havien fet llei per a tots. Costums que desfiguraven la veritable religió, l’autèntica relació amb Déu.

Jesús no podia estar d’acord amb unes cerimònies que no sortien del cor. Paraules, costums freds, rutinaris. Se serveix d’unes paraules del profeta Isaïes per desaprovar aquesta manera d’actuar. Diu el Senyor: Aquest poble m’honora amb els llavis, el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dóna és en va (Is 29,13). Unes tradicions que venien dels ancians, de temps antic, no podien orientar la vida religiosa. Jesús es manifesta amb claredat i duresa: Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes. És greu confondre uns costums, unes lleis humanes, que poden ser errònies,amb la Llei del Senyor,que vol arribar al cor i transformar la vida. Jesús vol recuperar l’esperit de la Llei, que consisteix en l’amor Ho llegim en el llibre del Deuteronomi (A.T.): Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces (Dt 6,5).

La fe cristiana no pot consistir només en el compliment d’unes pràctiques religioses. I cal tenir ben present que no hi ha res que sigui menyspreable davant de Déu i que ens faci pecadors. El mal i el bé no vénen de fora sinó de dintre de nosaltres mateixos. No podem quedar-nos tancats per tal de no contaminar-nos. El que ens contamina no són les persones que tractem, com podrien ser els no creients, o els qui estan allunyats de Déu, com pensaven els fariseus. El mal ve d’un cor dolent. Només allò que surt de l’home el pot contaminar, perquè de dintre de l’home, és a dir, del seu cor en surten els pensaments dolents, robatoris, assassinats, estafes, maldats...Tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l’home. Ho hem escoltat en l’evangeli. Jesús ens ensenya a anar a l’arrel de tot mal: el cor humà.

Escriu un pensador d’avui: “Jesús rebutja la distinció jueva entre allò que és pur i allò que és impur, entre una esfera religiosa, separada, en la qual Déu és present i una esfera ordinària, quotidiana, de la qual Déu és absent. No se’ns purifica de la vida de cada dia per trobar Déu en un altre lloc. Se’ns ha de purificar del pecat que portem dintre nostre” (Pronzato). Cal anar al fons del nostre cor d’on neixen el bé i el mal. La nostra Església i nosaltres mateixos sofrim el risc de donar tanta importància als costums, a les tradicions rebudes dels avantpassats, que oblidem la Llei suprema que és la mateixa persona de Jesús i l’amor. S’ha escrit: “Quan ens aferrem cegament a tradicions humanes, sofrim el risc d’oblidar el manament de l’amor i desviar-nos del seguiment de Jesús. No podem oblidar allò que és essencial” (Pagola).

Girona, 30 d’agost de 2015