DIUMENGE XXI DE DURANT L’ANY – Cicle B (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
dijous, 27 d'agost de 2015 17:30

L’evangeli que hem proclamat (Jn 6,60-69) és el final del discurs de Jesús sobre el pa de vida. L’hem anat escoltant en aquests diumenges anteriors. Hem vist com les paraules de Jesús van anar envoltades de polèmica, de critiques, murmuracions. Molts consideraven el discurs com a molt “dur”. Deien: ¡Aquest llenguatge és molt difícil! ¿Qui és capaç d’entendre’l? Alguns dels deixebles que havien seguit Jesús, l’havien escoltat amb gust i havien acollit la seva paraula, ara no la podien suportar i decidien anar-se’n. Ho diu Joan: Des d’aquell moment, molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren i ja no anaven més amb ell. Aquesta actitud es repetiria davant de la passió i la creu de Jesús. Per què se’n separen i ja no volen escoltar-lo més? Per què no podien dedicar un temps a pensar allò que, en principi, no entenien? ¿Qui pot conèixer la persona humana i les seves possibles reaccions?

La paraula de Jesús no era una paraula vana, llegendària, mitològica, sense contingut, fútil, fràgil, sense importància. Al contrari,era una paraula vàlida, viva, eficaç, constructora de vida. Només la fe, la senzillesa, la humilitat, obren el pensament i el cor per escoltar-la. La paraula de Jesús és paraula de Déu, el seu Pare. Per això pot afirmar: Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Ens fan descobrir la vida que ve de dalt, vida de l’Esperit, vida que tantes vegades ens passa desapercebuda. És –repeteixo- una paraula viva i eficaç, que fa el que diu. En la carta als Hebreus, podem llegir:La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls (He 4,12). Mireu com la valorava Isaïes: Diu el Senyor: Tal com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra i la fecunden, i la fan germinar fins que dóna llavor, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà a mi infecunda. Realitzarà el que jo volia (Vegi’s Is 55,10-11).

Què passa que aquesta paraula sovint no dóna els fruits desitjats, no transforma la vida? És que cal néixer de dalt. Recordem el que diu Jesús a Nicodem:T'ho ben asseguro: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt. I insisteix: Ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l'aigua i de l'Esperit. De la carn en neix carn, de l'Esperit en neix Esperit (Jn 3,3.5). S’entra en el Regne quan s’està disposat a donar pas a l’Esperit. Deixar-se guiar, seguir l’atracció de Déu. De l’Esperit en sorgeix una vida nova, un nou naixement. Hem escoltat també en l’evangeli: L’Esperit és el qui dóna la vida. La carn no serveix de res. La carn, és a dir, la persona humana abandonada a les seves pròpies forces i limitacions, no pot copsar la profunditat de les paraules de Jesús. Molt bé ho va dir sant Pau: La lletra mata, però l'Esperit dóna vida (2Co 3,6). Les paraules de Jesús són lletra morta sense el buf de l’Esperit.

Per l’Esperit, doncs, podrem penetrar en el sentit de les paraules de Jesús, acceptar-les amb goig. Així podrem experimentar que Jesús és el pa de vida i que, si en mengem, viurem per sempre. Anem fent camí il·luminats per l’Esperit. Gràcies a Ell podem anar avançant en el coneixement de la veritat i viure-la, que vol dir viure amb Déu. Diu Jesús: Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera (Jn 16,13). El mateix Esperit ens guia perquè puguem adreçar-nos a Déu, no de manera freda o rutinària sinó amb cor sincer, noble, net. Jesús diu a la samaritana: Arriba l'hora que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Déu és esperit. Els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat (Jn 4, 21-25).

En veure que molts dels seus deixebles l’abandonaven, Jesús pregunta als dotze: Vosaltres també em voleu deixar? Que bé que respon Pere: Senyor,¿a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna. Hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu. Pere ha entès el discurs sobre el pa de vida. Ha entès que les paraules de Jesús no són buides ni enganyoses sinó veritables,autèntiques,plenes de vida. És la vida de qualitat que Jesús ofereix: vida nova, ara, en el present; i vida que perdurarà sempre per damunt de la mort. ¿Podem dir com Pere: Només vós teniu paraules de vida eterna? Davant de tantes paraules superficials i buides com escoltem, tenim una paraula autèntica, veritable: és la paraula de Jesús. Com l’escoltem? Com la vivim? ¿A qui més podríem acudir que ens portés vida en plenitud?

Girona, 23 d’agost de 2015