DIUMENGE XX DE DURANT L’ANY – Cicle B (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
dissabte, 15 d'agost de 2015 21:23

Continuem escoltant el discurs de Jesús sobre el pa de vida (Jn 6,51-58). Jesús insisteix en el seu missatge:Jo sóc el pa viu baixat del cel. Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna. Són unes afirmacions incomprensibles per a la mentalitat actual. Cal situar-se en la cultura i manera d’expressar-se d’aquella època. Carn i sang eren el símbol de la persona humana. Penso en el que va dir Jesús a Pere, després que el va reconèixer com a Messies, Fill de Déu: Feliç de tu, fill de Jonàs. Això no t’ho ha revelat ni la carn ni la sang sinó el meu Pare del cel (Mt 16,17). Significa que el coneixement que Pere té de Jesús no li ve de cap persona humana sinó de Déu.

Però Jesús sembla contradir el que afirma l’Antic Testament. Isaïes diu: Ningú no té entranyes per a ningú: tallen a la dreta i encara tenen fam, devoren a l'esquerra i no en tenen prou. La carn que mengen és el propi braç (Is 9,18-19). És un signe d’hostilitat, d’enemistat que destrueix, com diu també un salm: La gent malvada m’envesteix per devorar-me (Sl 27,2). Menjar carn humana i beure’n la sang és un acte desesperat de canibalisme. Llegim en el profeta Jeremies: Faré d'aquesta ciutat motiu d'estupor. Els enemics que els volen aniquilar estrenyeran el setge, i faré que ells acabin menjant-se els propis fills i filles: la gent acabarà menjant-se els uns als altres (Jr 19,8-9). Beure la sang, on hi ha la vida, era severament prohibit: No mengeu la carn amb la seva vida, és a dir, amb la seva sang (Gn 9,4).

No és estrany, doncs, que l’ensenyament de Jesús escandalitzés els seus oients. Però Jesús no podia referir-se, de cap manera, a menjar la seva carn i beure la seva sang. Menjar i beure signifiquen fer pròpia la vida de Jesús, adherir-se a la seva persona, acceptar la seva entrega i donació, creure en l’amor que ofereix. Es tracta de viure units a Jesucrist. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. El pa de Jesús porta a una unió profunda amb la seva persona. Estarem amb Jesús i ell estarà amb nosaltres. Aquesta és la vida veritable que tindrà el seu ple acompliment en el més enllà. Però ara podem començar a fruir-ne. És l’amor que ho fa possible: Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell (Jn 14,23). Pau n’era ben conscient:Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi. La meva vida terrenal, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar ell mateix per mi (Ga 2,20).

L’ideal de tot cristià és viure profundament unit al misteri de Jesús, que és el misteri de Déu. Aquesta unió s’expressa de diverses maneres en l’evangeli. La unió amb Jesús és semblant a la unió que hi ha entre els ceps i les sarments. Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit (Jn 15,5). Estem amb Jesús i ell amb nosaltres. Ell ens coneix en la nostra intimitat més profunda:Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi (Jn 10,14). Conèixer té un significat molt important. És l’experiència de Déu, és la unió amb el misteri que ens sobrepassa. Conèixer, sentir, viure, amb Jesús, al seu costat. Pau escriu: Vosaltres esteu units a Jesucrist, ja que Déu ha fet d'ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció (1Co 1,30).

La fe en Jesucrist està a les antípodes, és totalment contrària, a la d’aquells que la confonen amb el compliment d’unes obligacions,o manaments. La fe s’endinsa en la nostra intimitat en la qual ens trobem amb el Crist. Sant Agustí va escriure: Senyor, jo us buscava fora i vós éreu dintre meu. És clar que, per viure més intensament la unió amb Crist, cal que cultivem la pregària. Gràcies a la pregària, serem més conscients de la seva presència: es dóna com a menjar i beguda (Cos i Sang, pa i vi), que ens uneix amb Ell. El rector d’Ars deia sobre la pregària: “Pregueu i estimeu. En això hi ha la felicitat de l’home sobre la terra. L’oració no és altra cosa que la unió amb Déu. Quan algú té el cor net i unit a Déu és com envaït d’una certa felicitat i dolcesa que embriaga, és rodejat d’una llum admirable.” Nosaltres en Crist i Crist en nosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell.

Girona, 16 d’agost de 2015