ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
dissabte, 15 d'agost de 2015 21:22

Avui celebrem la Pasqua de Maria, el seu pas d’aquest món al món nou que ningú no ha vist mai, que existeix en el més enllà tan difícil d’imaginar. Segueix els passos de Jesús i ara pot fruir de la seva resurrecció. La pregunta més espontània que podem plantejar-nos és aquesta: Com és aquest món que traspassa la nostres limitacions? És una pregunta difícil de contestar. Només Jesús pot donar-nos-el a conèixer, ell que venia del Pare i tornava al Pare. Havia dit: A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n’hi hagués ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? (Jn 14,2). El profeta Isaïes imagina així els temps futurs:Crearé un cel nou i una terra nova (Is 65,17). Pere parla amb els mateixos termes: Nosaltres, tal com ell ens ha promès, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia (2Pe 3,13). Maria, la mare de Jesús, viu ja en aquest cel nou i terra nova, la vida amb Déu, la vida sense fi.

Com era Maria? Com vivia? Com la veien les primeres generacions cristianes? Els escrits del Nou Testament ens en diuen molt poca cosa. Però els que tenim són suficients per dibuixar la seva personalitat. Fixem-nos en el seu càntic, que hem escoltat en l’evangeli d’avui (Lc 1,39-56). És un cant de lloança pels dons amb els quals Déu l’ha afavorit. Els cristians de primera hora van redactar el que pensaven de la mare de Jesús. I van posar als seus llavis el cant anomenat el “Magnificat”. Per esbossar la personalitat de Maria, s’inspiren en un càntic que trobem en l’Antic Testament, el càntic d’Anna (1Sa 2,1-10). Seria molt important poder-ne fer una comparació detallada. Fixem-nos només en aquests pensaments: Celebro de tot cor el Senyor. Sóc feliç perquè ell m’ha salvat. Ningú no és sant com el Senyor. Aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre de la cendra.

Maria deia: El meu esperit celebra Déu que em salva. El seu nom és sant. Omple de béns els pobres i els rics se’n tornen sense res. ¿No hi veieu unes semblances? ¿I com podem veure la personalitat de Maria en tot el seu càntic? Se sent serventa, petita: Déu ha mirat la petitesa de la seva serventa. Experimenta la joia de sentir-se estimada i salvada: El meu esperit celebra Déu que em salva. L’amor que (Déu) té als qui creuen en Ell s’estén de generació en generació. Déu la va mirar no perquè fos ben considerada en la societat, sinó per la seva petitesa. Aquesta és la manera d’obrar de Déu que té en compte els humils, els qui no figuren com a persones rellevants. Déu rebutja els altius, els superbs: Derroca els poderosos del soli i exalça els humils. En un llibre de l’Antic Testament, llegim: Els orgullosos i els superbs són molts, però el Senyor només revela als humils els seus secrets (Sir 3,19).

Diu el profeta Isaïes: És el dia del Senyor de l’univers: s’alçarà per damunt dels superbs i dels orgullosos, per damunt dels altius que ell haurà abaixat (Is 2,12). Penso en una pregària de Jesús: Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i entesos (Mt 11,25), els creguts. Déu confon els qui pensen tenir una gran vàlua i actua a través dels poc considerats en la societat. Sant Pau ho diu així:Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui són febles als ulls del món (1Co 1,27). Jesús deia als deixebles del Baptista: Els pobres reben l'anunci de la bona nova (Lc 7,22). Déu revela el seus secrets a Maria, la dona senzilla,la pobra, la serventa, la petita, la humil, capaç d’acollir la bona nova del Regne. Rep l’anunci de la vinguda de Jesús dient: Sóc l’esclava del Senyor (Lc 1,38).

Vivia en l’esperança d’un canvi. Déu obraria meravelles a través d’ella: El Totpoderós obra en mi meravelles. Els petits apareixeran com els grans, els victoriosos, i els poderosos cauran avergonyits:Derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Un teòleg d’avui comenta: “No són paraules de cap profeta agressiu sinó que neixen de la tendresa, la netedat i el goig que nien en el cor de Maria; aquest cor que havia guardat la memòria i la joia de Jesús, que beneïa el Pare perquè havia amagat el seu regne als aristòcrates de la terra i l’havia revelat als qui són poca cosa” (González Faus). Aquí tenim el retrat de Maria, el camí que l’ha portat al cel nou i la terra nova dels quals ja frueix. La tenim com a exemple, avui i sempre.

Girona, 15 d’agost de 2015