DIUMENGE XIX DE DURANT L’ANY – Cicle B (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
divendres, 7 d'agost de 2015 16:48

Jesús feia unes afirmacions que no eren acceptades tan fàcilment. Ho veiem en l’evangeli que hem escoltat (Jn 6,41-51). Havia dit que ell era el pa baixat del cel. La murmuració no es va fer esperar. Els qui l’envoltaven deien: Aquest,¿no és Jesús el fill de Josep? Coneixem el seu pare i la seva mare, ¿i ara diu que ha baixat del cel? No comprenien que un ésser humà com els altres hagués baixat del cel. Era una afirmació poc comprensible per als jueus i fins i tot per als creients d’avui i de sempre. A més de dir que havia baixat del cel, anunciava que els qui creuen en Ell tenen vida per sempre. Qui menja aquest pa viurà per sempre. Els jueus estaven escandalitzats. En una altra ocasió, el reprenien durament: Ara sabem de cert que estàs endimoniat. Abraham va morir, i també els profetes, i tu goses dir: Els qui guarden la meva paraula no tastaran mai la mort.¿Per qui et tens?(Vegi’s Jn 8,52-53).

Malgrat les crítiques, Jesús no es desdiu de les seves afirmacions: el qui creu en Ell té vida per sempre. Els jueus recordaven amb veneració les gestes de Déu en ple desert. Allí havien menjat un pa, el mannà, enmig de protestes contra Moisès, que eren protestes contra Déu. Diu el Senyor: ¿Fins quan aquesta comunitat perversa anirà murmurant contra mi? He sentit les murmuracions dels israelites en contra meu (Nm 14,27). Jesús contraposa el pa del desert al pa que Ell dóna: Els vostres pares, tot i haver menjat el mannà en el desert, moriren, però el pa de què jo parlo és aquell que baixa del cel perquè no mori ningú dels qui en mengen. La vida que dóna Jesús és molt superior a la que donava el mannà. Era un pa per sobreviure. El pa de Jesús mira més enllà de la nostra vida efímera. És la vida amb Déu, que no queda trencada per la mort.

Jesús mateix és pa. Cal menjar-lo per tenir vida. Ho afirma amb tota contundència: Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I afegeix: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món. És possible menjar la carn de Jesús? La carn significa la persona, igual que el cos. És Jesús que es dóna. Recordem el gest i les paraules de l’últim sopar: Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué: Preneu i mengeu-ne: això és el meu cos (Mt 26,26). El pa és Jesús que es dóna a si mateix.Aquí tenim un símbol ben significatiu que els cristians mirem amb gran respecte i veneració. Però no es tracta només de venerar sinó de menjar.Significa adherir-nos a la persona de Jesús, entrar en comunió amb Ell,fer ben nostre el seu amor. Aquest és el pa de l’Eucaristia, el do d’un amor que es fa trossos (mort de Jesús), com el pa que mengem.

Jesús ens demana que ho creguem, que anem cap a Ell amb confiança, que siguem dòcils a l’atracció de Déu. A la incredulitat i murmuració dels jueus, Jesús fa una afirmació d’una gran profunditat: Ningú no pot venir a mi si no l’atreu el Pare que m’ha enviat. ¿Per tant, els qui no creuen és perquè Déu no els donat aquesta atractiu? ¿És que Déu escull els qui vol i deixa de banda els qui no li són plaents? Déu té els seus elegits? ¿Per què hi ha persones que creuen i altres que no tenen fe? ¿Per què entre tots els qui han escoltat la Paraula de Déu, les mateixes reflexions, en la catequesi o en les predicacions, n’hi ha que no creuen? Déu no té els seus preferits i ofereix a tothom l’ocasió de creure sense imposar-se. És respectuós amb la llibertat de les persones. Es pot dir a no a l’atracció de Déu.

L’olfacte de Déu és el que ens porta cap a Jesús. Cal obrir el pensament i el cor. Jesús ho diu molt clarament als jueus: El qui és de Déu, escolta les paraules de Déu; però vosaltres no les escolteu, perquè no sou de Déu (Jn 8,47). Jesús va dir que vindria un dia en el qual tots seríem instruïts per Déu, podríem escoltar les paraules de Déu en el nostre interior. És una referència als escrits profètics. Jeremies deia en nom de Déu: Posaré la meva llei en el seu interior, l'escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble (Jr 31,33). I Ezequiel dóna el mateix missatge: Posaré el meu esperit dins vostre i faré que seguiu els meus preceptes, que compliu i observeu les meves decisions (Ez 36,27). Déu ens atreu. ¿Serem capaços de discernir la seva atracció, escoltar les seves paraules? Si és així, podrem creure en Jesús, pa de vida. Ningú no ve a mi si no l’atreu el Pare que m’ha enviat.

Girona, 9 d’agost de 2015