DIUMENGE XVIII DE DURANT L’ANY – Cicle B (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
divendres, 31 de juliol de 2015 22:23

Molta gent buscava Jesús, com comenta l’evangeli d’aquest diumenge (Jn 6,24-35). Però amb quina intenció el buscaven? ¿Volien que Jesús repetís quelcom semblant a allò que havia fet: donar-los novament pa? Ell els ho retreu: Vosaltres no em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist, sinó perquè heu menjat tant de pa com heu volgut. No és la manera d’acostar-se a Jesús. No es veia un interès per la seva persona, pels seus ensenyaments sinó pels favors que podien treure’n. Per això afegeix: No heu de treballar per un pa que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva sempre i dóna la vida eterna. ¿És que Jesús no mira pel bé dels més necessitats d’aliment? Es desentenia dels més pobres? No és això. Al contrari, veiem la seva actuació inspirada sempre pel seu amor als més febles, faltats d’aliment, marginats.

Jesús volia fer veure que, a més de les necessitats materials, la persona humana té altres desigs que les superen. ¿Qui és el qui no descobreix la fam i la set de pau, de benestar, d’amor, que ens mou a tots? Bé ho llegim en les Benaurances: Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà! (Mt 5,6). En últim terme, qui pot saciar-nos plenament és Déu. I això és el que vol fer entendre Jesús. El pa que dóna no és material; és un pa que omple, que dóna vida, una vida que no tindrà acabament. Ho hem pogut escoltar en l’evangeli: Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set. Fam i set són els símbols del que desitgem en la nostra intimitat més profunda. Així ho expressa un escriptor de l’Antic Testament: Veniu a mi, vosaltres que em desitgeu, i sacieu-vos dels meus fruits. Els qui em mengen, encara tindran més fam de mi, i els qui em beuen, encara tindran més set (Sir 24,19.21).

La gent tenia dificultats per creure en Jesús: ¿Quin senyal visible ens podeu donar, que ens convenci? Quines obres feu? I el comparen a Moisès que va donar aliment a una multitud en ple desert: Els donà pa del cel. És que Jesús es creia superior a Moisès? La resposta de Jesús és clara: Moisès no us va donar el blat celestial, però el meu Pare sí que us dóna el pa que és realment del cel. Les paraules de Jesús mouen a demanar-li: Senyor, doneu-nos sempre aquest pa. Neix el desig de satisfer el cor amb el pa de Jesús. Em fa pensar en la trobada de Jesús amb la samaritana. Anava a buscar aigua i Jesús li n’ofereix una altra. Ella no sap de quina aigua li parla i compara Jesús a Jacob. És que Jesús és més gran que ell? La conversa deriva cap a satisfer la inquietud d’una dona de vida molt agitada. Diu a Jesús: Senyor, doneu-me aigua d'aquesta! Veig que sou un profeta (Vegi’s Jn 4).

El pa de Jesús baixa del cel. Ell mateix és el pa de Déu, que dóna vida veritable. Penso que aquí tenim una referència a les paraules que escriu sant Joan: Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu. El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres (Vegi’s Jn 1). Jesús, la Paraula que Déu ens adreça, estava amb Déu i s’ha fet un dels nostres. Diríem: baixa del cel. Així mateix Jesús és com un pa que ve de dalt. El que importa és que ens acostem a la seva persona, que l’acceptem. Si anem a Jesús saciarem la fam de l’esperit. Si creiem en Ell sentirem satisfeta la nostra set de pau i de bé. En els salms es prega així: Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m'és vida; quan podré anar a veure Déu cara a cara?(Sl 42,3). Fam i set queden satisfets per la persona de Jesús.

A Jesús li fan aquesta pregunta: Què hem de fer per obrar com Déu vol? Alguna inquietud portaven aquella gent. Jesús respon: L’obra que Déu vol és que cregueu en aquell que Ell ha enviat. La paraula de Jesús mereix plena confiança. En els propers diumenges, escoltarem de Jesús: Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món (Jn 6,51). Menjar la carn de Jesús. Com pot ser? Menjar equival a acceptar de cor la vida de Jesús, la seva paraula. Déu va fer conèixer a Ezequiel el missatge que havia de comunicar: Fill d'home, menja això que reps. Menja't aquest escrit i vés a parlar a Israel (Ez 3,1). El profeta havia de fer ben seves les paraules que havia de dir. Si ens unim a Jesús, Pa, Paraula, farem el que Déu vol.

Girona, 2 d’agost de 2015