DIUMENGE XV DE DURANT L’ANY – Cicle B (Mn. Francesc) Imprimeix
Escrit per editor   
dissabte, 11 de juliol de 2015 09:55

Avui ens plantegem, no sense certa angoixa, com podem fer arribar l’evangeli a les persones indiferents o no creients que ens envolten. Ens preocupen els joves, les persones de mitja edat que no freqüenten l’església i tantes persones que es mostren indiferents al missatge de Jesús. Ens sentim impotents per fer front a la indiferència religiosa que ens envolta. És que ha mort l’anhel més profund de la persona humana de superar els seus límits? ¿És que hem renunciat a buscar un sentit a la vida? ¿És que hem assumit una manera de viure còmoda, hedonista, que posa el seu benestar en la possessió de riqueses, en la fruïció de béns caducs i superficials? ¿Podem dir que ens deixem portar per la inèrcia de l’anar fent, marginant o soterrant la set més profunda d’una pau personal duradora?¿No convindria una transformació profunda de la nostra societat que tan sovint ens inculca uns valors falsos? ¿La fe en Jesús pot aportar quelcom nou a la nostra vida?

En l’hora present, és molt oportú mirar cap als nostres orígens com a creients, cap a Jesús de Natzaret. Com vivia, com comunicava la seva bona nova. Va ser una persona plenament lliure que lluitava contra tota mena de mal, que rehabilitava les persones, estava al costat dels més pobres, dels desemparats, dels més febles. No va pactar amb els poderosos per imposar els seus ideals, la seva paraula, l’anunci del Regne de Déu. No va prendre un estil de vida semblant al de les persones benestants, que vivien instal·lats confortablement en les seves cases i possessions materials. Jesús no tenia casa i era solidari amb els qui tenien dificultats per a una vivenda digna. En una ocasió, una persona li va dir: Mestre,us seguiré arreu on aneu. Jesús li respon: Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap (Mt 8,19-20). Era un mestre itinerant, de vida seminòmada. Recorria pobles i ciutats i ensenyava en llocs diferents. No va instituir cap acadèmia per a possibles seguidors.

Aquesta manera de fer és la que volia Jesús per a aquells que havien d’anunciar l’evangeli, la conversió.Ho hem pogut escoltar en el fragment evangèlic d’aquest diumenge (Mc 6,7-13). Envia els deixebles de dos en dos. Els dóna poder sobre els esperits malignes. I els adverteix que no prenguin res per al camí: ni pa, ni sarró ni diners, ni un altre vestit. Sembla que Jesús és un ingenu, que exposa els enviats a una inseguretat total. Com és possible? Hauran de refiar-se d’aquells que els acullin. Així compartirien la vida de tantes persones sense casa, que vivien possiblement a la intempèrie. I no es pot anar a anunciar l’evangeli amb una actitud prepotent, que s’imposa per la força. Els deixebles de Jesús no havien de pactar amb els qui governaven en les poblacions per on passarien.

El poder o l’autoritat que els dóna Jesús no és dominar les persones amb qui es trobaran. És una autoritat per servir-les. Amb el poder de Jesús, confiats plenament en Ell, hauran de lluitar contra els esperits malignes, que destrossen la persona humana. Hauran d’alliberar els qui estan agafats pel mal i no poden portar una vida digna. “Jesús està pensant en un món més sa, alliberat de les forces malignes que esclavitzen i deshumanitzen l’ésser humà. Els seus deixebles introduiran entre la gent la seva força que sana. S’obriran pas en la societat, no emprant un poder sobre les persones sinó fent més humana la seva vida, alleugerint el seu sofriment, fent créixer la llibertat i la fraternitat” (Pagola). No portaran pa, ni sarró ni diners. Jesús vol que els enviats no visquin obsessionats per la seva pròpia seguretat. Tenen en ells l’Esperit que els guia i els enforteix.

En la primera comunitat veiem l’estil d’evangelització calcat en el que proposa Jesús. Pere i Joan pujaven al temple a pregar. Van trobar un invàlid que demanava caritat. Pere es va fixar en ell i li va dir: Mira’ns! De plata i d’or no en tinc, però el que tinc t’ho dono: en nom de Jesús de Natzaret, aixeca’t i camina (Vegi’s Ac 3,1-6). Jesús havia dit: No porteu diners. Pere no en tenia. L’austeritat, la senzillesa, l’acostament als necessitats, fora de tota prepotència, és el camí encertat per anunciar l’evangeli.¡Que bonic seria que aquest estil fos assumit, de ple, per la nostra Església i per cada un de nosaltres! I que poguéssim dir: d’or i plata no en tenim però donem el que tenim: l’evangeli de Jesús que venç el mal i fa la persona més humana.

Girona, 12 de juliol de 2015