Aquesta és una forma molt fàcil i senzilla de pregar. Té una llarga tradició i, amb variacions, la trobaríem a moltes de les tradicions i les religions. Per altra banda intenta aprofundir el valors i les significacions que tenen les paraules; en el nostre cas aquelles que pertanyen a la Bíblia o a les pregàries vocals de les nostres comunitats.

Té una altra avantatge. Es pot fer arreu, a qualsevol lloc, sense cridar l'atenció. Molts cops pot anar acompanyada d'un cert caliu afectiu en la relació amb Déu. També, a casa o a una església.

Procés d'aquesta forma de pregar:

1.- Acte de fe en la presència de Déu en nosaltres.

2.- Recordar una oració vocal vg. Parenostre,  Avemaria, un salm, el credo, les Benaurances...etc.

3.- Un cop determinada quina oració empraré li demano a l'Esperit que m'ajudi a aprofundir en cada una de les paraules o frases. Són com una llavor que pot florir i granar.

4.- Mentalment recordo la primera paraula o la primera frase. En el cas del Parenostre seria: “Pare”. Callo interiorment i la repeteixo tres o quatre cops.

5.- Deixo que la paraula “Pare” em parli. Reflexiono breument sobre el seu significat, la seva extensió, les conseqüències que té per a la meva vida i la dels altres...etc. Em deixo portar sobre el mot “Pare”.

6.- Després d'una estona prego a Déu a propòsit del que he pensat i sentit.

7.- Passo a la paraula següent: “nostre...” i faig el mateix.

8.- Quan acabo el temps dedicat a l'oració faig un breu resum del que he sentit, meditat, pregat o viscut. Si cal en prenc nota. . .

Jesús Renau

Jesucrist, Senyor,

feu-me disponible per a la bella aventura

a què em crideu.

Jo vull comprometre la meva vida,

fiat en la vostra Paraula.

Jo em vull jugar la vida,

fiat en el vostre mor.

Els altres ja poden ser assenyats,

Vós m’heu dit que cal se foll.

Els altres ja poden creure en l’ordre,

Vós m’heu dit que cal creure en l’Amor.

Els altres ja poden creure que s’ha de conservar,

Vós m’heu dit que cal donar.

Els altres s’instal·len,

Vós m’heu dit que cal estar sempre a punt,

per la joia, per a compartir el sofriment dels altres

per als fracassos i els èxits: pel servei;

M’heu dit de no confiar tant en mi com en Vós,

d’aventurar-me a ser cristià,

sense preocupar-me de les conseqüències,

d’arriscar totalment la meva vida,

fiant-me del vostre Amor.