Inici Homilies Mn Francesc
Homilies Mn Francesc
HOMILIA DEL DIUMENGE DE RAMS cicle A: Mn. Francesc Planella PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dijous, 14 d'abril de 2011 22:51

DIUMENGE DE RAMS: introducció a les lectures:

1ª lectura

En la primera lectura, Isaïes parla d’un personatge anomenat “Servent del Senyor”, que sostenia els cansats, escoltava la paraula que el Senyor li adreçava i no es va fer enrera davant d’aquells que el turmentaven. Els primers cristians han vist en aquet Servent la persona de Jesús.

 

2ª lectura

La segona lectura ens parla de Jesús, que essent Déu, va assumir la condició humana, s’abaixà fins a acceptar una mort tan ignominiosa com és la mort en creu. Però Déu li va concedir una vida nova i el va enaltir com a Senyor. La fe ens fa reconèixer Jesús com a Senyor, que guia la nostra vida.

 

HOMILIA del DIUMENGE DE RAMS Evangeli Cicle A

 

Després d’haver escoltat el relat de la passió i mort de Jesús, permeteu només unes breus paraules que ens poden ajudar a trobar el sentit d’una mort tan humiliant i injusta. ¿És que les paraules i tota l’actuació de Jesús són un fracàs? Així ho sembla si ens ho mirem des d’un punt vista merament humà. Encara que no podríem considerar tan fracàs una vida que ha deixat unes petjades tan marcades al llarg de la història.

Els primers cristians es varen afanyar a buscar un sentit a la mort de Jesús, que els havia deixat totalment desconcertats. ¿Tenia sentit una mort d’aquesta mena? ¿La mort de Jesús invalidava tots els seus ensenyaments i tota la seva vida?

Mateu ens diu que, després de la mort de Jesús, s’esquinçà la cortina del santuari (temple), la terra tremolà, els sepulcres s’obriren i ressuscitaven els cossos dels qui hi reposaven. Tot això ens sona com a molt estrany. Evidentment no varen ser uns fets històrics que es poguessin comprovar visualment. És una manera simbòlica d’explicar els efectes que segueixen a la mort de Jesús.

Que la cortina es va esquinçar significa que la mort de Jesús porta un gran canvi en les relacions amb Déu. El Temple deixa de tenir la seva funció i comença una època nova.

Els terratrèmols, en la mentalitat bíblica, signifiquen l’actuació de Déu. En la mort de Jesús, Déu actua com actuava a la muntanya del Sinaí amb grans senyals còsmics. Allí començava la primera Aliança. Ara comença la segona o nova Aliança.

Mateu ve a dir-nos també que la mort de Jesús afecta els qui reposaven en el silenci dels sepulcres. És una mort que dóna vida. Però la culminació de la vida nova oferta per Jesús s’esdevé en la seva resurrecció.

Només comprendrem la importància i la transcendència de la mort de Jesús si surt dels nostres llavis la confessió de fe del centurió i dels soldats: És veritat: Aquest home era Fill de Déu.

Girona, 17 d’abril de 2011

Darrera actualització de diumenge, 17 d'abril de 2011 20:03
 
DIUMENGE V de QUARESMA cicle A: introducció a les lectures (Mn. Francesc Planella) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
divendres, 8 d'abril de 2011 08:15

Abans de la primera lectura

El poble d’Israel estava cansat de l’exili a Babilònia. Era com un poble mort, enterrat en la foscor dels sepulcres, menjat pel desànim. El profeta Ezequiel li adreça unes paraules d’esperança: recuperarà la vida, renaixerà la il·lusió, tornarà a la seva terra. Déu, que feia costat al seu poble, continua donant-nos la seva força i el seu esperit.

 

Abans de la segona lectura

En la segona lectura, sant Pau subratlla dues maneres de comportar-nos: seguir uns criteris merament humans, replegats en nosaltres mateixos, o bé, seguir unes pautes dictades per l’Esperit de Déu. Com a seguidors de Jesús, ens correspon viure segons les mires de l’Esperit. Comenta l’apòstol: L’Esperit de Déu habita en vosaltres.

Girona, 10 d’abril de 2011

Darrera actualització de dissabte, 9 d'abril de 2011 17:35
 
HOMILIA DEL DIUMENGE V de QUARESMA cicle A: Mn. Francesc Planella PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
divendres, 8 d'abril de 2011 08:04

DIUMENGE V DE QUARESMA – Cicle A

La vida humana es mou entre aquest dos pols: el naixement i la mort. Algun pensador de marcada tendència pessimista, ha afirmat que la vida és un parèntesi entre dues llàgrimes: la del naixement i la de la mort. Penso que aquesta afirmació no és encertada. La vida no és cap parèntesi sinó que té un gran valor en ella mateixa. El qui no estima la vida ha perdut la hu-manitat. La vida mereix ser estimada, valorada, treballada. Tots lluitem per tenir una vida de qualitat, per allargar els nostres anys. Les ciències mèdiques estan fent, en aquest sentit, la seva aportació ben important, per cert. Comenta Francesc Torralba: Hem prolongat la vida, som capaços se donar-nos més quantitat de temps i més qualitat als anys. Hem retardat els efectes de l’envelliment. Hem pal·liat diverses malalties, però n’apareixen de noves. No hem aconseguit domesticar la mort. No podem evitar la mort ni allargar indefinidament la vida. Una dita medieval afirma: Contra el poder de la mort no hi ha medecina als horts. (”Planta cara a la mort”). La mort és una situació que resulta molt difícil d’assumir. Quan se’ns mor un familiar tenim tot el dret a manifestar el nostre dolor i deixar que el nostre cor plori. I si pensem en la nostra pròpia mort, ens envaeixen una sèrie de sentiments que ens causen un gran temor. Ai-xí ho veia el poeta Joan Maragall quan escrivia: Quan arribi aquella hora de temença...

 

¿Quina va ser l’actitud de Jesús davant de la mort? L’evangeli que hem escoltat (Jn 11,1-45)  ens hi dóna un resposta. Ens ha parlat de la mort de l’amic Llàtzer, germà de Marta i Maria. Era una família estimada per Jesús. Quan l’avisen d’aquesta mort, Jesús s’hi fa present, i ma-nifesta els seus sentiments plenament humans. No es mostra per damunt dels sofriments dels germans i de la gent que l’envoltava sinó que els comparteix. Ho ha observat l’evangelista Joan que escriu: Quan Jesús veié que Maria plorava i que ploraven també els jueus que l'a-companyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. Es va commoure, es va contorbar. Els seus sentiments varen sentir-se afectats per una forta aflicció. Però l’evangelista estava tan interessat a ressaltar aquests sentiments de Jesús que es veu obligat a remarcar: Jesús co-mençà a plorar. Les llàgrimes de Jesús són un gest de la seva humanitat. Joan encara escriu que Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre.

 

Com Jesús, no tinguem por de plorar els éssers estimats que ens han deixat. Permeteu-me i perdoneu que faci referència a una experiència personal. Feia pocs dies que havia mort la ma-re. Jo em sentia fortament entristit i no em costava gaire de banyar els meus ulls amb llàgri-mes. Una persona se m’acosta i em diu: “Això de plorar no és cristià”. Li vaig dir que recordés el que va fer Jesús en la mort de Llàtzer. Plorar és molt humà.

 

Però Jesús fa un pas més, com sabem. Davant de la foscor de la mort es presenta com a vida, capaç de donar vida. Marta que no podia aguantar el seu sofriment, manifesta a Jesús la seva queixa: Senyor, si haguéssiu estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà. I Jesús pronuncia a-questes paraules de llum i d’esperança: Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà;  i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. Són unes paraules pre-cioses, profundes, que no anaven adreçades només a la família de Llàtzer sinó a tots els se-guidors de Jesús. Tots els qui creiem en Ell podem esperar vida més enllà del pas tenebrós de la mort. Qui creu, encara que mori viurà.

 

Les paraules de Jesús mereixen crèdit per a nosaltres, encara que siguin tan difícils d’assumir. La nostra imaginació es perd quan parlem d’aquesta vida nova després de la mort. La fe és fiar-se de Jesús que dóna la vida a Llàtzer i Ell mateix passa per la mort i ressuscita. La parau-la de Jesús és la que ens conforta en els moments difícils de la pèrdua d’algun familiar i quan pensem en la nostra pròpia mort. Sant Pau afirma que la força de la mort ha estat vençuda: Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló? (1C 15,55). I afegeix: La victòria ve per Jesucrist.

Girona, 10 d’abril de 2011

Darrera actualització de dissabte, 9 d'abril de 2011 17:34
 
«IniciaAnterior51SegüentFinal»

Pàgina 51 de 51