Inici Textos d'interès
Textos
Pregar la Paraula Temps durant l’any Santíssima Trinitat 22 de maig de 2016 (Pere Codina Mas) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
diumenge, 22 de maig de 2016 17:33

 


Pregària inicial

Pare, tu que ets font de vida, dóna'ns la gràcia de respondre a la crida del teu Fill Jesús que ens ha fet amics seus. Fes que seguint-lo a Ell, el nostre mestre i pastor, visquem el seu manament nou i ens mantinguem en el camí de la veritat. Per Jesucrist, el teu Fill i Senyor nostre.

 

Llegeixo la Paraula Jn 16,12-15

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:  «Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de la veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor.  Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu».

 

Entenc la Paraula

La comunitat se sent jutjada i condemnada pel món (16,1-4), però el testimoniatge de l’Esperit la convenç que és ella la que el pot jutjar, acusantlo del seu pecat. Així, malgrat la persecució, no se sent culpable ni s’acovardeix; en Jesús, hi veu la vida i en el sistema, la mort.

«Encara tinc moltes coses per dir-vos» (12): Jesús havia comunicat als seus deixebles el que havia sentit del Pare (15,15). El seu missatge, no obstant això, té conseqüències que ells encara no han tret ni poden comprendre de moment. No saben encara com morirà Jesús ni el sentit últim de la seva mort; tampoc perceben la substitució que implicarà de tot l'ordre anterior. Al llarg de l’evangeli Joan ha notat dues vegades que els deixebles, només van entendre algun gest de Jesús després de la seva resurrecció (2,22) o de la seva mort (12,16).
«L’Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera» (13) L’Esperit serà el guia. No transmetrà cap doctrina nova, sinó que explicarà i aplicarà el missatge, i hi farà veure virtualitats abans ocultes. Al mateix temps, anirà interpretant la història (el que vagi venint) com a dialèctica entre «el món» i »el projecte de Déu»: així anirà guiant als deixebles en la seva activitat en favor de l’home. Per encertar en el que convé han d’estar atents tant a la vida i a la història, d’una banda, com a la veu de l’Esperit que la interpreta, per una altra.

«Us anunciarà l’esdevenidor»: Es tracta de la interpretació dels esdeveniments a partir de «l'últim dia» (6,39), el de la mort i exaltació de Jesús, que inaugura l'etapa final de la història, l'era escatològica, ja present; en la qual ha d'anar prenent realitat el projecte de Déu.

«Ell em donarà glòria» (14) L’Esperit ho farà manifestant la glòria de Jesús, que equival a prendre d’allò que és seu. De Jesús pren el seu missatge: l’amor manifestat en la seva mort. L’escolta com a missatge que és (13: dirà tot el que sentirà dir), el pren i el comunica com a amor. La penetració del missatge, és a dir, la sintonia de l’amor, fa possible la interpretació de la història. Jesús vol dir que només a través de l’amor es pot conèixer l’ésser de l’home, interpretar la seva destinació i realitzar la societat humana.

Jesús posseeix en comú amb el Pare, en primer lloc, la glòria/amor que li ha comunicat (1,14), la plenitud de l’Esperit (1,32; cf. 17,10). No ha de concebre’s com a possessió estàtica sinó com a relació dinàmica amb el Pare, incessant i mútua, que fa dels dos u (10,30) i identifica la seva activitat. Jesús realitza així les obres del Pare (5,17.36; 10,25), el seu designi creador (4,34; 5,30; 6,38-40). Per tant, el criteri per interpretar la història, basat en la sintonia amb Jesús, es concreta en la realització de l’home, designi del Pare i expressió del seu amor.

En resum, el vigor i la seguretat que la comunitat rep de l’acció de l’Esperit es transmet a la missió. És un perill molt greu per a les comunitats cristianes el voler dividir Jesús, seguint, o bé un Jesús home d’acció, que només ha deixat el seu exemple, o bé un Jesús gloriós, desenganxat de la seva existència terrena. Jesús no és només exemple del passat, sinó, també i sobretot, el salvador present; però tampoc és només objecte de contemplació i goig, sinó que és Messies que hem de seguir i en l’obra del qual hem de col·laborar.


Medito la Paraula

Amb les seves paraules i les seves obres, Jesús se'ns dóna a conèixer: anem sabent «dades»: la seva família, els seus orígens, la seva compassió, el seu amor, la seva defensa dels febles i exclosos... però també anem descobrint el seu Misteri. Hi ha «alguna cosa» en les paraules i obres de Jesús que ens remet a una realitat que ens supera: els miracles que realitza, la manera que té de parlar de Déu com «el meu Pare», les seves referències a l’«Esperit»... ens van fent comprendre a poc a poc qui és veritablement Jesús. En Jesús descobrim «el Misteri d'un Déu que se'ns revela», que se'ns dóna a conèixer, que ens diu Ell mateix com és. Els éssers humans han pogut arribar a intuir certs aspectes de la realitat transcendent que anomenem «Déu», que es manifestava en la creació i en determinats fets. Però com que juntament amb encerts també es van produir errors sobre la divinitat, Déu mateix es va anar revelant al poble d'Israel per tal que coneguem el seu veritable rostre, el seu veritable ésser. I la plenitud d'aquesta revelació és Jesús. El Jesús que proclama el regnat de Déu, el Jesús crucificat i ressuscitat, és la millor revelació per part de Déu envers nosaltres, que mai hauríem pogut imaginar o concebre un Déu així. Gràcies a Jesús, la «divinitat» deixa de ser alguna cosa abstracta, llunyana, indiferent, per convertir-se en un ésser proper a l'ésser humà, un ésser diví que es fa home, amb un rostre, el de Jesús («el qui m'ha vist mi, ha vist el Pare», diu Jesús a Felip en Jn 14, 9), i amb una característica: l'Amor. Un Déu que ens supera, que gràcies a Jesús sabem que està constituït per tres Persones unides en una sola naturalesa divina per una Comunió–Comunitat d'Amor que va més enllà del que podem concebre. Un Déu que és Misteri, però no com un misteri fosc i tenebrós, sinó com alguna cosa que mai no podem acabar d’abastar amb les nostres limitacions, però del qual sí que en podem tenir experiència en la nostra vida. Un Misteri en el qual ens anirem endinsant progressivament, perquè «quan vindrà Ell, l'Esperit de la Veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera». L'Esperit, que és qui impulsa l'Església, anirà guiant-nos, per anar comprenent millor el misteri de Déu que se'ns ha revelat en Jesús, les paraules i obres del qual sabrem interpretar gràcies a la seva acció en nosaltres. 

En quins aspectes concrets de la meva vida estic experimentant l'Esperit Sant com a força i llum?  

Sóc dòcil als camins de l’Esperit, seguint la paraula de l’evangeli i vivint obert a la novetat de Déu en la meva vida en discerniment constant? 
Com visc en la meva existència cristiana les tensions inevitables que hi ha entre carisma i institució, entre dons personals i missió comunitària, entre vida interior i compromís per la justícia?

Prego amb la Paraula

Creiem en un «Déu comunitat» Que sigui santificat el teu Nom, oh Déu Trinitat: tu ets el nostre Pare, tu ens has mostrat el teu rostre en Jesucrist, tu ets Esperit, ets Alè i ets Ventada, tu poses ànima i dónes ànim a les nostres vides. Oh Déu, tres vegades Sant: obre el nostre cor a la grandesa del teu misteri d’amor i comunió. I ja que tu ets un «Déu comunitat» i a nosaltres ens has fet a imatge teva, fes que esmercem la nostra vida a crear unitat i comunió al nostre voltant. Que el teu Esperit faci de nosaltres constructors d’aquella unitat i comunió que nosaltres admirem en la Trinitat: que no destrueixi o negui les diferències sinó que les respecti, les valori i les integri per tal que sigui més plena la nostra comunió, i més rica la comunitat dels teus fills i filles.

 

Pregària final

Senyor Jesucrist, et donem gràcies per l'amor amb què has acompanyat i conti-nues acompanyant els teus deixebles. Gràcies per haver compartit amb nosaltres la teva relació amb el Pare i amb l'Esperit. Fes, Senyor, que ens mantinguem en tu com els sarments en el cep que els sosté i els nodreix i que per això donem fruit. Tu que ens vas estimar fins al límit i vius i regnes amb el Pare en la unitat de l'Esperit Sant pels segles dels segles. Amén.

 
PENTECOSTA 2016 PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dilluns, 16 de maig de 2016 16:23

Aquest diumenge és Pentecosta, La Pasqua Granada o Segona Pasqua. Amb aquesta festa acabem els 50 dies en què hem celebrat la resurrecció del Senyor. La Pentecosta és la plenitud de la Pasqua, Jesús ressuscitat ens dóna el seu Esperit: “Rebeu l’Esperit Sant”.

És aquest Esperit que il.lumina la vida dels creients, la vida de l’Església, el que ens enforteix en els moments de dubte i dificultat, el que renova la vida de cadascú i del nostre món. La presència de l’Esperit Sant cal saber-la captar en la vida de cada dia, però es manifesta especialment en els sagra-ments, que són el millor fruit de la Pasqua del Senyor. Avui, diumenge de Pentecosta, celebrem, doncs, amb molt de goig, aquest do de l’Esperit Sant que Jesús va fer als deixe-bles i que ens fa també a nosaltres.“Veniu, Esperit Sant”.

Pentecosta” significa “50”. En el llenguatge popular, els números estan carregats de simbolisme. “50” manifesta un nou començament, aquell que segueix a una plenitud ja adquirida. És una cosa semblant a allò que passa amb el fruits: quan arriben a la maduresa, recomencen com a “llavors”. El número “50” suggereix la continuació de la plenitud expressada amb el número “7”.   7x7=49: és la plenitud. Després ve el “50”, que torna a començar des de la plenitud.

 
CONTE SOBRE ELS DONS DE L’ESPERIT: PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dilluns, 16 de maig de 2016 16:21

Hi havia un jardí on Déu anava a passejar i on contemplava les precioses canyes de bambú, que són imatge de fortalesa, de senzillesa i de grandiositat de la creació...

Pensava que el podrien ajudar a realitzar un bell somni:

Fora del jardí hi havia moltes terres resseques, i per portar-hi l’aigua necessitava una canya grossa, forta, decidida...

El Senyor es va apropar a una de les canyes i li va dir:

- Et necessito, em voldries ajudar a portar l’aigua a la terra seca perquè hi hagi Vida: arbres, flors, herba? Per fer-ho t’hauré d’arrencar i polir... però seria tant bonic que volguessis col·laborar amb mi a fer una nova creació... Ho vols?

La canya, sabent-se estimada, va dir:

-Sí. . . Estic a punt.

I el Senyor, ple d’alegria, la va preparar i després la va portar vora el doll d’aigua, que es va començar d’escampar arreu...

Per allà on passava tot s’omplia de verdor i de fruits saborosos.

El Senyor avui també se’ns apropa, ens dóna el seu alè de Vida i ens diu:

Voldries ser tu una canya per portar l’Aigua Viva a tantes persones, infants o grans, que, com terra eixuta, esperen el do de Déu: trobar bons sentiments, estimació, servei, bondat?

 
UNS GESTOS DEL PAPA FRANCESC PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dilluns, 16 de maig de 2016 16:19

Dos gestos i dos pobles, que pràcticament abracen els ja més de tres anys de pontificat del papa Francesc al capdavant de l’Església catòlica. Dos gestos i dos pobles ben significatius. Dos gestos plens d’humanitat i dos pobles que acullen un terrible drama humà d’individus i famílies senceres que fugen de l’horror de la guerra, de la persecució, de la injustícia i de la fam. Un desarrelament total, resultat de la indiferència d’unes polítiques que tenen la solució i no la apliquen. A Lampedusa, el papa Francesc va destapar un drama que avui continua: «Immigrants morts al mar, en aquelles barques que en lloc de ser un camí d’esperança han estat un camí de mort.» Demanava perdó per no plorar aquests morts i, preguntant-se qui és responsable d’aquesta sang, es lamentava dient que «al món, avui ningú no se sent responsable d’això», que «hem perdut el sentit de la responsabilitat fraterna». El fet deplorable —afegia— és que som una societat, on «la globalització de la indiferència ens ha manllevat la capacitat de plorar!». Lesbos, la porta d’entrada més important d’immigrants i refugiats d’Europa, ha acollit el papa Francesc. Ell ha dit que hi ha anat per atreure l’atenció del món davant d’aquesta crisi humanitària i per implorar una solució. «Tots sabem per experiència —ha dit— amb quina facilitat alguns ignoren els sofriments dels altres o, fins i tot, arriben a aprofitar-se de la seva vulnerabilitat.» A Lesbos ha fet una crida urgent a la responsabilitat i a la solidaritat internacional, manifestant que Europa és la pàtria de tots i que qualsevol que hi arribi ho ha de poder experimentar. El papa Francesc, posant el dit a la nafra d’aquesta situació inhumana, ha volgut fer veure al món sencer que la solució depèn del compromís de cadascú i de la voluntat política dels estats. Aquest és el seu missatge: «No perdeu l’esperança! El major do que ens podem oferir és l’amor: una mirada misericordiosa, la sol·licitud per escoltar-nos i entendre’s, una paraula d’ànim, una pregària.»                                                                                        Sebastià Taltavull, Bisbe auxiliar de Barcelona

 
PREGAR LA PARAULA: PENTECOSTA 15.05.2016 (Pere Codina i Mas) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dijous, 12 de maig de 2016 10:20
? Pregar
la Paraula

Temps de Pasqua
Diumenge de Pentecosta
15 de maig de 2016

Pregària inicial

Pare, tu que ets font de vida, dóna’ns la gràcia de respondre a la crida del teu Fill Jesús que ens ha fet amics seus. Fes que seguint-lo a Ell, el nostre mestre i pastor, visquem el seu manament nou i ens mantinguem en el camí de la veritat. Per Jesucrist, el teu Fill i Senyor nostre.

Llegeixo la Paraula                                     Jn 20,19-23

Al vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó».

Entenc la Paraula

És una falta de perspectiva exegètica creure que la fe dels deixebles es va fonamentar en les aparicions de Jesús, o en el sepulcre buit. Els evangelis ens diuen més aviat, que per «veure» Jesús després de la seva mort, s’ha de tenir fe. El sepulcre buit, sense fe, només porta a la conclusió que algú s’ha endut el cos de Jesús, com ho fa Magdalena.

El relat que llegim avui, va ser escrit cap a l’any cent, és a dir 70 anys després de la mort Jesús. Com tots els relats guarda un missatge teològic. Cada frase, cada detall té un significat concret. El fet d’entendre’l literalment ens priva del veritable contingut.

Reunits el primer dia de la setmana. Una vegada més insisteix en el primer dia de la setmana. Els que seguien Jesús, van començar a reunir-se després d’acabar la celebració del dissabte. Com que el pas d’un dia a l’altre, es produïa a la posta del sol, quan es reunien al vespre, ja era el diumenge per a ells. El text demostra que en les comunitats cristianes ja s’havia consolidat el ritme de les reunions litúrgiques: cada vuit dies.

Amb les portes tancades, per por dels jueus. No eren jueus ells? Ja els havien expulsat de la sinagoga, per tant se sentien cristians, no jueus. El local tancat delimita l’espai de la comunitat enmig del món hostil.

Al mig. No va recórrer cap espai, la seva presència s’efectua directament. Jesús havia dit: «On n’hi hagi dos o més de reunits en el meu nom, jo sóc allí, enmig d’ells». Per a la comunitat ell és font de vida, referència i factor d’unitat. La comunitat cristiana està centrada en Jesús i en ningú més. Jesús es manifesta, es posa al mig i els saluda. No són ells els qui busquen l’experiència, sinó que se’ls imposa.

Els va mostrar les mans i el costat. Els signes del seu amor evidencien que és el mateix que va morir a la creu. Ja no té raó de ser, la por a la mort. La veritable vida, ningú no la pot prendre a Jesús ni els la prendrà a ells. La permanència dels senyals, indica la permanència del seu amor. La comunitat té l’experiència que Jesús comunica vida.

Rebeu l’Esperit Sant. «Alenà» és el verb usat a Gènesi 2, 7. Amb aquella alendada l’home-fang esdevingué ésser vivent. Ara Jesús els comunica l’Esperit que dóna l’autèntica Vida. Acaba ara i així la creació de l’home. «De l’Esperit neix esperit» (3, 6). És això el que vol dir «néixer de Déu». S’ha fet realitat la capacitat per ser fills de Déu. La condició d’home-carn queda transformada en home-esperit.

A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó. És el resultat positiu i negatiu de la missió (23), en paral·lel amb la missió de Jesús. El pecat –la repressió o supressió de la vida que impedeix la realització del projecte creador– es comet quan s’accepten els valors d’un ordre injust. Els pecats són les injustícies concretes que es deriven d’aquesta acceptació.

El testimoniatge dels deixebles (15,26s), la manifestació de l’amor del Pare (9,4), obtindrà les mateixes respostes que el de Jesús: uns ho acceptaran i uns altres s’enduriran en la seva actitud (15, 18-21; 16,1-4).

Als qui ho accepten i són admesos en el grup cristià –i trenquen de fet amb el sistema injust– la comunitat els declara que el seu passat ja no pesa sobre seu; Déu confirma aquesta declaració infonent-los l’Esperit que els purifica (19,34) i els consagra (17,16s). Als qui rebutgen el testimoniatge –i persisteixen en la injustícia, en la seva conducta perversa (en contrast amb l’activitat a favor dels homes que el grup cristià exerceix) a aquests els imputa els seus pecats. La confirmació divina significa que aquests homes es mantenen voluntàriament a la zona de la reprovació (3,36).

Medito la Paraula

Avui sabem que l’Esperit Sant no és altra cosa que Déu mateix sota l’aspecte d’energia, força, motor de tota Vida. Per tant, està dintre de nosaltres mateixos i no ha de venir d’enlloc. Està en mi, abans que jo mateix comencés a existir. És el fonament del meu ser i la causa de totes les meves possibilitats de créixer en l’ordre espiritual. Res no puc fer sense ell i mai no estaré privat de la seva presència.

Està sempre en nosaltres, però no en som conscients i com que Déu no pot violentar cap naturalesa, en realitat és com si no hi fos per a nosaltres.

Un exemple pot il·lustrar aquesta idea. En una llavor, hi ha vida, però en estat latent. Si no col·loco la gla en unes condicions adequades, mai no es convertirà en un roure. Perquè la vida que hi ha en ella es desenvolupi, necessita una terra, una humitat i una temperatura adequada, així com una absència de llum, sense la qual mai desenvoluparà la seva potencialitat. Però una vegada que es troba en les condicions adequades, és ella la que germina; és ella la que, des de dins, desenvolupa l’arbre que portava en potència.

Déu (Esperit) és el mateix en tots i ha d’empènyer cap a la mateixa meta. Però com cadascun està en un «lloc» diferent, i de vegades molt divers, el camí que ens obliga a recórrer, serà sempre diferent. No són, doncs, els camins allò que distingeix els que es deixen moure per l’Esperit, sinó la meta cap a la qual es dirigeixen. El pagès, el metge, el sacerdot han de tenir el mateix objectiu vital si estan moguts pel mateix Esperit. Però la seva tasca és completament diferent.

  • Jesús confirma els seus deixebles com els seus testimonis. ¿Em considero un evangelitzador? ¿Em preocupo per anunciar Jesús, sobretot amb el meu testimoniatge de vida? ¿Em sento Església missionera?
    • ¿De quina manera m’haig de disposar perquè el Senyor pugui realitzar en mi una Pentecosta com ho va fer amb els seus deixebles, i així ens ompli del seu Esperit Sant?
  • ¿A què em compromet el fet que Jesús ens enviï a cadascun de nosaltres, tal com Ell mateix va ser enviat?, ¿com haig de viure aquesta dimensió missionera i testimonial de la meva fe?
  • ¿A qui, a on i per a qui, sóc enviat? Avui, aquí i ara, què puc fer en i per la meva Església, en la meva comunitat, per transmetre i fer conèixer la meva fe?

Prego amb la Paraula

Que no ens tanquem al teu Esperit!

Et donem gràcies, Pare, pel do generós de l’Esperit
amb què has beneït el nostre món,
amb què has beneït la teva Església
i cadascun dels teus fills i filles.

Fes que sapiguem reconèixer i agrair
l’acció en el món de l’Esperit creador,
de la mateixa manera que pels fruits
sabem reconèixer l’arbre que els ha donat.

Els qui ens sentim fatigats de tant remar
per les aigües contràries del cada dia,
t’adrecem, oh Pare, un prec confiat:

Ja que el teu Esperit és i serà sempre
font constant i poderosa de vida i d’amor,
fes-nos capaços de desplegar davant seu
les veles –sovint oblidades– de la nostra vida.

Que el teu Esperit irrompi sobre l’Església i el món,
i ens ompli els teus fills i filles amb els teus dons:
l’amor, la pau, la justícia, la llibertat... i l’audàcia.

Pregària final

Senyor Jesucrist, et donem gràcies per l’amor amb què has acompanyat i continues acompanyant els teus deixebles. Gràcies per haver compartit amb nosaltres la teva relació amb el Pare i amb l’Esperit. Fes, Senyor, que ens mantinguem en tu com els sarments en el cep que els sosté i els nodreix i que per això donem fruit. Tu que ens vas estimar fins al límit i vius i regnes amb el Pare en la unitat de l’Esperit Sant pels segles dels segles. Amén.

 
«IniciaAnterior12345678910SegüentFinal»

Pàgina 10 de 176