Inici Textos d'interès
Textos
UN NOU ESTIU PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dissabte, 2 de juliol de 2016 10:04

Un dels fenòmens que caracteritza la manera més clara el món en què vivim és la hiper-accelaració del temps: l’estil de vida és apressat i s’escampa una permanent sensació de manca de temps per fer allò que hom li sembla d’importància.

En aquests dies, per a força persones s'iniciarà l’esperat període estacional de l’estiu: (amb noves possibilitats i oportunitats de temps lliure, excursions, sortides, més temps per fer família, etc...). Un temps que sempre es fa curt.

Escau de revisar el ritme de la nostra vida quotidiana i els seus ritmes. L'estiu és un temps adequat per fer-ne revisió, per RECORDAR-ho -etimològicament: tornar a passar pel cor -. Hem d'apreciar els aspectes positius per tal de potenciar-los i agrair-los; però també els negatius, per tal de transformar-los o, com a mínim, conscienciar-nos-en.

És bo de mirar de viure un estiu de qualitat, bo i aprofitant les oportunitats!. Dediquem un temps a molts aspectes que ens passen desapercebuts durant l'any. Tenim més temps per la família, per fer una bona lectura, per contemplar els paisatges que tenim al davant, per deixar-nos sorprendre per petits detalls o gestos i/o per tenir-ne i sorprendre.

¿Per què, malgrat els temps difícils, no contemplem més positivament la vida? ¿Per què no aprofitem l’estiu com a temps de més distensió per a tenir més cura del nostre esperit?. ¿Per què no dediquem un xic més de temps a la família, als amics, als veïns?. ¿Per què no dediquem un xic més temps al diàleg, com una manera intel.ligent de viure, de conviure, d’aprendre, d’enriquir-nos?

I un repte: ¿tenim una preocupació sincera pels problemes que afeixuguen a tantes persones i famílies?. ¿Busquem de tenir i de compartir actituds solidàries, amb compromisos –petits o més grans- d’implicació i de responsabilitat transformadora?

Amb l’estiu per què no plantejar-nos si no escauria de col.laborar més o de fer algun servei com a voluntari, ja sigui en l’àmbit familiar, en els diferents serveis que es presenten des de les parròquies, en el veïnatge, en associacions de voluntariat, etc.?

Bon estiu enriquidor i reconfortant per la vida i per l’esperit !.

Darrera actualització de dissabte, 2 de juliol de 2016 10:04
 
UN NOU ESTIU PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dissabte, 2 de juliol de 2016 10:02

Un dels fenòmens que caracteritza la manera més clara el món en què vivim és la hiper-accelaració del temps: l’estil de vida és apressat i s’escampa una permanent sensació de manca de temps per fer allò que hom li sembla d’importància.

En aquests dies, per a força persones s'iniciarà l’esperat període estacional de l’estiu: (amb noves possibilitats i oportunitats de temps lliure, excursions, sortides, més temps per fer família, etc...). Un temps que sempre es fa curt.

Escau de revisar el ritme de la nostra vida quotidiana i els seus ritmes. L'estiu és un temps adequat per fer-ne revisió, per RECORDAR-ho -etimològicament: tornar a passar pel cor -. Hem d'apreciar els aspectes positius per tal de potenciar-los i agrair-los; però també els negatius, per tal de transformar-los o, com a mínim, conscienciar-nos-en.

És bo de mirar de viure un estiu de qualitat, bo i aprofitant les oportunitats!. Dediquem un temps a molts aspectes que ens passen desapercebuts durant l'any. Tenim més temps per la família, per fer una bona lectura, per contemplar els paisatges que tenim al davant, per deixar-nos sorprendre per petits detalls o gestos i/o per tenir-ne i sorprendre.

¿Per què, malgrat els temps difícils, no contemplem més positivament la vida? ¿Per què no aprofitem l’estiu com a temps de més distensió per a tenir més cura del nostre esperit?. ¿Per què no dediquem un xic més de temps a la família, als amics, als veïns?. ¿Per què no dediquem un xic més temps al diàleg, com una manera intel.ligent de viure, de conviure, d’aprendre, d’enriquir-nos?

I un repte: ¿tenim una preocupació sincera pels problemes que afeixuguen a tantes persones i famílies?. ¿Busquem de tenir i de compartir actituds solidàries, amb compromisos –petits o més grans- d’implicació i de responsabilitat transformadora?

Amb l’estiu per què no plantejar-nos si no escauria de col.laborar més o de fer algun servei com a voluntari, ja sigui en l’àmbit familiar, en els diferents serveis que es presenten des de les parròquies, en el veïnatge, en associacions de voluntariat, etc.?

Bon estiu enriquidor i reconfortant per la vida i per l’esperit !.

 
PREGANT AMB L’EVANGELI DE DIUMENGE(Llc. 9, 51-62) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dissabte, 2 de juliol de 2016 10:01

1.FORA D’AQUÍ

Això és el que li van dir els samaritans a Jesús que anava de pas cap a Jerusalem. I no li va quedar cap més remei que passar de presa per aquella Samaria hostil i enemiga dels jueus. Portes tancades i cors endurits per aquells odis “de límits i recels” que hi ha arreu… Jesús també vol passar pel teu “territori”; li agradaria allotjar-se en les teves estances interiors, seure a conversar amb tu, preguntar-te com et va, estendre’t la mà i dir-te: “Sóc el teu amic” . Quantes vegades de paraula, o si més no de fets i actituds, li has dit “ no estic per tu” a aquest pelegrí que camina pel camí de la teva vida,?

2. JESÚS no perd la CALMA

Els apòstols no dubten plantejar-li la possibilitat de la revenja i de l’exclusió. “Senyor, ¿voleu que manem que baixi foc del cel que els consumeixi?” . La resposta de Jesús no es fa esperar. “Es gira cap a ells i els renya. I se’n van a un altre poble” .

No sé si tu signaries la petició de Jaume i Joan. Potser, seria interessant que et preguntessis a tu mateix quantes vegades t’has deixat dur per idees venjatives, de represàlies i revengismes… Ja ho veus: Jesús no perd la calma. Senzillament mira de refer la situació amb una correcció fraterna i segueix el seu camí “cap a un altre poble” …

3 SEMPRE HI HA ALGÚ amb LA PORTA OBERTA

Sempre hi ha una alternativa per a l’amor. Mai estan tancades totes les portes. Sempre hi ha “un altre poble” que obri les portes a Jesús.

Hi ha milers de possibilitats perquè tu puguis continuar treballant pel Regne. Si una porta se’t tanca, n’hi ha centenars que s’obren. No et deixis dur pel pessimisme, el “cansament”, la temptació d’engegar-ho tot a rodar…

Sempre hi haurà algú amb la porta oberta per rebre’t, sempre hi haurà “un altre poble” on allotjar-te, sempre existirà algú que et digui “t’estava esperant!”, “gràcies”.

I és que ens podria passar com a la senyora d’aquesta paràbola dels “vidres de la finestra”.

ELS VIDRES DE LA FINESTRA

Un matrimoni se’n va anar a viure a un barri molt tranquil. El primer matí que passaven a casa, mentre prenien cafè, la dona se’n va adonar, mirant per la finestra, que la veïna estenia els llençols. I comentà en veu alta al seu marit: Quins llençols més bruts està estenent! El marit guaità en silenci. Pocs dies després, de bell nou, mentre prenien el cafè d’esmorzar, la veïna estenia els llençols, i la dona va comentar al seu marit: La nostra veïna continua estenent els llençols bruts! I així, cada dos o tres dies, la dona repetia el seu discurs en veure que la veïna estenia roba. Passat un temps, la dona es va sorprendre en veure que la veïna estenia els llençols ben nets i blancs. El marit li va dir amb tota la calma del món: Ahir em vaig aixecar d’hora i vaig netejar els vidres de la finestra de casa . No eren els llençols de la veïna que estaven bruts, sinó els vidres de la nostra finestra .

 (del "full del Pla d'Urgell")

 
¿QUI SÓC PER A TU?(Lc 9,18-24) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dissabte, 25 de juny de 2016 21:50

No és el mateix el coneixement d’una persona pel que ens n’han dit sobre ella, que el coneixement que neix del tracte habitual, de la relació, del fet de conviure, de compartir uns mateixos interessos, tasques i compromisos, de fer camí junts. No és el mateix creure una doctrina que creure en una persona.

Tots estem més o menys influenciats per les opinions, les creences, però el que en realitat ens interpel·la és qüestionar-nos qui és, què suposa per nosaltres, com marca la nostra vida, algú que d’una manera explícita o implícita en un cert moment o circumstància ens pregunta: ¿Qui sóc per a tu? És impossible pretendre definir la identitat d’un altre, sigui qui sigui, però és possible “saber”, per la via de l’experiència, qui és per a nosaltres aquest altre. És aquest el coneixement que fonamenta normalment les relacions de parella, d’amistat, de confiança, de referència: relacions estables i vinculants.

En aquest “saber” vital s’inscriu, particularment la relació cristiana, que és fonamentalment l’adhesió no tant a una doctrina sinó a una persona, la persona de Jesús, que és mediador i camí d’una relació amb un Déu personal, a qui ens ensenya a anomenar “Pare”. Quan manca aquest coneixement i aquesta relació la religió esdevé simplement ideologia, i perd la seva autenticitat, que queda substituïda per dogmes, normes i rituals, que s’afegeixen com un apèndix a la vida sense que l’afectin en profunditat. Per això cada vegada més caldrà que quedi clar que el centre i l’originalitat del cristianisme no pot ser altre que l’experiència, l’adhesió i el seguiment de Jesús.

Justament això és el que posa de manifest el fragment de Lluc que llegim aquest diumenge,

La vitalitat de les nostres Eucaristies, la sincera comunió fraterna, la credibilitat del nostre testimoniatge, la gratuïtat generosa del nostre servei als pobres i sofrents, el vigor evangelitzador, a tots els nivells de l’Església, depenen d’aquest coneixement i adhesió personal a Jesús i d’aquesta mirada d’afecte i benvolença.

 
I VOSALTRES, QUI DIEU QUE SÓC? Lc 9, 20 PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dissabte, 25 de juny de 2016 21:49

       

Qui és Jesús? La gran pregunta... Respondre és l’objectiu de tot l’Evangeli. Jesús se’ns presenta en els evangelis com l’home que VIU i la seva vida qüestionava a tots els seus contemporanis:

­ Que potser ets més gran que no pas Jacob?   J n 4, 12 ( Samaritana)  

­ Qui és l’home que t’ha dit: “Pren la teva llitera i camina? J n 5,12

­ No és Jesús, el fill de Josep?... I ara diu que ha baixat del cel? J n 6, 41  

­ Com pot donar­nos aquest la seva carn per menjar? J n 6, 52

­ Que potser ets més gran que Abraham, el nostre pare?... Per qui ens tens?

J n 8, 5 3           ­ I tu què en dius del que t’ha obert els ulls? Jn 9,17  

­ Qui és aquest que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?   Mt 8, 2 3­27

Mc 4, 3 5­41 L c 8, 22­25  

­ Tu ets Rei? Mt 27, 11­14 M c 15, 2­5 L c 23, 3­5 J n 18, 33­38 ( Pilat)

Respostes:

­ Nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que aquest és realment el Salvador. J n 4,42  

­ Els uns deien: És un home de bé. D’altres en canvi replicaven: No que enganya a la gent. Jn 7,12

­ Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig   Jn 9,25

­ Marta respon: Sí, Senyor jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el que havia de venir al món. J n 11,27  

­ Simó Pere li respongué: Tu ets el Messies, El Fill de Déu viu. Mt 1 6, 1 6

Jesús ens convida a descobrir qui és:

­ Veniu i ho veureu Jn 1, 39                                      ­ Sóc jo,el qui parla Jn 4,26

­ Sóc jo,no tingueu por Jn 6,20     ­ Sóc jo el pa que ha baixat del cel Jn 6,41

­ Jo sóc la llum del món Jn8,12                                      ­ Jo sóc la porta Jn 10,7

­ Jo sóc el bon pastor Jn 10,11             ­ Jo sóc la resurrecció i la vida Jn 11, 25

­ Jo sóc el camí, la veritat i la vida Jn 14,6      ­ Jo sóc el cep veritable Jn 15,1

­ Quan haureu enlairat el Fill de l’home, coneixereu que JO SÓC. Jn 8,28

I tu, qui dius que sóc JO ? Aquesta resposta l’hem de donar cadascú de nosaltres individual i fraternalment. Som conscients que Jesús ens qüestiona amb la seva manera de viure? No n’hi ha prou de continuar repetint fórmules i tòpics sobre Jesús. Caldria fer un esforç per intuir cada vegada millor quin misteri s’amaga en aquest home en qui els creients descobrim com en cap altra banda el rostre de Déu. Cal que el Senyor il∙lumini la MIRADA INTERIOR del nostre cor perquè coneguem de Veritat QUI ÉS ELL? A quina esperança ens ha cridat?

Qui sóc jo? Qui és Jesús? Respondre a la pregunta: Qui és Jesús? està ínti­ mament relacionat amb respondre a la pregunta Qui sóc jo? Si hem experimentat que Jesús és TOT, el meu TOT, el sentit de la meva existència, Aquell sense el qual jo no seria res, les dues preguntes al final es converteixen en una sola , ja que: mai sóc jo mateix, mai sóc tant jo mateix com quan estic profundament relacionat amb Jesús. De manera que jo sóc, en tant que sóc amb Jesús.

 
«IniciaAnterior12345678910SegüentFinal»

Pàgina 7 de 176