Inici Textos d'interès
Textos
«PER A MI, ¿QUI SÓN ELS ALTRES?» PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
divendres, 22 de juliol de 2016 14:56

L’Evangeli de la missa d’aquest diumenge ens ofereix la paràbola que anome-nem del “Bon Samarità”. Ens la sabem de memòria. És la resposta de Jesús a aquell Mestre de la Llei que teoritzava sobre com guanyar la vida eterna i sobre què vol dir l’amor al proïsme. Jesús respon amb l’acció per dues vegades: “fes-ho així i viuràs”, “tu fes igual”. Sobre l’amor al proïsme no s’ha de teoritzar gaire. El que cal és “veure” les persones, “aturar-se”, “acostar-s’hi”, “amorosir” les ferides, “comprometre” els propis béns i, fins i tot, el futur: “quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més”. El samarità és la persona que, quan veu una altra persona que pateix, s’implica. No es planteja altra cosa. “Els altres a qui estimar com a si mateix”  són les persones concretes que té al davant, siguin qui siguin, sense importar el seu color, o si la seva situació és regular o no segons la llei, o si són creients o no... El samarità no es planteja què és l’amor sinó que es posa a estimar i s’arremanga. I Jesús, el Bon Samarità, ens proposa de fer el mateix: “Tu fes igual”. Aquest Evangeli ens ve molt bé en el context actual. No és fàcil per a ningú de nosaltres de saber quina és la millor resposta que podem donar a les persones que tenim al davant i que no tenen el mínim necessari per a una vida digna. Volem ser conseqüents amb la nostra fe cristiana. I més: volem ser coherents amb el fet mateix que som, uns i altres, éssers humans. D’altra banda sabem que no tot és clar. I que és important que la resposta donada sigui eficaç, no volem simplement tranquil·litzar la consciència. En tot cas, davant de cada situació concreta, cadascú respondrà segons cregui que ho ha de fer. Una altra cosa són les respostes col·lectives, les respostes que podem donar junts, organitzadament, a les problemàtiques socials, generals. D’aquestes n’hi ha de diverses menes. Tots nosaltres coneixem l’acció de Càritas, per exemple, i de tantes altres ONGs. Però també hi ha les respostes de tipus directament polític, aquelles que intenten canviar alguna cosa de la llei o de les estructures de l’Estat de manera que es pugui assegurar millor que tothom o la majoria de ciutadans/es puguin gaudir d’un mínim de condicions per a una vida digna.

 
RELLEU DE RECTOR A LES PARRÒQUIES DEL CARME I DEL MERCADAL, DE GIRONA PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dilluns, 4 de juliol de 2016 12:03

 

El passat dilluns vam tenir una reunió de la Comissió de pastoral parroquial en la qual vaig fer avinent que el Sr Bisbe m’havia demanat  de deixar les nostres parròquies i d’anar a Olot, i el divendres ja va sortir publicat, en els mitjans de comunicació, el comunicat del Bisbat amb una relació de diver-sos nomenaments diocesans.  Pel que fa  a les parròquies del Carme i del Mercadal, el Bisbe n’ha nomenat rector Mn. Miquel Ramió, fins ara rector de sant Pere Màrtir i sant Roc d'Olot i Ri-daura, i un servidor,  passaré a ser-ho de sant Esteve i sant Cristòfol les Fonts d'Olot, substituint Mn. Lluís Solà,  que es jubi-la. Temps ha Mn. Miquel havia exercit el ministeri a la nostra ciutat: un any de diaca a Sant Feliu, tres anys de vicari a Sant Narcís i sis anys de rector a Fontajau, Germans Sàbat i Taialà.

 

Hom pot trobar estranya la tendència a canviar els capellans de les Parròquies. Emperò, una raó, de fons, és que ens hem ordenat al servei de l'Església i això comporta una disponibilitat raonada i responsable per col.laborar al servei de la Diòcesi.  A més a més, tots sabem prou que les persones passem, que l'important és deixar petjada bo i fent servei i que les circums-tàncies juguen un paper clau en el caminar de la vida.

 

Ara, escrivint aquestes ratlles, després de 18 anys d'estada a  Girona i de servei a les parròquies del Carme (18 anys) del Mercadal (7 anys), de Sant Feliu i Sant Daniel (4 anys) i de Sant Salvador (2 anys), em venen a la memòria un doll  de realitats viscudes, de tot color, sobresortint, però, les de caire més positiu, humà, sòciocultural,  evangèlic i eclesial. Tindré sempre un record especial de totes aquelles persones que hem compartit inquietuds, responsabilitats i serveis, començant pels companys capellans, les comunitats religioses, i de totes les persones que, esmerçant temps i esforços, han col.laborat i fet possible que les parròquies tinguessin un rostre humà, comunitari i de servei a la fe: comissions de pastoral i d’economia, els serveis de catequesi, de litúrgia, de caritas i de l’espai 31, de pastoral de la salut, d’altres activitats, i tots els qui passen desapercebuts fent algun servei.  Així com també, tots aquells que, diumenge rere diumenge, hem compartit l'Eucaristia, que ens ha esperonat en la vivència de la fe i en el ser cristians en la vida. Com podeu comprendre no es tracta ara de recordar-ho tot, ni molt menys, doncs, tots en podem ser prou conscients.  

 

Jo he rebut molt de força persones: reunions, posades en comú, projectes, revisions conjuntes, converses franques, col.laboracions, autèntica amistat... Han estat per a mi, més del que molts podrien pensar,  un gran estímul i forja del meu ministeri sacerdotal. Estic convençut que la dimensió del capellà és la comunitat cristiana dintre la comunitat humana (els barris, la ciutat). Les persones passem, resta la comunitat que es va fent, creient, celebrant, sembrant reconciliació i esperança i esperonant a tants compromisos…

 

La parròquia no és obra d'una persona i d'uns quants col.laboradors, evidentment,  sinó de la comunitat d'homes i de dones cristians, és a dir, de tots nosaltres. És fruit de la conjunció de bones voluntats en la fe i en la vida. L'Església no és nostra, ni dels capellans, ni del poble. L'Església és del Crist i nostra, en quant hi creiem, la vivim, ens en sentim i l'estimem. I, tanmateix, no val pas tant la distància crítica envers l'Església, com el compromís per la seva reforma i conversió. I, tots qui més qui menys,  hem posat el nostre gra de sorra a la vida parroquial. De la qual cosa ens en felicitem i en donem gràcies a Déu.

 

En aquests moments estar per determinar quan serà el canvi, si bé hi ha la previsió que pugui ser a mitjans de setembre. Em plau donar la benvinguda a Mn.  Miquel bo i desitjant-li el millor.  És una excel.lent persona i puc deixar constància de la seva vàlua personal, bondat i esperit de servei. Tant, com per poder-vos augurar una fruitosa tasca pastoral que podreu compartir i que serà en bé de l'animació de la fe i de la vida de les parròquies.

 

A l’acabament d’aquesta etapa a Girona, puc dir-vos que me n'aniré agraït i amb la pau interior  d’haver  servit aquestes parròquies en la quals m'hi he sentit bé i acompanyat. Demano comprensió per tot allò que hauria d'haver impulsat i no he sabut fer, i disculpes a les persones que no he sabut escoltar, hagi pogut ofendre o no hagi atès com mereixien. Per la meva part, encara que separats per uns quilòmetres, ens podrem continuar sentint units per l'amistat i la mateixa fe en Jesucrist.

 

Amb aquestes ratlles, voldria agrair-vos amb senzillesa, sinceritat i ben de cor l'acolliment que m'heu dispensat, totes les coses bones que he rebut i el camí compartit, tant en l'ordre humà com en la fe. Com podeu suposar són moltes les persones, els fets, les situacions i fins i tot les il.lusions, els desencerts, les limitacions i les esperances que, en aquest període, han marcat la meva vida.

 

A tots, moltes gràcies. 

 

Girona, 30 de juny del 2016

 

Pere Domènech

Darrera actualització de dilluns, 4 de juliol de 2016 12:07
 
PER UN ESTIU FRUITÓS PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dilluns, 4 de juliol de 2016 11:58

L’estiu ens pot duu variació, novetat, alternatives, oportunitats de fer coses diferents, trobar persones noves. El canvi d'activitat, de rutines, de ritmes i potser fins i tot de preocupacions ens brinda una gran oportunitat. L'estudiant, per unes set-manes, aparca els llibres. El treba-llador s'allunya de l'oficina, de la fàbrica o del taller. Els horaris es suavitzen. El mestre descansa dels seus alumnes (i a l’inrevés).

 

En aquest context, demanem-li a Déu que ens ajudi, en el nostre estiu, a deixar-nos captivar per les coses importants. Que ens deixi dedicar temps de qualitat als nostres. Que ens acompanyi la joia profunda, i que el descans ho sigui veritablement. Amb l’estiu és bo de trobar temps per anar recorrent els noms, les cares, les històries que s'han anat creuant amb la meva durant el curs que acaba.

 

I, sobretot, donar gràcies a Déu: pel que els altres ens han aportat, pel que ens han ensenyat, per tot el que hem compartit, pel que hem buscat, per tot allò trobat i el que encara segueix pendent, pels somnis i per les pre-sències, per les paraules dites i els silencis acompanyats; pels noms de la meva vida i les seves històries. I sento que en el meu descans també aquestes històries reposen amb mi.

 
“Aneu, ben lleugers”(Lc 10,1-12.17-20) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dilluns, 4 de juliol de 2016 11:51

Ben lleugers vol dir sense res a defensar, ben oberts a l’encontre amb qualsevol persona i col·lectiu. El projecte de Jesús no s’ha de defensar. És per a descobrir enmig de la vida, assenyalar-lo i oferir-lo. Jesús ens envia, a tots i totes,a la missió, ben lleugers, servicials.

 

La maduresa d’una persona es manifesta en la capacitat de sortir d’ella mateixa i anar cap als altres d’una manera natural, senzilla, positiva, creativa, per no tancar-se en allò que hom té, sap, viu, i experimenta, i posar-ho a disposició dels altres, sense imposicions ni arrogàncies, deixant-se acollir amb voluntat de compartir, per ser portador de pau.

 

Sortir d'un mateix, anar cap als altres per aportar  el què sabem, el que tenim, el  què esperem, deixar-nos acollir i compartir, ens enriqueix i  contribueix a la construcció d'un món més humà. Siguem portadors de pau, d'alegria, de consol, d'esperança. Amen!

 
DIA INTERNACIONAL DE SUPORT A LES VÍCTIMES DE LA TORTURA: PARENOSTRE DELS MÀRTIRS PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dissabte, 2 de juliol de 2016 10:07

Avui, 26 de juny, és el Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura. Preguem per tots els presos torturats a tot el món, perquè Déu faci que s’acabi el seu patir. Preguem perquè els qui ordenen i executen les tortures, coneguin com Déu els estima.

PARENOSTRE  DELS  MÀRTIRS

Pare Nostre del pobre i del marginat; Pare Nostre de màrtirs i torturats.

El teu Nom és santificat, en aquell que mor quan defensa la vida;

El teu Nom és glorificat quan la justícia és la nostra mesura;

El teu Regne és de llibertat, de fraternitat, pau i comunió.

Maleïda la violència que destrueix l'home amb la repressió!

Faci's la teva Voluntat, ets el veritable Déu alliberador;

No ens posarem a seguir doctrines manipulades pel poder opressor!

Et demanem el pa de la vida, pa de l'esperança, el pa dels pobres;

El pa que porta humanitat i dignifica al poble... en comptes de canons;

Perdona'ns quan per por quedem callats davant la mort;

Perdona i destrueix el regne de la corrupció com a llei del més fort;

Protegeix-nos de la maldat dels prepotents i dels assassins...

 
«IniciaAnterior12345678910SegüentFinal»

Pàgina 6 de 176