Inici Textos d'interès
Textos
CONFIA I FES CAMÍ: «NO TINGUIS POR. . .» PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dimecres, 10 d'agost de 2016 15:02

Jesús diu “no tinguis por”, animant-nos a donar-ho tot. La raó per la qual podem estar disposats a donar-ho tot, a compartir-ho tot, sense por, és que el nostre Pare es complau a donar-nos el Regne.

No és aquest l’únic lloc de l’evangeli segons Lluc en què es diu que el Regne és donat als deixebles. Un altre evangelista, Mateu, també en parla. I ho fa en la paràbola anomenada del judici final, en la qual el Senyor, a aquelles persones que han donat pa a qui tenia fam i aigua a qui tenia set, que han acollit els forasters i vestit els despullats, que han visitat els malalts i presoners, els diu: rebeu en herència el Regne (Mt 25,34).

El petit ramat és una imatge bíblica clàssica per a representar Israel (Ez 34). Aquí Jesús la fa servir per parlar dels deixebles, el nou Israel, l’Església. Així, doncs, Jesús està dient a l’Església que no ha de tenir por de donar-ho tot, de compartirho tot, especialment amb els més pobres, perquè té assegurat allò que fa feliç de debò. Jesús ens vol comunitat “petita”.

Jesús, segons sant Lluc, dóna molt de valor a l’almoina, donar els béns als pobres. “Els béns”, no el que sobra. Per exemple: doneu com a almoina allò que hi ha a les copes i als plats, i llavors sí que tot us quedarà purificat (Lc 11,41); ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor en el cel (Lc 18,22); Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns (Lc 19,8); ...aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres... (Lc 21,1-4). Qui viu així té el cor en els altres, en els pobres, no en els diners: On hi teniu el vostre tresor, hi tindreu el vostre cor. Sant Pau, en la mateixa línia, diu que cal posar el cor on hi ha el Ressuscitat: Ja que heu ressuscitat amb Crist... poseu el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra (Col 3,1-2).

Aquesta és la vida que fa feliç. Per això Jesús, si insisteix en l’ús dels béns i la importància de compartir-los, en aquesta mateixa pàgina de l’Evangeli també insisteix a declarar que són “feliços” els qui viuen així. Val la pena de destacar les tres benaurances que deixa anar Jesús en aquest text: feliços els criats que l’amo trobarà vetllant...; feliços si els trobava sempre vetllant...; feliç aquell servent si l’amo.... Compartir els béns fa feliç. Però això no serà possible si no s’està atent, vetllant. Perquè els béns materials són molt seductors.

En el seu text Lluc fa sortir moltes benaurances, generalment en boca de Jesús: són feliços els pobres, els qui passen fam, els qui ploren, els qui són odiats per causa de Jesús (Lc 6,20-23), el qui no rebutja Jesús (Lc 7,23), els qui escolten la Paraula de Déu i la guarden (Lc 11,28), els deixebles que veuen el que Déu realitza i revela a través de Jesús (Lc 10,23), el qui convida els pobres, invàlids, coixos i cecs, que per això s’asseurà a taula al Regne de Déu (Lc 14,13-15). Però també Elisabet (Lc 1,45) i una dona anònima (Lc 11,27) ho diuen de Maria, la mare de Jesús, per ser qui va acollir la Paraula i ens l’ha donada. De Maria també el Magníficat en diu benaurada (Lc 1,48).

Aquest diumenge ens prepara providencialment per a celebrar, dijous vinent, 11 d’agost, Santa Susanna, ja que la nostra patrona respon molt bé a aquesta proposta de Jesús: és la qui ho va donar tot: la vida per la causa de l’Evangeli. Que la seva celebració ens ajudi en el seguiment de Jesús. (J. Mª R., adaptació)

 
EL PLAER DE SERVIR PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dimecres, 10 d'agost de 2016 14:52

Tota la naturalesa és un anhel de servei:

serveix el núvol, serveix el vent,

serveix el solc.

On hi ha un arbre per plantar, planta’l tu.

On hi hagi un error que esmenar, esmena’l tu.

On hi hagi un esforç que tots defugen, accepta’l tu.

Sigues tu qui aparta la pedra del camí,

l’odi entre els cors i les dificultats del problema.

Hi ha l’alegria de ser sa i l’alegria de ser just; però hi ha, sobretot,

la bonica, la intensa alegria de servir.

Que trist seria el món,

si tot ja estigués fet,

si no hi hagués cap roser per plantar, una empresa per iniciar!

Que no et cridin només

pels treballs fàcils !

És tan bonic fer allò que altres defugen... P

erò no caiguis en l’error

què només es fan mèrits

amb les grans tasques.

Hi ha petis serveis que són bons serveis:

parar la taula, somriure a un desvalgut.

Aquell és qui critica,

aquest és qui desfà;

sigues tu qui serveix.

Servir no és tasca d’éssers inferiors.

A Déu, que dóna el fruit i la llum,

el podràs anomenar d’aquesta manera:

“EL QUI SERVEIX”.

Ell té els ulls fixos en les nostres mans

i ens pregunta cada dia:

HAS SERVIT, AVUI ? A QUI ?”.

Gabriela Mistral

 
SANT FELIU I LES NOSTRES ARRELS NORD-AFRICANES PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dissabte, 30 de juliol de 2016 21:57

L’expansió del cristianisme entre la primitiva població de la nostra terra va comptar amb un factor molt favorable: la romanització,  iniciada amb el desembarcament dels romans a Empúries l’any 218 aC. No és que amb els romans comencés tot. No. Abans ja hi havia vida, religió i cultura entre les poblacions autòctones ibèriques -com al poblat del Fortim- que, a més, havien assimilat coneixements de navegants fenicis i grecs. El món indiketa no deu haver desaparegut del tot del nostre substrat cultural.

Però és cert que, amb els romans, el Mediterrani va esdevenir el Mare nostrum, una mena de gran llac interior, pacífic, voltat pels territoris de l’Imperi, que servia de via principal per al transport de mercaderies i de persones; mitjà de comunicació entre els diferents pobles i continents de la riba. Aliments bàsics, com els cereals, rotlles de papir… provenien d’Egipte, Líbia, Mauritània, Tunísia, etc.

Diversos testimonis literaris i arqueològics abonen l’existència d’una estreta relació cultural entre les nostre poblacions antigues i les del nord d’Àfrica -ja els anys 254-255-, que alhora revelen que l’evangelització d’Hispània també procedia per mar i terra del continent veí. Així, seguint les poques notícies que tenim d’aquesta època, sabem que entre el segle III i IV dC, un home cristià -comerciant, segurament- anomenat Fèlix o Feliu va ser víctima de la persecució de Dioclecià (303-311), i martiritzat probablement a l’indret on s’aixeca l’església de Sant Feliu de Girona que guarda uns magnífics sarcòfags paleocristians.

El fet, no pas la seva datació, l’acredita un segle més tard el poeta Prudenci a la seva important obra Peristephanon.

La tradició més antiga ha reconegut sempre Feliu com l’Africà, designació que mereix força credibilitat –segons Josep M. Marquès- per la raó que més tard l’origen africà no va constituir un  títol de prestigi. Heus ací, doncs, un altre component etnològic –nord-africà- en les arrels culturals gironines. “Valgui’ns sant  Feliu”, és el prec expressiu encara en algunes persones grans.

Àngel Jimènez (web parròquies de Sant Feliu de Guíxols, adaptació)

 
Sobre el fragment de l’evangeli de Lluc d’aquest diumenge (Lc 12, 13-21): PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dissabte, 30 de juliol de 2016 21:55

Jesús fa una reflexió que després esplana. “Guardeu-vos de tota ambició  de posseir ri-queses, perquè ni que algú tingui diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida”. L’home ric de la paràbola, que no pensa en res més que no sigui en guardar i assegurar els seus béns, que es diu a si mateix “tens reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te”, és el retrat robot  de tots a-quells que fan de la riquesa el centre de la seva vida, on els altres, i els qui ho ne-cessiten no hi caben. A  aquest home Déu li digué: “Vas errat: aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida, i tot això que volies guardar-te, ¿de qui serà?”

 

 
UNES REFLEXIONS AMB L’ESTIU PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dissabte, 30 de juliol de 2016 21:54

Ens podem desitjar un bon estiu. I ho fem malgrat pels temps que passem, de preocupacions i d’incerteses. Els atemptats a Niça, a Munich, a Kabul, les conseqüències de l'intent de cop d'Estat a Turquia, l’assassinat d’un mossèn a l’Alta Normandia, la incertesa de com acabaran les negociacions per un nou govern a Espanya. I en un àmbit més proper, també la política a casa nostra està plena d'incerteses. I aquí cal afegir-hi la situació econòmica, que no acaba d'aixecar el vol, etc... Tot plegat, no ha de ser cap obstacle perquè ens desitgem mútuament un bon estiu.

Com diu l'Eclesiastès, hi ha un temps per a cada cosa, i l'estiu és un bon moment per distanciar-se del tràfec de cada dia, i mirar-se l'actualitat amb una certa perspectiva, i adonar-nos d'allò que és essencial i del que, tot i essent important, no és el més determinant en la nostra vida.

És un temps per gaudir de la família, amb uns horaris diferents de durant el curs es pot aprofitar per conviure més, per parlar amb calma, i fins i tot es relativitza l'esclavatge del rellotge, i es pot perdre el temps i badar.

Les vacances, també es poden aprofitar per afinar el sentit de Déu per a la vida, parlar de Déu als infants, als néts. Així, si se surt fora, tant a la platja com a la muntanya, es pot ajudar als més petits que contemplin la bellesa de la creació, i sense fer masses estridències, recordar-los que tot és obra de Déu.

Si es visita alguna ciutat o algun poble, és normal que s'entri a la catedral, a esglésies, o ermites significatives. Aquests monuments ens evoquen la fe dels nostres avantpassats, i també serà bo captenir que aquests edificis no són només unes construccions artístiques, sinó que són un lloc de pregària.

Si es coincideix amb algunes de les moltes festes majors, que durant el mes d'agost hi ha al nostre país, serà bo que ens adonem com aquestes festes van sorgir al voltant de la devoció a la Mare de Déu o algun sant. I no oblidem que una festa major ens evoca tradicions multiseculars, i formen part de la nostra riquesa històrica. També, recordem-nos que, al bell mig de l’estiu, l’11 d’agost, celebrarem Santa Susanna, titular de l’església i patrona de la parròquia del Mercadal.

I també -per a molts- potser és un moment per llegir, per comentar amb amics les notícies, per anar formant-se criteri propi, sobre les diferents situacions que vivim en els nostres dies, i replantejar-nos quin ha de ser el nostre compromís amb la societat i l'Església.

(Josep M. Jubany, web de Sant Ildefons, adaptació)

Darrera actualització de dissabte, 30 de juliol de 2016 21:56
 
«IniciaAnterior12345678910SegüentFinal»

Pàgina 3 de 176