Inici Textos d'interès TEXTOS PER LA CELEBRACIÓ DEL CASAMENT
TEXTOS PER LA CELEBRACIÓ DEL CASAMENT PDF Imprimeix Correu electrònic
dilluns, 18 de setembre de 2006 14:26

1. UN MODEL DE SALUTACIÓ INICIAL  

Bon dia i benvinguts !  Us volem donar les gràcies per estar aquí, al nostre costat,  en aquest dia tan important per a nosaltres, ja que a  partir d'ara encetem un nou camí.  Sabem que heu vingut per a fer-nos present el vostre  afecte i estimació : però també sabem que sou vosaltres  pares, germans, amics i parents qui ens heu ajudat a  créixer, a estimar, a compartir, i respectar, i és per això  que també us volem donar les gràcies.

(En . . .  i na. . .  ) ens vam trobar, per sort i ens vam conèixer í  poc a poc, hi va anar havent alguna cosa més. Ara us  volem dir que ens estimem i que hem esdevingut  imprescindibles l'un de l'altre.  I és per això que ara volem compartir amb tots vosaltres  l'alegria i l'esperança del nostre compromís. 

2. UN MODEL DE  SALUTACIÓ 

"Hola a tots i benvinguts a la celebració del nostre casament! Estem contents que estigueu aquí en aquest dia tan important per les nostres vides. Tot va comentar ara fa més de tres anys. Durant aquests anys hem anat creixent i madurant. Primer ens agradàvem, després crèiem que ens estimàvem i ara sabem que ens estimem, per això avui ho celebrem, donant fe del nostre amor, en l'Església i amb vosaltres. Gràcies a tots per ser avui aquí!  

3. Meditacions per una parella 

“Estimar vol dir en primer lloc acceptar.

Acceptar l’altra persona tal com és, amb tota la maleta que porta a la mà. Acceptar el seu caràcter, amb la seva manera de pensar, els seus daltabaixos, les seves depressions, pors, complexos, impotències.El tens aquí al davant, accepta el nen i la nena que va ser. És així una miqueta diferent del que havies somniat, però és la teva parella, vol compartir la teva vida. Accepta’l de debò, profundament, com la terra accepta l’aigua de la pluja i s’omple de la seva  suau i tendra abraçada. 

Estimar vol dir tenir fe en l’altre. Estimar no vol dir pactar, ni menys dir no a la superació o a la lluita. Acceptar és tocar de peus a terra, és cercar l’objectivitat, no admetre una falsa imatge. La teva parella necessita de la fe. No li remoguis la terra, ni li critiquis durament els seus fracassos, fes-li confiança. 

Estimar vol dir compartir. Partir el mateix pa, el mateix dolor, el mateix dubte, el mateix silenci i el mateix futur. Per compartir es necessita un temps, una naturalitat, una pau.Temps per a estimar, per callar, per esperar, per parlar, per contemplar, per somniar, per sortir, per menjar, per estar amb els altres, per estar sols, per pregar. Naturalitat per descansar, per no dir res, per cridar, per no contestar, per fregar els plats.Pau per pensar, per mirar-se, per no anar de pressa, per llegir, per sopar a les onze, per deixar-ho per demà, `per dir que t’agrada una persona, per riure’t de tu mateix. 

Estimar és acceptar, és tenir fe, és compartir.

Estimar és tu que em crides i jo que vull escoltar”                                                                          (Jesús Renau)  

LECTURES DE CASAMENT-1 

ANTIC TESTAMENT  

-1-

(Gèn 1,26‑28.31a.) 

El matrimoni corona l'obra creadora de Déu. Par voler de Déu creador, els homes, fets a imatge d 'éll, omplen la terra i domi­nen tota la creació. Por aixó, des del principi Déu beneí els esposos i el seu amor fecund. 

Lectura del llibre del Gènesi Déu digué‑. «Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que tingui sotme­sos els peixos del mar, els ocells i els animals dornèstics i feréstecs i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra.» Déu creà l'home a la seva imatge, el creà a imatge de Déu; creà l'home i la dona. Déu els beneí; dient‑los: Sigueu fecunds, multipliqueu‑vos, ompliu Ia terra i domi­neu‑la; tingueu sotmesos els peixos del mar, els ocells i tots els animals que s'arrosseguen per terra.». Déu veié tot el que havia fet, i era bo de debó Paraula de Déu 

‑2­-

(Gèn 2,18‑24) 

Entre la gent d’Israel, quan algú pondera­va els lligams que l'unien a la seva paren­tela, deia: «Ets os dels meus ossos i carn de la meva carn» Aquesta narració del Gènesi descriu amb imatges expressives el lligam admirable amb que Déu uneix els esposos, més fort que el lligam amb que ha unit els pares i els fills. 

Lectura del llibre del Gènesi 

El Senyor‑Deu digué: «No seria bo que l'home estigués sol. Li faré qui l'ajudi i l'acompanyi». El Senyor‑Déu modelà amb terra totes les bèsties salvatges i tots els ocells, i els presentà a l'home, a veure quin nom els donaria: el nom que l'home donava a cada un dels animals, era el seu nom. L’home donà el nom a cadascun dels animals domèstics i salvatges i a cadascun dels ocells, però no en troba cap capaç d'aju­dar‑lo i de fer‑li companyia. Llavors el Se­nyor‑Déu va fer caure l'home en un son profund. Quan quedà adormit, Déu pren­gué una de les costelles de l'home i om­plí amb carn el buit que havia deixat. Des­prés, de la costella que havia pres, el Se­nyor‑Déu va fer‑ne la dona, i la presentà a l'home. L’home digué: «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. El seu nom serà l'esposa, perquè ha estat presa de l’espòs.» Per això l’home deixa el pare i la mare per unir‑se a la seva esposa, i, des d'aquell  moment, tots dos són una sola carn. Paraula de Déu 

‑3-­

(Ct 2,8‑10.14.16a;8,6-7a) 

L’amor ple d’encert, de goig, de poesia. I un amor ferm, viu com una flama que res no pot apagar. I un amor que és alhora ‑tal com diuen els apòstols i els profetes- un reflex de l'amor entre Déu i e/ seu po­ble, i entre Jesucrist i I'Església. 

Lectura del Càntic dels Càntics 

Escolteu, sento la veu del meu estimat! Mireu com ve, trescant per les muntanyes, saltant pels turons. El meu estimat corre com una gasela, com un cérvol jove. Ja és aquí fora, darrera la paret, mirant per la finestra, espiant per la gelosia. El meu estimat em diu: «Aixeca’t, amiga meva, bonica meva, i vine. Coloma meva, que t’amagues dins les clivelles de la roca, i dins les escletxes dels espadats: deixa'm veure la teva cara, fes‑me sentir la teva veu, que la teva veu es dolça i la teva cara, bonica». El meu estimat és par a mi, i jo per a ell. Ell m'ha dit: «Porta'm com un segell en el cor, com un segell en el braç, que l'amor és inflexible com la mort, la passió és for­ta com el país dels morts. Els seus dards són fletxes enceses, ardents com les fla­mes. Ni els oceans no són capaços d'apagar l'amor, totes les fonts dels rius no po­drien ofegar‑lo». Paraula de Déu

‑4-­

Lectura del llibre de Jesús,  Fill de Sira  (6,5-17): 

La conversa amistosa multiplica els amics, molta gent saluda el qui parla afablement.Fes un pacte d’amistat amb tants com puguis,però, entre mil, confia el teu secret a un de sol.Si et fas amic d’algú, espera els moments de prova; no vagis de pressa a posar-hi la confiança,perquè hi ha els amics d’ocasió,que no seran fidels en dies de desgràcia.Hi ha els amics que es tornen enemicsi t’avergonyiran fent pública la discòrdia.Hi ha els amics que t’acompanyen a taula,però no els trobes enlloc els dies d’infortuni;quan tot va bé, diries que són com tu mateix,però quan va malament se t’amaguen;et giren l’esquena, si et veuen desgraciat, i eviten la teva presència.Aparta’t dels teus enemics i sigues prudent amb els amics..Un amic fidel és de debò un amic; qui el troba, ha trobat un tresor.Un amic fidel no es paga amb diners, és d’un valor inestimable.Un amic fidel és un remei que retorna la vida, i el trobaran els qui estimen Déu;tal com són ells, són els seus amics, i les seves obres els acrediten.                                       Paraula de Déu:  

 NOU  TESTAMENT 

-5-

(1 Jo 3,18‑24) 

Sant Joan presenta ben senzillament, en aquesta carta quin és el camí que ha de seguir el crístià: creure en Jesucrist i esti­mar els altres amb els fets. 

Lectura de la primera carta de Sant Joan 

Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets; de veritat. Llavors coneixerem que ens mou la veritat, i la nostra consciència es man­tindrà en pau davant de Déu. Perquè si la nostra consciència ens acusa, pensem que Déu és més gran que la consciència, i que ell ho sap tot. Estimats, si la consci­ència no ens acusa, podem acostar‑nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem el que li demanem, perquè complim el que ens mana i fem allò que es del seu grat. El seu manament es que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat. Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell. I, per l'Es­perit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres. Paraula de Déu 

 -6-

(1 Jo 4,7‑12) 

Estimar no vol dir només correspondre als qui ens estimen, sinó més encara: avançar-nos a estimar. Aquest amor és el que Déu ens ha ensenyat en avançar‑se a enviar‑nos el seu Fill perquè ens alliberi del pecat. Par això diu sant Joan que Déu està en nosaltres sí ens estimem com, ell ens ha estimat. 

Lectura de la primera carta deSant Joan

 Estimats meus, hem d'estimar‑nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu: ha nas­cut d'ell i el coneix, Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor. Hem vist clarament l'amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell. L’amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançar a estimar Déu: ell ha estat el primer d’esti­mar‑nos, tant que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pe­cats. Estimats meus, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres. Mai ningú no ha pogut con­templar Déu, però si ens estimem, Déu està en nosaltres, i dintre nostre el seu amor és tan gran que ja no hi falta res. Paraula de Déu  

-7-

(1 Co 12,31‑13,8a) 

Un amor que sigui de veritat no s’aconten­ta amb les paraules: passa decididament als fets. Un amor així dona tot el seu valor a la vida present, i es manté per sempre en la vida eterna. Un amor així es el millor camí i de manera ben especial ho és en la unió del matrimoni. 

Lectura de la primera carta de Sant Pau als cristians de Corint 

Germans: Interesseu‑vos més pels dons millors. Però ara us indicaré un camí in­comparablement més gran. Si jo tingués el do de parlar els llenguat­ges dels homes i dels àngels, però no estimés, valdria tant com les campanes que toquen o els platerets que dringuen. Si tingués el do de profecia i arribés a conèixer tots els secrets de Déu i tota la ve­ritat, si tingués tanta fe que fos capaç de transportar les muntanyes, però no esti­més, no seria res. Si distribuís tot el que tinc, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau, sense estimar, només per ser ben vist, no em serviria de res. El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja, no s'alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l’esperança, la paciència. L'amor no passarà mai.  Paraula de Déu   
LECTURES DE CASAMENT-2

-Evangelis  

-8-

(Mt 19,3-6) 

Per voler de Déu, que ens va crear, el llaç que uneix els matrimonis mai no s’ha de desfer. Els esposos que desit­gen ser fidels al pensament del creador treballen cada dia perquè res no els separi l'un de l’altre, ni de fet ni de cor. 

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu 

En aquell temps els fariseus anaren a trobar Jesús amb la inten­ció de provar‑lo, i li van fer aquesta pregunta: "¿Als marits, els és permès de divorciar‑se de la seva dona per qualsevol motiu?".Ell els preguntà: ‑¿No heu llegit en l'Escriptura que el Crea­dor, al principi, va fer l'home i la dona? I digué: "Per això l'ho­me deixa el pare i la mare, per unir‑se a la seva esposa i ells dos formen una sola família". Per tant, ja no són dos, sinó una so­la família. Allò que Déu ha unit, l'home no ho pot separar". 

Paraula del Senyor

  ‑9­-

(Mt 22,35-40) 

Entre totes les lleis, la de Déu és la que més penetra en la nostra vida íntima. Les altres lleis manen les coses que hem de fer. La llei de Déu ens mana que estimem amb tot el cor. El segon manament d’aquesta llei és el d’estimar el proïsme, i ¿on pot realitzar‑se això més fortament, més pròximament, que en la unió de marit i muller? 

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 

En aquell temps, un fariseu, mestre de la Llei, per provocar Jesús, li va fer aquesta pregunta: "Mestre, ¿quin és el manament més gran de la Llei?".Jesús li contestà: "Estima el Senyor, el teu Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament. Aquest és el mana­ment més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes vénen d'aquests dos". Paraula del Senyor

‑10-­

(Mc 10,6-9) 

Aquesta lectura invita a treballar cada dia en la vida matrimonial perquè res no separi els esposos l’un de l'altre, ni de fet ni de cor. 

Lectura de l’evangeli segons sant Marc 

En aquell temps Jesús digué: “Al principi, Déu creà l’home i la dona. Per això l'home deixa el pare i la mare i ells dos formen una sola família. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar”. 

Paraula del Senyor

    -11-

(Jo 2,1-11) 

El poder de Jesús i la bondat confiada de la seva mare feren que a les noces de Canà una situació de pena i angú­nia dels nuvis es convertís després en més gran alegria per a tothom. També Jesús és present ara en aquest casament. I també és aquí el seu poder i la seva força, per fer que l’aigua de cada dia es continuï convertint en vi nou. 

Lectura de l’evangeli segons sant Joan 

En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.Veient que s'acabava el vi, la mare de Jesús li diu: "No tenen vi". Jesús li respon: "Mare, ¿per què m'ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora". Llavors la seva mare diu als qui ser­vien: “Feu tot el que ell us digui”. Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una tenia una cabuda de quatre a sis galledes. Els diu Jesús: "Ompliu d'aigua aquestes Piques”. Ells les ompli­ren fins dalt. Llavors els digué: "Ara traieu‑ne i porteu‑ne al cap de servei". Ells la hi portaren. El cap de servei tastà aquella aigua, que s'havia tornat vi. Ell no sabia d'on era, però ho sa­bien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos havien tret l'aigua. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: “Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris; però tu has guardat fins ara el vi millor".Així començà Jesús els seus miracles, a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles cregueren en ell. 

Paraula del Senyor

     -12-

(Jo 15, 9‑12) 

La paraula de Jesús és una invitació al goig d’estimar. Es­timar en el Matrimoni, estimar units amb Ell i amb el Pa­re, estimar cada dia a tot arreu. Perquè precisament això és “Guardar els seus manaments”, seguir el camí que ell mateix va seguir, el camí que es resumeix en l’amor i que és, en definitiva, l’única font de la joia plena. 

Lectura de l’evangeli segons sant Joan 

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: “Jo us estimo tal com el Pare m'estima. Manteniu‑vos en l'amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l'amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l'amor que em té. Us he dit tot això perquè tin­gueu l'alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu mana­ment és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he esti­mat”. 

Paraula del Senyor

-13-

(Jo 15,12-16) 

Una nova invitació al goig d’estimar. Fins al fons, com Jesús mateix. I alhora, una crida a convertir aquest amor en fruit. És a dir, una crida a no tancar l’amor en la parella, sinó sentir‑se i saber‑se enviats a fer‑lo créixer arreu. 

Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: "El meu mana­ment és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he esti­mat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us ma­no. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m'heu es­collit. Sóc jo qui us he escollit per confiar‑vos la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu".   

Homilia

   

Compromís

 Nuvi: Jo,  . . . . . . . ,  et prenc a tu,  . . . . . .. .  , per muller i et prometo que et seré fidel en la prosperitat i en l’adversitat, en la salut i en la malaltia i que t’estimaré i t’honoraré tota la vida.  Núvia: Jo, . . . . . . . . , et prenc a tu,  . . . . . . . . . . ,  per marit i et prometo que et seré fidel en la prosperitat i en l’adversitat, en la salut i en la malaltia i que t’estimaré i t’honoraré tota la vida.  

Benedicció i imposició dels anells

 . . . . . . . . . . , rep aquest anell, senyal del meu amor i de la meva fidelitat. En nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant. 

 . . . . . . . . . . . , rep aquest anell, senyal del meu amor i de la meva fidelitat. En nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.  

Uns models de Pregàries

 

 PREGÀRIA DELS FIDELS en un Casament –1- 

Preguem avui especialment perquè Déu beneeixi i acompanyi en el seu camí N. i N. que s'han unit en matrimoni. Preguem per ells i per tots els homes. Preguem tot dient: ESCOLTEU‑NOS PARE

1.Per N. i N., que Déu conservi i augmentí el seu amor, i els ajudi a tenir‑se fidelitat i confiança. PREGUEM EL SENYOR 

2. Que cada un d'ells trobi forces per sortir de 1'egoisme i treballar pel bé de l'altre, i no es cansin mai de perdonar‑se i d'acceptar‑se mútuament. PREGUEM EL SENYOR.. 

3. Que puguin viure molts anys envoltats de l'amor i la companyia dels familiars i amics. PREGUEM EL SENYOR. 

4. Pels difunts de les nostres famílies, que Déu els concedeixi la plenitud del seu amor en la vida eterna. PREGUEM EL SENYOR. 

5. Pels homes i dones de lot el món, que en tots creixin sentiments de generositat i d'amor, de pau i de desig de justícia. PREGUEM EL SENYOR. 

6. Per tots aquells que, arreu del món, són víctimes de la guerra o de la fam, de les desigualtats o de la manca d'amor: que no els manqui fortalesa i trobin camins d'alliberament de la seva situació. PREGUEM EL SENYOR. 

7. Pels cristians, per tots els qui creiem en Jesucrist: que de veritat sapiguem viure segons el seu Evangeli i siguem testimonis del seu amor. PREGUEM EL SENYOR 8. Por tots nosaltres: que el Senyor protegeixi les nostres famílies, i ens doni a tots confiança i alegria. PREGUEM EL SENYOR  

PREGÀRIA DELS FIDELS en un Casament –2-  

Tots junts, donem ara gràcies a Déu i preguem dient: ESCOLTEU‑NOS, SENYOR. 

1.   1.   Gràcies a Vós, Senyor, que ens heu creat perquè ens estimem.     Us demanem avui per N. i N: ajudeu‑los en el camí del seu matrimoni perquè amb el seu amor, donin testimoni del vostre amor. PREGUEM UNITS:

 2. Us donem gràcies, perquè vau voler assistir a les noces de Canà.Us demanem que també avui estigueu present en aquest casament que estem celebrant. PREGUEM UNITS. 

3. Us donem gràcies, Senyor, perquè heu volgut que tots els que estem aquí acompanyéssim avui en N. i la N.Feu que els qui avui som testimonis de la seva unió, estiguem sempre disposats a ajudar‑los. PREGUEM UNITS. 

4. Us donem gràcies, Senyor, perquè malgrat que en el nostre món hi trobem tant de dolor i de mal, Vós no deixeu mai de fer créixer en el nostre cor, sentiments de llibertat i de justícia.Us demanem que a la nostra vida, i en la vida de tots, aquests sentiments es transformin en accions concretes al servei dels altres. PREGUEM UNITS. 

5. Us donem gràcies, Senyor, perquè ens heu donat l'Església com a missatgera de la vostra Paraula.Us demanem que aquesta Paraula vostra il·lumini sempre la llar de N. i N. i totes les llars. PREGUEM UNITS.  

PREGÀRIA DELS FIDELS en un Casament –3- 

1.       Per la  . . . .. . . .  i en   . . . . . . . .: que Déu conservi i augmenti els seu amor, els ajudi a tenir-se confiança i fidelitat; que sàpiguen trobar forces per sortir de l’egoisme i treballar pel bé de l’altre, i no es cansin mai de perdonar-se i acceptar-se mútuament; que puguin viure molts anys envoltats de l’amor i la companyia dels seus familiars i amics. Preguem: 

2.      Per tots els qui voldríem que fossin amb nosaltres i no hi poden ser. Preguem: 

3.      Per tots els homes i dones que no han arribat a la fe, pels qui viuen com si no en tinguessin i per aquells que l’han perduda. Que el testimoniatge sincer i constant dels qui intentem de ser cristians els  ajudi i esperoni a trobar i a viure l’actitud de la fe davant la vida. Preguem: 

4. Per tots els homes i dones, pels petits i els grans: que en tots creixin els sentiments de generositat i d’amor,. Que sapiguem restar sempre oberts a fressar camins de diàleg, de pau  i de bé en totes les formes de convivència. Preguem:

 5. Finalment, preguem per tots els qui avui ens hem aplegat en aquesta celebració. Que el compromís pres per la  . . . . . . . . . .  i en  . . . . . . . . . .  ens esperoni a viure i a conviure més fraternalment. Preguem:   

 

 

Darrera actualització de dilluns, 18 de setembre de 2006 14:46