La vida humana passa volant. Tanmateix, en la vida hi ha moments  decisius que, per la seva transcendència, tenen una gran repercussió en el futur. Aquestes situacions són les que posen a prova l’autenticitat i, encara que fan patir molt, ajuden a créixer. En la vida espiritual també es donen aquests moments decisius.

La icona de la Transfiguració és un moment decisiu en l’itinerari del Crist cap a Jerusalem. Efectivament: la gent comença a abandonar Jesús, les forces socials s’organitzen contra ell, els deixebles no entenen gran cosa del seu missatge... i són previsibles complicacions que generen dubtes i angoixa.

Davant d’aquesta situació, Jesús prega. És una pregària contemplativa, acompanyada per Moisès i Elies (la història i els profetes de l’Antic Testament), que posa en plena sintonia la vida de Jesús amb la voluntat del Pare. Aquesta pregària transfigura Jesús, l’omple de serenitat i li permet continuar el camí cap a Jerusalem amb fermesa i sense por. Els deixebles solament són espectadors externs i per això no entenen res. Ho entendran després de la resurrecció, quan passaran d’ésser  espectadors inconscients a subjectes actius.

La Transfiguració suggereix, doncs, l’estil de pregària que pot renovar la vida cristiana. Preguem no per canviar Déu sinó per canviar nosaltres, és a dir, per sintonitzar la nostra vida amb la seva voluntat. En aquest  procés vers la maduresa, a banda de Moisès i Elías (Antic Testament), ens hi acompanya el mateix Crist (Nou Testament).

Quan posem davant Déu el dolor i els dubtes de la vida, l’experiència d’angoixa queda transfigurada en llum i confiança. Aleshores, les dificultats esdevenen oportunitats per créixer i podem prendre decisions encertades.   Ramon Prat