Les persones de vegades som coherents, però sovint estem plenes de contradiccions. El curiós del cas és que observem fàcilment aquestes contradiccions en els altres, però som bastant més inconscients quan es tracta de discernir les nostres actituds.

Tenir actituds contradictòries resulta bastant inevitable, perquè tenim la feblesa humana interior. Quan som lúcids prenem bones decisions, però ens manca la força per a mantenir-les. En un moment de sinceritat expressem el millor de nosaltres mateixos però a continuació fem el contrari. L'art de la coherència es va aprenent al llarg de tota la vida. Es tracta d'anar integrant el que pensem amb el que diem i el que fem. Això suposa un treball interior d'observació dels fets, de discerniment, dil·luminació de tot plegat a la llum de l'evangeli.

Si observem els fets, sense fer judicis ràpids, la vida diària esdevé un llibre obert que ens mostra la complexitat de tot. Aleshores, aprenem a no precipitar-nos, a ésser compassius i, al mateix temps, que no ens fem mal a nosaltres mateixos ni tampoc fem mal als altres amb judicis durs. Si discernim bé, ens adonem que certament es donen moltes contradiccions, però que també hi ha comportaments coherent. Llavors, anem a prenent a conviure amb les contradiccions, però treballant per avançar vers la unitat interior.

Tanmateix, solament quan ens deixem acompanyar per l'Evangeli -de la mateixa manera que Pere es va deixar acompanyar per Crist- optem per viure en la veritat, justament perquè anem aprenent a pensar com Déu.

Ramon Prat i Pons