Inici Homilies Mn Francesc DIUMENGE XVII DURANT L’ANY – Cicle C (Mn Francesc)
DIUMENGE XVII DURANT L’ANY – Cicle C (Mn Francesc) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
divendres, 22 de juliol de 2016 15:17

La pregària no ha estat mai fàcil, però avui, per a moltes persones, s’ha fet encara més difícil. ¿Per què comunicar-se amb un Déu que viu en un misteri inaccessible? Per què voler establir un diàleg amb Aquell que, si bé creiem que ens estima, sembla que es mostra indiferent a les nostres paraules? Diem que és important parar-se en el silenci per escoltar la veu de Déu. Però, ¿com és aquesta veu que no percebem amb els nostres sentits? Potser només hem cultivat l’anomenada pregària de petició: demanar. Potser pensem que les nostres paraules són les que han de convèncer Déu perquè intervingui en la nostra vida, sobretot en les nos-tres angoixes i sofriments. La pregària ens fa entrar en el misteri d’un Déu que ens sobre-passa. No pensem que com més parlem, més ens farem escoltar.

Jesús advertia: Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu (Mt 6,7-8). Enmig de les dificultats amb què ens trobem pregant, no podem arraconar aquesta relació íntima amb Déu. El nostre model de pregària no és altre que el mateix Jesús. Amb quin interès subratlla Lluc com pregava Jesús en diversos moments de la seva vida plenament dedicada als altres.En el seu baptisme, Je-sús pregava:Tot el poble es feia batejar i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s'o-brí (Lc 3,21).

Li era plaent estar amb la gent que acudia a ell. Però sabia retirar-se en llocs solitaris per pre-gar: L'anomenada de Jesús s'estenia cada vegada més, i molta gent acudia per escoltar-lo i fer-se curar de les seves malalties;però ell es retirava en llocs solitaris i pregava (Lc 5,16). En una ocasió, s’enduu els deixebles en un lloc apartat de la gent: Una vegada que Jesús feia pregària en un lloc apartat, els seus deixebles eren amb ell (Lc 9,18).

La muntanyaera un lloc molt estimat per Jesús per comunicar-se amb el Pare. Eren pregàries tranquil·les, silencioses, sense presses: Per aquells dies, Jesús se n'anà a la muntanya a pre-gar, i va passar tota la nit pregant a Déu (Lc 6,12). Tota una nit en pregària. El silenci de la muntanya, la calma de tota una nit. ¡Com devia ser aquella pregària! Abans de la seva trans-figuració, Jesús va també a la muntanya a pregar. Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jau-me i pujà a la muntanya a pregar (Lc 9,28).

L’evangeli del present diumenge (Lc 11,1-13) ens presenta Jesús pregant: Un dia Jesús pre-gava en un indret. Potser va escollir també un lloc solitari.. Amb Ell hi havia els deixebles. S’hi respirava un clima de calma, de respecte. Els deixebles callaven per no ser cap destorb per a la pregària de Jesús. I observaven. ¿Es varen sentir impressionats per aquest silenci profund de Jesús? Volien seguir el seu exemple. Un dels deixebles li va demanar: Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenyà als seus deixebles. No coneixem cap pregària de Joan . Però els deixebles de Jesús en devien conèixer alguna. Que bé sentir la necessitat de pregar i buscar la manera de fer-ho. Jesús és el qui els pot orientar millor que el Baptista.

Ja coneixem la pregària que proposa Jesús. La que hem anomenat el “Pare nostre”. És una pregària que s’ha convertit en la pregària per antonomàsia en el cristianisme, des del seus inicis. És la pregària per excel·lència de les comunitats cristianes. Diu Jesús: Quan pregueu, digueu: Pare, que sigui honorat el vostre nom, que vingui el vostre Regne...,com hem pogut escoltar. Aquí trobem unes diferències del “Pare nostre” que nosaltres recitem en les nostres pregàries i en la mateixa litúrgia. És el que ens transmet Mateu. L’evangelista devia ampliar les paraules de Jesús, sense canviar-ne el sentit. Fixem-nos només en què centra Jesús la pregària: en Déu. Que sigui honorat el seu nom. És un nom sant que mereix la nostra plena veneració, el nostre amor. Que vingui el seu Regne. És el missatge de Jesús: El Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova (Mc 1,15).

¿Preguem amb l’esperit de Jesús? ¿Ens centrem en Déu o en nosaltres mateixos? ¿Desit-gem que el Regne de Déu es vagi instaurant en la nostra vida i en la nostra societat?

Girona, 24 de juliol de 2016