Inici Homilies Mn Francesc DIUMENGE XVI DE DURANT L’ANY – Cicle C (Mn Francesc)
DIUMENGE XVI DE DURANT L’ANY – Cicle C (Mn Francesc) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
divendres, 22 de juliol de 2016 15:10

¿Què és el que importa en el nostre seguiment de Jesús? ¿Servir, preocupar-se dels altres, o bé, pregar, escoltar en el silenci la seva paraula? Hi ha moltes persones dedicades de manera plena als altres. La seva vida és donar, donar-se, acollir, oferir el millor a les persones que troben en el camí de la seva vida. També hi ha persones que dediquen totalment la seva vida al silenci, a l’escolta de la paraula de Déu. Molts han vist que entre les dues actituds hi ha una contradicció. ¿Què fan els qui passen la seva vida en el silenci, en la pregària? És cert que moltes persones ho valoren i admiren. Però sovint es poden sentir comentaris en un sentit despectiu. És una pèrdua de temps, afirmen. En canvi, lloen la vida dels qui treballen afanyosament pels altres, per ajudar-los a aconseguir una vida més humana, de més qualitat corporal i espiritual.

En l’evangeli del present diumenge (Lc 10,38-42) sembla que Jesús es decanti cap a una vida de silenci, d’escolta de la paraula de Déu. Jesús va ser acollit per Marta. Mentre s’afanyava a preparar-li un bon àpat, la seva germana Maria estava asseguda tranquil·lament als peus del Senyor, escoltant la seva paraula. Marta es va posar neguitosa, s’ho va agafar molt a la valenta. Això no va plaure a Jesús. No calia preocupar-se tant per obsequiar-lo. Però Marta demana ajuda: ¿Senyor, no us res que la meva germana m’hagi deixat sola a fer la feina? Digueu-li que m’ajudi. Jesús desconcerta: Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses quan només n’hi una de necessària. Maria ha escollit la millor part.

Sembla que Jesús es contradigui. Diumenge passat vèiem com es preocupava per l’ajuda que cal prestar als altres, en la paràbola del “bon samarità”. I hi trobàvem una crítica contra persones religioses dedicades a llegir, escoltar i ensenyar la paraula. ¿Què hi podem dir? L’escolta de la Paraula no allunya pas de l’amor als altres. El qui serveix tampoc no pot oblidar que li cal escoltar la paraula. El seguiment de Jesús demana,   a més de l’actitud de servei, l’escolta de la paraula. La paraula de Jesús és la que estimula a actuar, a ocupar-se del proïsme. En aquells moments, a Marta li sobrava el seu neguit, la seva preocupació. Li hauria convingut també uns moments de calma per escoltar. Unir les dues actituds no és fàcil. Possiblement les primeres comunitats cristianes ja es varen plantejar aquesta qüestió.

Els apòstols anaven sobrecarregats. El seu treball devia ser esgotador. L’anunci de l’evangeli era constant. A més, hi havia l’atenció als altres, sobretot a les viudes. No podien donar abast a tot. Anava augmentant el nombre de deixebles i hi havia viudes que eren desateses, cosa que va provocar una queixa. Llavors els Dotze van convocar l'assemblea de tots els deixebles i els digueren: No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a servir a les taules. Per tant, germans, trieu entre vosaltres set homes de bona reputació, plens de l'Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta tasca.Nosaltres conti-nuarem dedicats a la pregària i al servei de la Paraula (Ac 6, 1- 4).No es pot renunciar a l’a-nunci de la Paraula i a l’atenció als necessitats. Això afecta tots els creients i l’Església entera.

Jesús subratlla la importància de saber escoltar la Paraula de Déu. Però no posa en un segon lloc el servei diligent i generós als altres. De manera dolça, retreu a Marta el seu neguit i la seva exagerada preocupació, cosa que podia allunyar-la d’escoltar la Paraula. Fixem-nos ara uns moments en l’actitud de Maria: s’asseu als peus del Senyor escoltant la seva paraula. Els deixebles s’asseien als peus dels seus mestres de la Llei. Era l’actitud pròpia del deixeble davant del mestre. Pau parlava d’ell mateix dient: Jo sóc jueu instruït als peus de Gamaliel en l'observança estricta de la Llei dels nostres pares (Ac 22,3). Maria era deixebla, cosa que no podien acceptar aquells mestres. Asseguda als peus de Jesús, el mestre, escoltava la seva paraula, Havia escollit la millor part. En un salm, preguem així: Senyor, jo dic: l'heretat que em toca és estar atent a les vostres paraules (Sl 119,57).

Als deixebles ens toca asseure’ns sovint als peus de Jesús, escoltar la seva paraula, sense oblidar el servei als altres. Podríem dir: Som Marta i Maria al servei de l’evangeli.