Inici Homilies Mn Francesc DIUMENGE XV DE DURANT L’ANY – Cicle C (Mn. Francesc)
DIUMENGE XV DE DURANT L’ANY – Cicle C (Mn. Francesc) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
divendres, 22 de juliol de 2016 14:49

Qui és el meu pròxim? A qui he d’ajudar? La pregunta té una gran actualitat. Pensem en aquestes multituds immenses que, deixant els seus països, busquen una vida que els permeti sentir-se persones. Algunes d’elles aconsegueixen només sobreviure i, en molts casos, ni tan sols això perquè,buscant la vida, la perden. ¿On és el pròxim que els acull? ¿Es pot dir que la nostra vella Europa es comporta com a pròxim? ¿No els barra, més aviat, el pas aixecant murs? Malauradament sabem prou bé el que passa. Hem de lamentar també actituds de persones que no se senten “pròxim” d’aquesta gent malmenada, que van a la deriva en una soledat total, sofrint la marginació, l’abandonament, la indiferència de part de les d’institucions públiques i de les persones sense cor. Cal reconèixer que nosaltres podem fer poca cosa per alleujar personalment tant de sofriment. Però ens cal obrir de ple el nostre cor.

Mirem el que ens diu Jesús. L’evangeli que hem proclamat (Lc 10,25-37) capgira una qüestió que un mestre de la Llei planteja a Jesús, amb no massa bona fe. Què he de fer per posseir la vida eterna? El mestre, coneixedor de l’Antic Testament, ja sabia com calia actuar. Havia llegit i meditat el que diu el llibre del Deuteronomi: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces. (Dt 6,5). També hauria inculcat als altres el que diu el llibre del Levític: Estima els altres com a tu mateix (Lv 19,18). És la resposta a la contra pregunta que li fa Jesús: ¿Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes? El creient jueu sabia que estimar Déu i els altres havien d’anar junts. Però Jesús dóna una plena harmonia, una unió total, entre aquests dos manaments.

En una ocasió, un mestre de la Llei, amb una intenció poc neta, pregunta a Jesús: Mestre, quin és el manament més gran de la Llei? Jesús li digué: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos (Mt 22,36-40). És el gran resum de tota llei i que els fariseus potser no entenien prou bé. No es pot separar l’amor a Déu i l’amor als altres. L’evangeli d’avui ens diu que el mestre de la Llei pregunta a Jesús: ¿Quins són els altres que haig d’estimar? Pensava que el proïsmea qui cal estimar, era el seu poble, que era pròxim, proper. Jesús obre horitzons més amples. El pròxim que cal estimar són les persones amb les quals ens trobem en el camí de la vida.

Ho diu amb la paràbola del bon samarità. Ve a dir-li que no busqui persones pròximes sinó que ell es faci pròxim. Pel camí de la vida, es troben persones que sofreixen. Podem passar de llarg, desentendre’ns, cosa que Jesús rebutja. L’home apallissat per uns bandolers que el deixaren mig mort en el camí, és abandonat per persones religioses (sacerdot i levita) que no es varen sentir pròxims d’ell. Sabien el que deia la Llei. ¿Per què no hi obraven d’acord? Unes persones religioses que presentaven a Déu sacrificis, víctimes, holocaustos, tergiversen la religió i la mateixa Llei. ¿No havien llegit el que deia el profeta Osees en nom de Déu: El que jo vull és amor i no sacrificis, coneixement de Déu i no pas holocaustos (Os 6,6)?

Un samarità és el qui es fa pròxim, s’acosta, i atén l’home mig mort del camí. El mal vist pels jueus és el qui acull el ferit. No devia saber qui era ni si era samarità. Molt possiblement, seria un jueu. Ja coneixem la mala relació que hi havia entre jueus i samaritans. ¿Volia subratllar Jesús que calia superar els murs, les fronteres? La figura del samarità és el contrapunt de la manera d’actuar d’aquells religiosos (sacerdot i levita). La seva conducta és exemplar. I ve a ser un gran alliçonament per al mestre que pregunta a Jesús: Quins són els altres o el pròxim que haig d’estimar? No són les persones properes o pròximes a ell. Jesús dóna la volta a la qüestió: no busquis un pròxim sinó fes-te pròxim, com el samarità que va tractar amb amor el malferit del camí: Vés i tu fes igual. La paràbola ens interroga: ¿De qui em sento i em faig pròxim? En una entrevista, un polític creient va manifestar: “Seguir l’evangeli de Jesús implica la praxi de la fraternitat, reconèixer l’altre com un germà.”

Girona, 10 de juliol de 2016