Inici Textos d'interès RELLEU DE RECTOR A LES PARRÒQUIES DEL CARME I DEL MERCADAL, DE GIRONA
RELLEU DE RECTOR A LES PARRÒQUIES DEL CARME I DEL MERCADAL, DE GIRONA PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dilluns, 4 de juliol de 2016 12:03

 

El passat dilluns vam tenir una reunió de la Comissió de pastoral parroquial en la qual vaig fer avinent que el Sr Bisbe m’havia demanat  de deixar les nostres parròquies i d’anar a Olot, i el divendres ja va sortir publicat, en els mitjans de comunicació, el comunicat del Bisbat amb una relació de diver-sos nomenaments diocesans.  Pel que fa  a les parròquies del Carme i del Mercadal, el Bisbe n’ha nomenat rector Mn. Miquel Ramió, fins ara rector de sant Pere Màrtir i sant Roc d'Olot i Ri-daura, i un servidor,  passaré a ser-ho de sant Esteve i sant Cristòfol les Fonts d'Olot, substituint Mn. Lluís Solà,  que es jubi-la. Temps ha Mn. Miquel havia exercit el ministeri a la nostra ciutat: un any de diaca a Sant Feliu, tres anys de vicari a Sant Narcís i sis anys de rector a Fontajau, Germans Sàbat i Taialà.

 

Hom pot trobar estranya la tendència a canviar els capellans de les Parròquies. Emperò, una raó, de fons, és que ens hem ordenat al servei de l'Església i això comporta una disponibilitat raonada i responsable per col.laborar al servei de la Diòcesi.  A més a més, tots sabem prou que les persones passem, que l'important és deixar petjada bo i fent servei i que les circums-tàncies juguen un paper clau en el caminar de la vida.

 

Ara, escrivint aquestes ratlles, després de 18 anys d'estada a  Girona i de servei a les parròquies del Carme (18 anys) del Mercadal (7 anys), de Sant Feliu i Sant Daniel (4 anys) i de Sant Salvador (2 anys), em venen a la memòria un doll  de realitats viscudes, de tot color, sobresortint, però, les de caire més positiu, humà, sòciocultural,  evangèlic i eclesial. Tindré sempre un record especial de totes aquelles persones que hem compartit inquietuds, responsabilitats i serveis, començant pels companys capellans, les comunitats religioses, i de totes les persones que, esmerçant temps i esforços, han col.laborat i fet possible que les parròquies tinguessin un rostre humà, comunitari i de servei a la fe: comissions de pastoral i d’economia, els serveis de catequesi, de litúrgia, de caritas i de l’espai 31, de pastoral de la salut, d’altres activitats, i tots els qui passen desapercebuts fent algun servei.  Així com també, tots aquells que, diumenge rere diumenge, hem compartit l'Eucaristia, que ens ha esperonat en la vivència de la fe i en el ser cristians en la vida. Com podeu comprendre no es tracta ara de recordar-ho tot, ni molt menys, doncs, tots en podem ser prou conscients.  

 

Jo he rebut molt de força persones: reunions, posades en comú, projectes, revisions conjuntes, converses franques, col.laboracions, autèntica amistat... Han estat per a mi, més del que molts podrien pensar,  un gran estímul i forja del meu ministeri sacerdotal. Estic convençut que la dimensió del capellà és la comunitat cristiana dintre la comunitat humana (els barris, la ciutat). Les persones passem, resta la comunitat que es va fent, creient, celebrant, sembrant reconciliació i esperança i esperonant a tants compromisos…

 

La parròquia no és obra d'una persona i d'uns quants col.laboradors, evidentment,  sinó de la comunitat d'homes i de dones cristians, és a dir, de tots nosaltres. És fruit de la conjunció de bones voluntats en la fe i en la vida. L'Església no és nostra, ni dels capellans, ni del poble. L'Església és del Crist i nostra, en quant hi creiem, la vivim, ens en sentim i l'estimem. I, tanmateix, no val pas tant la distància crítica envers l'Església, com el compromís per la seva reforma i conversió. I, tots qui més qui menys,  hem posat el nostre gra de sorra a la vida parroquial. De la qual cosa ens en felicitem i en donem gràcies a Déu.

 

En aquests moments estar per determinar quan serà el canvi, si bé hi ha la previsió que pugui ser a mitjans de setembre. Em plau donar la benvinguda a Mn.  Miquel bo i desitjant-li el millor.  És una excel.lent persona i puc deixar constància de la seva vàlua personal, bondat i esperit de servei. Tant, com per poder-vos augurar una fruitosa tasca pastoral que podreu compartir i que serà en bé de l'animació de la fe i de la vida de les parròquies.

 

A l’acabament d’aquesta etapa a Girona, puc dir-vos que me n'aniré agraït i amb la pau interior  d’haver  servit aquestes parròquies en la quals m'hi he sentit bé i acompanyat. Demano comprensió per tot allò que hauria d'haver impulsat i no he sabut fer, i disculpes a les persones que no he sabut escoltar, hagi pogut ofendre o no hagi atès com mereixien. Per la meva part, encara que separats per uns quilòmetres, ens podrem continuar sentint units per l'amistat i la mateixa fe en Jesucrist.

 

Amb aquestes ratlles, voldria agrair-vos amb senzillesa, sinceritat i ben de cor l'acolliment que m'heu dispensat, totes les coses bones que he rebut i el camí compartit, tant en l'ordre humà com en la fe. Com podeu suposar són moltes les persones, els fets, les situacions i fins i tot les il.lusions, els desencerts, les limitacions i les esperances que, en aquest període, han marcat la meva vida.

 

A tots, moltes gràcies. 

 

Girona, 30 de juny del 2016

 

Pere Domènech

Darrera actualització de dilluns, 4 de juliol de 2016 12:07