Inici Homilies Mn Francesc DIUMENGE X DE DURANT L’ANY – Cicle C (Mn. Francesc)
DIUMENGE X DE DURANT L’ANY – Cicle C (Mn. Francesc) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dissabte, 4 de juny de 2016 22:08

Vivim en una societat que podríem anomenar no misericordiosa, faltada de compassió. S’ha instal·lat la cultura de la indiferència envers els més necessitats, els més indefensos. Les morts de tots aquells que busquen una vida millor fora dels seus països, deixa de commoure a moltes persones. El mediterrani s’ha convertit en el cementiri de centenars de persones. Els governs semblen despreocupar-se d’un drama de dimensions incalculables. I encara trobem persones que volen fer el seu negoci en el transport de barques insegures moltes de les quals naufraguen. És cert que hi ha moltes persones que donen les seves energies per portar el seu gra de sorra en el salvament d’unes vides que no saben ni poden subsistir per elles soles. Però no podem deixar de lamentar l’actitud sense entranyes dels qui tenen una responsabilitat més gran en la protecció i acolliment dels qui busquen llocs de refugi. ¿On és la humanitat, la compassió, la misericòrdia?

Aquí podem aplicar unes paraules que Ezequiel dirigia al poble en nom de Déu: Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre; trauré de vosaltres aquest cor de pedra i us en donaré un de carn (Ez 36,26). El poble havia de canviar i ser més humà, més tendre, més atent, més observant del que Déu disposava: Quan el poble d'Israel habitava la seva terra, la va profanar amb el seu comportament. Tot el que feien era per a mi com la immundícia de la menstruació (Ez 36,17). Per això Déu prometia canviar-li el cor, infondre-li un nou esperit, una nova energia. Calia passar de la fredor, de la indiferència, a l’observança dels preceptes del Senyor entre els quals hi havia l’amor, l’acolliment, el respecte als altres, la misericòrdia. Déu diu al seu poble: Sigueu sants, perquè jo sóc sant (Lv 11,45).

La Bíblia ens presenta aquest Déu, a qui ens hem de semblar, com a benigne, compassiu. Els creients de l’Antic Testament i nosaltres, avui, preguem així en els salms: Vós, Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l'amor (Sl 86,15). Si els profetes, a vegades, amenacen el poble per la seva mala conducta, al final es manifesta el Déu de la misericòrdia que perdona. El Déu compassiu es mostra de manera molt especial en l’esdeveniment de la sortida d’Egipte. Diu a Moisès: He vist l'opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis (Ex 3,7-8). El Déu de la misericòrdia fa seus els sofriments del seu poble oprimit, esclavitzat. I actua, l’allibera.

La manifestació més clara d’aquesta compassió de Déu la trobem en la persona de Jesús. Va viure acollint, compadint-se, fent el bé. Abans de la multiplicació dels pans, Jesús diu: Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d'aquí amb mi i no tenen res per a menjar (Mc 8,2). Una gran compassió. Són els sentiments més profunds de Jesús, de cor misericordiós. I sabem que no en va tenir prou de compadir; va actuar repartint el pa a tothom. M’agrada recordar també l’actitud de Jesús davant la mort de Llàtzer. Quan veié que Maria plorava i que ploraven també els jueus que l'acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà (Jn 11,33). Jesús fa seus els sofriments de la gent davant la mort. Podem aplicar a Jesús els sentiments de Déu, que és compassiu i benigne.

És precisament aquesta actitud de Jesús que vull subratllar en l’evangeli d’avui (Lc 7,11-17). Se n’anava a Naïm. I en entrar-hi, es troba amb una viuda que duia a enterrar el seu fill únic. No espera que li demanin cap favor. Ell s’avança. Lluc diu: El Senyor la veié, se’n compadí i li digué: No ploris. Paraules de consol, que neixen de la compassió, i que van més enllà de les simples paraules. S’adreça al mort i li diu: Jove, aixeca’t. En un altra ocasió, havia dit: Jo sóc la resurrecció i la vida (Jn 11,25). Vull notar que, per a Jesús, la compassió, està per damunt de la Llei. Llegim en el llibre dels Nombres: Qui toqui un cadàver humà, quedarà ritualment impur durant set dies (Nm 19,11). El bé de les persones supera les normes legals.

Jesús compassiu, rostre del Déu misericordiós, proposa per als deixebles aquest estil d’obrar: Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare (Lc 6,36). Feliços els compassius (M 5,7).

Girona, 5 de juny de 2016