Inici Homilies Mn Francesc DIUMENGE V DE PASQUA – Cicle C (Mn. Francesc)
DIUMENGE V DE PASQUA – Cicle C (Mn. Francesc) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dimecres, 27 d'abril de 2016 16:53

L’evangeli del present diumenge (Jn 13,31-33a,34-35), que forma part del llarg discurs de l’últim sopar, ens presenta Jesús com si formulés el seu testament espiritual. Fixem-nos en aquestes paraules: Us dono un nou manament: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus.

Estimeu-vos els uns als altres.- Ho hem pogut escoltar. I no és l’única vegada que Jesús ho diu. Ho recorda amb gran insistència: Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat (Jn 15,12). I no en té prou: Això us mano que us estimeu els uns als altres (Jn 15,17). En la primera carta de Pere, llegim: Estimeu-vos els uns als altres intensament i amb un cor net (1Pe 1,22). Estimar no de qualsevol manera sinó a fons i desfer-se de tota mena de dobles intencions.És una qüestió crucial, decisiva, que els deixebles no podrem oblidar mai al llarg de la història, encara que hem viscut situacions difícils, conflictives, divisions, dintre l’Església. Cal tornar a la paraula de Jesús. Per a Pau, l’amor és la plenitud de la Llei. Tots els manaments porten a estimar: No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d’un altre, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix (Rm 13,9).

Tal com jo us he estimat.- Cal estimar a l’estil de Jesús, donant-se plenament als altres, buscant el bé de tothom, comprenent, perdonant. Déu estima. Jesús és la mostra més clara d’aquest amor. Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell sinó que tinguin vida eterna (Jn 3,16). Joan escriu: Si Déu ha estimat tant, també nosaltres ens hem d’estimar els uns als altres (1Jn 4,11). Estimar perquè Déu estima, imitant les obres de Jesús, el seu esperit. Estimar pot arribar fins a donar la vida pels altres: Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels amics (Jn 15,13). És aquí on va arribar Jesús. És una referència clara a la seva mort en creu, cimal del seu amor.

Joan recorda el moment solemne, emotiu, de l’hora de Jesús: Sabia que havia arribat la seva hora, la de passar d’aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem (Jn (Jn 13,1). Havia viscut sempre estimant. Ara mostra un amor suprem difícil d’imaginar. No podem entrar en el cor de Jesús per veure’n aquest amor gran, sublim. Només veiem signes d’amor, de servei, ben eloqüents. El rentament de peus als deixebles n’és una mostra clara, una actitud a imitar. Fixem-nos en el que els diu: ¿Enteneu això que us fe fet? Vosaltres em dieu “Mestre i “Senyor”, i feu bé de dir-ho perquè ho sóc. Si, doncs, jo que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres (Jn 13,12-15). Jesús espera que els deixebles estimem tal com Ell ha estimat. Si ens sentim tocats pel seu amor, podrem anar fent camí estimant de veritat.

L’estimació ens identifica com a deixebles.- L’estimació sincera, neta, noble, no es manifesta amb paraules. Les grans conferències o els debats sobre l’amor (tan difícil d’entendre) no pot descobrir-nos què és estimar. Les paraules sobre l’amor són buides si no van acompanyades per la nostra manera d’actuar, com va fer Jesús, que va passar tota la vida fent el bé. Per la nostra manera de ser i actuar es pot conèixer que som deixebles de Jesús, el mestre. Les nostres comunitats mostraran la veritat de la nostra condició de deixebles si vivim units. El que ens uneix no són les nostres idees, la manera de pensar, la cultura, les decisions socials o polítiques que hàgim pres, sinó l’estimació que ens tinguem els uns als altres, per damunt de les nostres diferències. El que cal és acollir, sentir-se acollit; estimar, sentir-se estimat en el grup, petit a gran, de deixebles. Joan escriu: No estimem amb frases i paraules, sinó amb fets i de veritat. D’aquesta manera coneixerem que som de la veritat (1Jn 3,18-19). Si estimem amb fets, actes solidaris, sabrem que no ens enganyem a nosaltres mateixos. I els qui ens observen ens podran reconèixer com a deixebles de Jesús.

Girona, 24 d’abril de 2016