Inici Homilies Mn Francesc DIUMENGE IV DE PASQUA – Cicle C (Mn. Francesc)
DIUMENGE IV DE PASQUA – Cicle C (Mn. Francesc) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dissabte, 16 d'abril de 2016 00:38

Jesús ho va tenir difícil. Moltes persones que podien escoltar la seva paraula, feien el sord i es mostraven amb Ell molt hostils. Volien desfer-se’n; l’amenaçaven a mort; volien apedregar-lo. Què havia fet? És la pregunta que fa Jesús als jueus: M’heu vist fer moltes obres bones, que venien del meu Pare. ¿Per quina d’elles em voleu apedregar?(Jn 10,31). Les calúmnies contra Jesús eren molt greus. Tractar-lo com a blasfem, que profereix insults a Déu, era ferir els seus sentiments més profunds. Els jueus li diuen: No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que ets un homes et fas Déu (Jn 10,33). Però una cosa volien saber sobre la personalitat de Jesús: Fins quan ens tindràs en la incertesa?Si ets el Messies, digue’ns-ho obertament (Jn10,24).

Jesús els havia parlat figuradament de si mateix com a pastor. Què volia dir? Els jueus que coneixien la Bíblia podien entendre-ho. El profeta Ezequiel parlava així en nom de Déu: Jo els donaré un sol pastor que pasturi les ovelles: el meu servent David. Ell les pasturarà, serà el seu pastor (Ez 34,23). El rei era anomenat pastor. ¿És que Jesús era una mena de rei, Mes-sies? Els qui ho preguntaven entenien el Messies amb ressonàncies nacionalistes, polítiques. En aquest sentit, Jesús no vol confirmar que sigui el Messies, que els jueus imaginaven com un guerrer. Vindria a destituir els governants inics, abatre els pecadors amb una barra de ferro. Les nacions anirien a prosternar-se davant d’ell. Però Jesús no era així. Era la dolcesa, l’amor, que s’acostava els qui el seguien, els coneixia, s’hi relacionava, oferia amistat.

Ben segurament que una de les paraules més dolces i tendres que escauen a Jesús és la del Pastor. Els qui el seguim podem ser anomenats ovelles, que se senten conduïdes per la mà amorosa de Jesús. Evidentment, estem parlant amb símbols, amb imatges. És una manera d’explicar la relació de Jesús amb nosaltres i de nosaltres amb Jesús. Per entendre-ho, cal ser del grup de Jesús i experimentar en la nostra vida la seva presència, el seu amor. Des de fora no es pot entendre l’evangeli, i la fe sembla pura imaginació. Jesús ho diu als jueus: Vos-altres no creieu perquè no sou de les meves ovelles (Jn10,26). Als qui volem seguir-lo, formar part del seu ramat, se’ns demana que l’escoltem. Les meves ovelles escolten la meva veu. Ho hem sentit en l’evangeli d’avui (Jn 10,27-30).

Escoltar. Aquí tenim una paraula plena de sentit. Cal reconèixer que se’ns fa difícil discernir la veu de Jesús que parla. Ens passa que, quan ens adrecen a Ell, només trobem el silenci. Per escoltar, cal anar més a fons en la nostra intimitat. ¿No ens sentim tocats més d’una vegada per una experiència, uns sentiments que ens sobrepassen?. En el camí del seguiment de Jesús, cal aprendre a escoltar la seva paraula. Ens dóna molta pau saber que el qui ens parla ens coneix més bé del que ens podem conèixer nosaltres mateixos. Diu Jesús sobre les ovelles: Jo les conec i em segueixen. Segons la Bíblia, conèixer una persona és tenir un tracte personal. Jesús ens coneix; espera que acceptem l’oferta del seu amor. Podríem parlar d’Amic i Amat. Jesús, l’amic; nosaltres, l’amat. En el Càntic dels càntics, llegim: Que n'ets, de bella, estimada meva.Que n'ets, de bell, estimat meu (Ct 1,15-16).

La relació amorosa entre Jesús i les seves ovelles és gratificant, no ens carrega de pesos que esclafin sinó que dóna vida: Jo els dono vida eterna. Una vida de qualitat que ens fa més humans i semblants a Déu.. Vida que no acaba en el present. Vida amb Déu, vida sense fi. Estem en mans de Jesús, en mans del Pare. Si ens sentim en les seves mans de manera ferma i decidida, embolcallats per aquest misteri, ningú no ens en podrà separar. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar de les mans del meu Pare. El misteri de Jesús, Pastor, el trobem en aquesta afirmació tan profunda i difícil d’entendre: Jo i el Pare som u. Vivim sota la mirada, la protecció i l’amor de Déu. Som un ramat al voltant de Jesús, el pastor i guia d’una església que sembla anar a la deriva ¿Continuarà havent-hi persones que es deixin guiar per Jesús? O bé, ¿els seus seguidors desapareixeran? A l’hora actual, cal refermar la nostra fe i confiança en Ell que coneix les nostres lluites per seguir-lo.

Girona, 17 d’abril de 2016