Inici Homilies Mn Francesc DIUMENGE II DE QUARESMA – Cicle C Mn. Francesc)
DIUMENGE II DE QUARESMA – Cicle C Mn. Francesc) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
divendres, 19 de febrer de 2016 23:13

¿Com acabaria la vida de Jesús? Els deixebles no ho veien clar. Els havia anunciat: Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notable, els gras sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia (Lc 9,22). El panorama presentava una visió fosca de Jesús. Encara que hagués anunciat a seva resurrecció, els deixebles no ho entenien i veien només un Jesús rebutjat i condemnat a mort. Davant d’aquest anunci, els dei-bles podien sofrir el mateix risc dels qui havien escoltat Jesús, després del discurs sobre pa: Aquest llenguatge és molt dur. ¿Qui és capaç d'acceptar-lo? Molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb ell (Jn 6,60.66). Però ara continuaven seguint-lo. Segu-rament que necessitaven una empenta, una força especial.

Jesús els dóna un senyal de com acabarà la seva vida: una vida transformada, vida amb Déu. És la resurrecció. Un avançament d’aquesta vida totalment nova es mostra en l’escena del que hem anomenat “transfiguració del Senyor”. Ho hem pogut escoltar. Jesús apareixia com un home qualsevol però amagava dintre seu una dimensió superior: era Déu. El misteri que mai no podrem comprendre els seus seguidors. Aquest Déu que s’amagava, ara es manifes-tava a la muntanya on Jesús es va transfigurar. Alguns dirien que allí es va mostrar un tros de cel. Fixem-nos en el que ens diu l’evangeli (Lc 9,28-36). La muntanya era tinguda com el lloc més proper a Déu. El color blanc dels vestits respirava vida nova. En la resurrecció de Jesús hi havia dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l'un al cap i l'altre als peus (Jn 20,12). En l’Apocalipsi, llegim: Vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l'hauria poguda comptar. S'estaven drets davant el tron i davant l'A-nyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans (Ap 7,9). És el blanc de la resurrecció.

I una presència molt especial de Déu també es nota en la muntanya. ¿Us heu fixat que Lluc ens ha dit: Mentre Pere parlava es formà un núvol i els cobrí? Recordareu que pel camí del desert, es formava un núvol que acompanyava el poble. De dia, el núvol; de nit, una columna lluminosa. S’ha considerat el núvol com a símbol de la presència de Déu possiblement perquè els núvols es troben, en certa manera, més a prop de Déu. I és des del núvol que Déu parla: Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo. Una cosa semblant passa en el baptisme. Una veu diu: Una veu digué des del cel: Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he com-plagut (Lc 3,22). Déu acredita Jesús. És el Fill, l’elegit. La fe es recolza totalment en Ell. Cal escoltar-lo. Jesús deia als jueus: ¿Per què no compreneu el llenguatge amb què us parlo? Perquè sou incapaços d'escoltar la meva paraula (Jn 8,43).

Fixem-nos en la nota que escriu Lluc. Jesús va pujar a la muntanya a pregar. ¿Com seria la seva pregària? ¿Una pregària de confiança, plena de llum, capaç d’assaborir el Gran Silenci en el qual Déu parla? Enmig de la seva pregària s’esdevé el canvi en la seva persona: Es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc. El contacte profund amb Déu transforma Jesús. No canvia la seva identitat; és la mateixa persona, però es manifesta una vessant que passava desapercebuda als seus contemporanis. És un home i és Déu. La pre-gària és el lloc del trobament profund amb Déu, que Jesús experimenta, sent, viu. Pregar és obrir-se al misteri d’un Déu que sembla tan silenciós i tan llunyà, però és amb nosaltres.

El món de la fe ens obre a un món gran, formós, que pot sembla imaginari per a moltes perso-nes. Però és un món engrescador per als qui creuen. Més enllà del present, per damunt del que estem veient i tocant, s’hi amaga el Déu de la pau i de l’amor. Molt sovint ens passa desapercebut. ¿Per què no podríem tenir una visió semblant a la que varen tenir els tres dei-xebles contemplant Jesús transfigurat? Això és el que esperem en la resurrecció. Un teòleg ha escrit: “L’home modern comença a experimentar la insatisfacció que produeix en el seu cor el buit interior, la poca elevació o vulgaritat d’allò que fem cada dia, la superficialitat de la nos-tra societat, la incomunicació amb el Misteri” (Pagola). Caminem en comunió amb Déu que o-bre nous horitzons per a la nostra vida.

Girona, 21 de febrer de 2016