Inici Homilies Mn Francesc BAPTISME DEL SENYOR – Cicle C (Mn. Francesc)
BAPTISME DEL SENYOR – Cicle C (Mn. Francesc) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
diumenge, 10 de gener de 2016 19:08

Avui celebrem el Baptisme del Senyor (Lc 3,15-16,21-22) que clou les celebracions de Nadal. Jesús s’acosta a rebre el baptisme destinat a les persones que necessitaven canviar de vida, convertir-se. Joan predicava des del desert la conversió. Ens ho diu Lluc: Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats (Lc 3,3). Acudia molta gent a fer-se batejar. La predicació de Joan havia tocat el cor de moltes persones que, per cert, havien d’escoltar paraules molt dures: ¡Cria d'escurçons! ¿Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s'acosta? (Lc 3,7). La gent preguntava al Baptista què havien de fer per comportar-se com cal i portar una vida neta de pecat. Els deia que compartissin el que tenien, que no defraudessin ningú, que no fossin violents.

En aquest clima de crida a la conversió, no és estrany que els cristians de primera hora no comprenguessin com Jesús va anar a fer-se batejar. ¿És que tenia pecat, havia de convertir-se? ¿Quina era la seva mala conducta? Algú ha interpretat el baptisme de Jesús com una conversió personal. Podria semblar atraient aquesta interpretació perquè presentaria Jesús com a plenament humà que lluitava, i alguna vegada hauria cedit al mal. És cert que Jesús era humà i lluitava per vèncer el mal, però mai no es va deixar arrossegar pel pecat. Re-cordem les temptacions del desert (que resumeixen la lluita en tota la seva vida). No va cedir a cap. Va mantenir una fidelitat íntegra, total. Jesús va ser una persona noble, humil, senzilla, neta de cor, senzilla, profundament religiosa, que vivia del tot ancorat en Déu.

Així ho veien les primeres comunitats cristianes. En donen testimoni els escrits del Nou Tes-tament. En una de les seves polèmiques amb els jueus, Jesús els diu: ¿Qui de vosaltres pot provar que en mi hi ha rastre de pecat? I si dic la veritat, per què no em creieu? (Jn 8,46).Deia la veritat sempre cou, i no se’l creien. Sant Pau ho tenia molt clar: Al qui no havia experi-mentat el pecat (Jesús), Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, perquè gràcies a ell experimentéssim la seva justícia salvadora.(2Co 5,21). Jesús va assumir les conseqüències del pecat per transformar la vida humana portant amor, salvació. Vull recordar encara un altre text. No tenim pas un gran sacerdot (és a dir, Jesús) incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar (He 4,15). Quina joia poder creure en Ell, que s’ha compadit de les nostres febleses!

És possible que Jesús hagués estat deixeble de Joan i, com a tal, va rebre el baptisme. Amb aquesta manera de fer, Jesús aprovaria la moguda de Joan cridant a la conversió. Era una crida molt vàlida a la convertir-se.. Seria ell mateix qui, seguint un camí diferent del Baptista, continuaria fent una crida a la conversió. Deia: S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova (Mc 1,15). Joan preparava el camí de Jesús. El seu baptisme va ser, per dir-ho d’alguna manera, l’equipament per a la missió que havia de dur a terme. És en el baptisme que es comença a definir la seva personalitat d’home de Déu, de missioner ambulant de la seva Paraula, de donació plena als altres. Pere deia: Ja sabeu com Déu va ungir Jesús amb l'Esperit Sant i amb poder, i com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell (Ac 10,38).

Fixem-nos en el que ens diu Lluc. Mentre Jesús pregava, s’obrí el cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant. La tasca extraordinària de Jesús començaria amb la força de l’Esperit Sant. L’Esperit de Déu ja es feia present en els profetes perquè anunciessin amb valentia la paraula de Déu. En el profeta Ezequiel, llegim: Una veu em digué: Aixeca't, que et vull parlar. Tan bon punt la veu m'hagué parlat, l'Esperit va entrar dintre meu. Aleshores vaig sentir el qui em parlava. Em deia: A tu jo t'envio als israelites.Comunica'ls les meves paraules (Vegi’s Ez 2,1-9). En el baptisme de Jesús, Déu parla li parla: Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut. Ara coneixem bé aquell que es posa enmig del poble que va a demanar el baptisme; era una persona més entre la gent que se sentia pecadora. Però Ell era el qui portaria el perdó i la pau per a tothom. En Ell Déu va posar tota la seva confiança. ¿Com acollim l’estimat de Déu?

Girona, 10 de gener de 2016