Inici Homilies Mn Francesc EPIFANIA DEL SENYOR (Mn. Francesc)
EPIFANIA DEL SENYOR (Mn. Francesc) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
diumenge, 10 de gener de 2016 19:06

Qui vulgui comprendre Déu està abocat al fracàs i a l’ateisme. És ben cert que no s’arriba a la fe pels raonaments humans. La fe neix en el cor, encara que la podem reflexionar. En la Bíblia llegim que Déu és gran, transcendent, totalment superior a nosaltres. És el Déu etern, existeix sempre. Però el nostre Déu no és com els déus de tantes religions, que viuen tancats en ells mateixos i guarden una distància infranquejable, un mur que és impossible de travessar. La Bíblia ens diu que Déu ha trencat el vel de separació entre Ell i nosaltres. El mur ha caigut. Bo i essent sempre més gran que nosaltres, s’ha manifestat, s’ha donat a conèixer, ens ha adreçat la seva paraula. Escriu un pensador: S’ha mogut el vel entre l’eternitat i el temps, entre Déu i l’home. El Déu totalment diferent de nosaltres s’ha fet pròxim.

La proximitat de Déu es manifesta, de manera especial, en la persona de Jesús. En aquestes festes l’anem contemplant com un infant. És així com es manifesta Déu: en la senzillesa, en la pobresa, en la impotència d’un infant. ¿Com reconèixer que Déu es fa present en aquest nen que reposa a la falda de la mare? El camí de la fe es fa incomprensible. Per què molts arriben a creure i altres s’hi neguen? ¿No espera Déu que tots acollim la seva paraula? Els qui creiem no ens podem atribuir a nosaltres mateixos aquesta fe. Persones que han lluitat amb sinceritat i senzillesa per trobar Déu, han pogut exclamar: he trobat Déu. Però ¿no podríem dir que és el mateix Déu qui ens ha trobat a nosaltres? En el fons del nostre cor glateix un afany. És Déu que truca a la porta de casa nostra.

Penso que Mateu ens ho diu amb la bonica narració de l’adoració del nen Jesús, de part dels anomenats mags (Mt 2,1-12). No vol oferir-nos una història sinó una catequesi. Déu parla, es manifesta, es dóna a conèixer. Aquests personatges no sabem què eren, què feien. Però una cosa podem dir-ne: eren persones inquietes, que buscaven algun misteri. ¿Buscaven Déu? Però va ser el mateix Déu qui es va donar a conèixer. La llum començava a esvair els dubtes, les tenebres, els interrogants. ¿No podem imaginar l’estrella de què parla l’evangelista, com la llum que els toca el cor fins arribar a descobrir en el nen de Betlem el Messies? ¿Per què Déu es manifesta a uns estrangers, que no formaven part del poble d’Israel? Déu no té fronteres. Per a ell, els no jueus poden rebre la llum de la fe.

Trobem un fort contrast entre l’actitud d’uns mags i la dels jueus. El poble d’Israel considerava que era un poble privilegiat. Tenia la Bíblia, la Llei, les institucions sagrades, el Temple, els qui podien oferir sacrificis i holocaustos, els profetes. Semblava que ho tenia tot planer per descobrir el Déu que es revelava en la persona de Jesús. Però mostren un desinterès i una despreocupació. Intentaven amagar la llum sota una mesura i no varen poder apagar-la. Per als mags, la llum brillava en el seu cor i li varen obrir el camí; es van il·lusionar per continuar buscant fins a trobar Jesús. Ell mateix era la llum, l’estel brillant. Diu Joan: La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la (Jn 1,5). Els jueus no han pogut ofegar la llum. Els mags l’han acceptat amb goig. La llum ha vingut al món, els homes s'han estimat més la foscor que la llum (Jn 3,19).

El contrast entre els qui no han acceptat la llum i els qui l’han acollit, el veig també en unes altres paraules de l’evangeli de Joan: Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit. Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu (Jn 1,11-12). Els de casa no acollen el qui és la Llum, l’estrella brillant dels mags. Ells, sí. Per això Déu els va concedir de ser fills seus. La trobada amb Jesús és per a ells una trobada profunda amb Déu. Mateu diu que els mags es varen prostrar a terra davant Jesús i li van presentar el seu homenatge. Veneren, reconeixen, la superioritat d’aquell infant que mereix l’homenatge que retem a Déu. Els estrangers s’han convertit en fills de Déu pel fet de reconèixer Jesús, la Llum que ningú no pot apagar. ¿La llum de Déu no arriba a moltes persones? ¿Com és que no l’hagi acollit tothom? No podem atribuir-nos cap mèrit. És Déu qui ens passa al davant. Déu ens ha estimat primer (1Jn 4,19). Prostrem-nos joiosos davant l’infant reconeixent la seva llum i el seu amor.

Girona, 6 de gener de 2016