Inici Homilies Mn Francesc DIUMENGE II DESPRÉS DE NADAL (Mn. Francesc)
DIUMENGE II DESPRÉS DE NADAL (Mn. Francesc) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dissabte, 2 de gener de 2016 16:29

L’evangeli que hem proclamat (Jn 1,1-18) reflexiona amb gran profunditat sobre el misteri del Nadal. Ve a ser com un himne o cant de lloança a la persona de Jesús que ve de l’eternitat i es fa present en la història humana. Aquesta pàgina és, a més, una introducció a l’evangeli de Joan. Aquí trobem temes que l’evangelista anirà desenvolupant al llarg del seu escrit. Penso que és bo detenir-nos en algunes paraules clau, amb les quals es descriu la personalitat de Jesús. És anomenat Paraula, Vida, Llum. Us convido a reflexionar-hi amb respecte, amb fe, amb el cor obert.

Paraula.- Al principi ja existia el qui és la Paraula. El Fill, que s’anomenaria Jesús, ja existia des de tota l’eternitat. Era Déu. ¿Qui pot imaginar una existència sense principi ni fi, com la de Déu, quan les coses que veiem, palpem, i la nostra mateixa vida, tenen un començament i un final? Jesús - Déu, ve de Déu i és Déu. És la Paraula que Déu ens adreça. La paraula és el do més preuat de la nostra vida. Permet comunicar-nos, expressar els nostre pensaments i els nostre sentiments. Déu se’ns comunica; pronuncia la seva Paraula. Manifesta –si se’m permet dir-ho d’una manera humana – els seus pensaments i els seus sentiments envers nos-altres. Déu parla per la persona de Jesús. La seva persona és paraula. El que Jesús diu i fa és la Paraula que Déu ens adreça.

En la carta als hebreus, llegim: En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill (He 1,1-2). Al llarg de la història, Déu ha anat parlant. Els profetes eren els portadors de la paraula de Déu. Ara, Jesús és la Paraula plena, total, definitiva, que Déu ens adreça.Per això podia dir: Els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m'ha enviat, tenen vida eterna (Jn 5,24). Acceptarem Jesús Paraula si ens hi acostem amb amor: Qui m'estima, guardarà la meva paraula (Jn 14,23). Jesús sabia molt bé que les seves paraules eren manifestació de la Paraula de Deu: L’enviat de Déu comunica les paraules de Déu (Jn 3,34). Pere exclama: Vós teniu paraules de vida eterna (Jn 6,68).

Vida.- Tenia en ell la Vida. Jesús és vida i comunica vida. El Déu de la vida és el mateix Jesús que comparteix una vida humana mortal com la nostra. Amb la seva mateixa mort comunica vida. L’evangeli de Joan respira un clima de vida que ve de Jesús: Els qui creuen en el Fill tenen vida eterna (Jn 3,36). Creure en Jesús no és cap càrrega, no és fer morir el nostre de vida, de benestar, de felicitat, sinó reafirmar-lo. El qui es nega a creure, sí que es condemna a una vida estèril, inútil, fracassada. Ho deia Jesús als qui l’escoltaven: Vosaltres no voleu venir a mi per tenir vida (Jn 5,40). Anar a Jesús és trobar vida, una vida de qualitat. Ell mateix és la Vida: Així com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit al Fill que tingui vida en ell mateix (Jn 5,29). Qui no recorda aquella afirmació en la mort de Llàtzer: Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà? (Jn 11,25). Creure en Ell és trobar la vida.

Llum.- La Vida era la Llum dels homes. Llum és una paraula que significa orientació, benestar, pau, joia. Quan engalanem les nostres cases o els nostres carrers amb la llum, manifestem el goig per la vida. La nostra, és una vida amenaçada per la foscor, l’angoixa, els sofriments, la tristesa. Quantes persones que no poden sortir d’aquesta situació marcada per la violència, la guerra, els desplaçaments de les seves pròpies terres. Tant de bo poguéssim portar-los a la llum de Jesús, i que els ofuscats pel mal acceptessin la llum de Jesús, la pau. En l’evangeli de Joan, Jesús sobresurt com una la llum amenaçada per la foscor. La vida té sentit quan ens sentim embolcallats per la llum de Jesús. Existia el qui és la llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.

La Llum es va veure envoltada per la foscor, el món del mal. Ningú no va poder ofegar-la. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. Avui podem continuar confiant en la llum de Jesús: Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida. Jesús és Paraula, Vida i Llum. Deixem-nos guiar!

Girona, 3 de gener de 2016