Inici Homilies Mn Francesc NADAL 2015 (Mn. Francesc)
NADAL 2015 (Mn. Francesc) PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per editor   
dissabte, 2 de gener de 2016 16:25

Nadal. El misteri de Déu se’ns fa proper. Inimaginable. ¿Qui podia dir que aquell infant nascut a Betlem, enmig d’un desemparament i feblesa total, era la manifestació de Déu? ¿Qui podia pensar que aquell nen era el Déu gran i poderós que es feia present? Així ho anota sant Lluc quan narra el naixement de Jesús. El missatger de Déu ho proclama a uns pastors: Avui us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Jesús, enviat de Déu, és el Senyor. ¿Qui podia ser anomenat Senyor sinó Déu? Aquesta era la manera de pensar, que es troba al llarg de la Bíblia. Déu és el Senyor. ¿I ara Déu es fa petit, indefens, pobre, impotent, i se sotmet a una vida que estarà marcada per la limitació, el sofriment, i fins i tot, per la mateixa mort? ¿És que Déu no és així com hem imaginat: un Déu llunyà, que vigila la nostra vida per acusar-nos del que fem malament o per premiar-nos quan fem el bé?

Nadal ens fa veure Déu d’una altra manera. I ens invita a repensar la nostra fe. Nadal és Déu que estima: Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna (Jn 3,16). Ho va dir el mateix Jesús, en la conversa que va tenir amb Nicodem. Déu estima el món, les persones, i ho mostra en la seva plena donació a nosaltres. Comparteix la nostra vida, es fa proper, sobretot en la persona de Jesús. Déu té un nom: Amor. Ho diu Joan: El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor. L’amor és l’obertura total de Déu a favor nostre. Joan continua dient: L'amor de Déu s'ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic perquè visquem gràcies a ell.(1Jn 4,8-9). És un amor en el qual no hi cap ombra d’egoisme. No busca el seu benestar sinó el nostre. La glòria de Déu és que la persona humana visqui una vida amb plenitud.

No busquem Déu en les manifestacions extraordinàries, en els fets espectaculars. Em sembla que és un risc d’una fe mal entesa. És cert que, en l’Antic Testament, trobem aquesta manera d’imaginar Déu. Recordem la visió de Moisès a la muntanya del Sinaí. Va veure una flama enmig d'una bardissa que cremava però no es consumia. Mirant el que passava, el Senyor se li manifesta: No t'acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat ( Ex 3). És el Déu que infon un respecte total, viu en una terra sagrada, que cap persona no pot trepitjar. És cert que Déu ens supera en tot, és el Déu sempre més gran que nosaltres, però s’ha fet i es fa proper. El Nadal és el Déu que es manifesta en la vida normal de cada dia, en els fets que marquen la història humana, en la persona de l’infant nat a Betlem.

Nadal és el Déu que pren la condició humana amb tot el que comporta de joia, d’esperança, de sofriment. Joan ho recorda amb aquestes paraules tan profundes: El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres (Jn 1,14). Un Déu, el Fill, la Paraula, ha habitat enmig dels homes com un home. Déu – home. És el misteri que pot decebre moltes persones però que ha entusiasmat a moltes altres. Podem atrevir-nos a dir que Déu s’ha deixat veure, sentir, tocar, per la nostra incapacitat de comprendre aquest misteri inconcebible. En la carta als filipencs, llegim: Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició d'esclau i es féu semblant als homes (Fi 2,6-7). En el Crist revestit de la feblesa humana, hi ha amagats tots els tresors de saviesa i de coneixement, com escriu sant Pau als colossencs (2,3).

Sant Joan de la Creu comenta: “Tot i que els sants doctors i les ànimes santes han descobert i entès ja, en el nostre estat de vida, moltes meravelles i misteris, els han restat tanmateix molts més per dir, i àdhuc per entendre. Cal que Crist l’enfondim molt, perquè és com una mina amb galeries nombroses de tresors, en la qual, per més que hi aprofundim, els tresors no arriben a exhaurir-se mai, no s’hi acaben mai”. El misteri de Jesús, home – Déu, és una font inesgotable de saviesa, de vida, per a tots els qui creiem en Ell. Només podem acostar-nos-hi amb amor, amb senzillesa. Diu Jesús: Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i entesos (Lc 10,21-22). El Nadal d’un Jesús, pobre i feble, és ric en un amor que transforma. Celebrem-lo amb un cor d’infant, amb senzillesa, amb joia. Així el misteri se’ns farà més proper.

Girona, 25 de desembre de 2015